El Tribunal Superior torna a anul·lar el decret del trilingüisme balear
La justícia suspèn el segon intent del PP d'imposar el Tractament Integrat de Llengües Les sentències retreuen a Bauzá que no consultés la Universitat de les Illes Balears
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha declarat nul el Decret per al Tractament Integrat de Llengües (TIL) als centres docents no universitaris, aprovat l'abril del 2013 pel Consell de Govern. La sala contenciosa administrativa ha estimat, per unanimitat i amb tres sentències, els tres recursos interposats pels sindicats de professors, STEI (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament a les Illes), Comissions Obreres i UGT. Les decisions retreuen al Govern que no consultés la Universitat de les Illes Balears, l'òrgan competent en llengua catalana pròpia de les Balears.
El decret anul·lat va ser aprovat pel Govern de les Balears de José Ramón Bauzá per blindar l'aplicació del TIL malgrat el rebuig i la contestació que va provocar en professors i pares. El president ha evitat respondre a les al·lusions directes a la sentència del TIL que li han efectuat, en les seves preguntes ordinàries de control, els líders de l'oposició, Francina Armengol, del PSOE, i Biel Barceló, del grup Més.
A l'inici del curs 2013-2014 el tribunal va bloquejar l'aplicació del decret i el Govern va dictar una norma ad hoc per esbiaixar la sentència. La resolució respon així a l'intent del Govern balear de reimpulsar el trilingüisme després que la justícia anul·lés el primer decret.
La consellera d'Educació, Juana Maria Camps, del PP, ha defensat al Parlament que les anàlisis d'aplicació del TIL el curs passat demostren que “és un bon camí i un bon sistema“, i que s'han produït millores molt bones i molt significatives. Segons ha dit, les dades analitzades assenyalen que "no hi ha hagut més fracàs, no hi ha hagut un fracàs general" i va afegir que les dades es referien a "un curs amb vaga i conflicte".
Un dels punts del TIL estableix que, com a part del projecte educatiu de cada centre, ha de tenir com a objectiu fonamental aconseguir que tots els alumnes del mateix centre obtinguin, en finalitzar el període d'escolarització obligatòria, la competència lingüística en les llengües oficials i almenys en una d'estrangera, preferentment l'anglesa.
La decisió del Tribunal Superior s'ha sabut el mateix dia en què el moviment social crític de la marea verda torna als carrers de les Balears. En dues ocasions, i en tan sol cinc dies, el líder del PP i president del Govern balear, José Ramón Bauzá, ha estat el blanc de protestes simbòliques i concentracions públiques de grups de professors contraris a la seva política educativa. A Palma i Alaró, grups de docents n'han reclamat la dimissió.
Un any després de la inèdita vaga de docents a les Balears, que va durar tres setmanes, els professors de l'educació pública i privada mantenen les accions legals i de carrer per refutar la política del Govern regional de Bauzá. L'objectiu de la marea verda és la manera d'aplicació del trilingüisme (TIL, tractament integrat de llengües) anglès-català-castellà i posar fi a les retallades.
Des de fa més de dos anys, Bauzá amb prou feines visita els pobles per festes populars per evitar ser objectiu de repetits actes sorollosos i d'assetjament. La protesta anti-Bauzá s'ha convertit en costum. Per això, el president tampoc va assistir als actes oficials d'obertura de curs de la Universitat de les Balears (UIB), nucli d'una part dels activistes, alumnes i professors.
El dilluns, dia 22, el mandatari del PP va ser acomiadat a la població d'Alaró, Mallorca, a la via pública, per un passadís de docents que li van girar l'esquena per mostrar una desaprovació personal. Bauzá va visitar dos centres educatius a Alaró, però no es va reunir amb els claustres.
El dijous, dia 18, durant la festiva i multitudinària celebració de la Nit de l’Art a Palma, més d'un centenar de docents, amb la habitual indumentària de samarreta verda, van reclamar la dimissió del president i de la consellera d'Educació, Juana María Camps.
Els docents, amb el suport de sectors de pares i alumnes dels cursos de secundària i la universitat, estan mobilitzats contra el sistema d'aplicació del trilingüisme, una acció que se suma a les actuacions contra les retallades pressupostàries, de plantilles i serveis per a alumnes.
El dia 15 de setembre es va convocar una nova aturada d'un dia a les escoles de Mallorca i Formentera per part de l'Assemblea de Docents i els sindicats del sector UGT, Comissions Obreres i el majoritari STEI. El Govern de Bauzá va indicar que els vaguistes no van superar el 13% dels docents i va assumir que la resta —els que no van secundar la vaga— dóna suport a la seva política.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- José Ramón Bauzá
- Decret trilingüisme balear
- Immersió lingüística
- Decrets autonòmics
- Protestes socials
- Govern Balear
- Política lingüística
- Legislació autonòmica
- Idiomes
- Malestar social
- Política educativa
- Partits polítics
- Llengua
- Administració autonòmica
- Educació
- Política
- Cultura
- Legislació
- Problemes socials
- Administració pública
- Justícia
- Societat
- Balears
- Espanya