Osàcar, el ‘patriota honest’

Irat i solemne, Daniel Osàcar va comparèixer al Parlament el 5 de juliol del 2010 en el marc de la comissió que investigava l'escàndol del presumpte finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través del Palau de la Música. Osàcar va voler iniciar la seva intervenció amb un repàs de la seva trajectòria vital, que es va moure sobre tres eixos: honestedat, compromís amb Catalunya i “entrega a les entitats de la societat civil sense afany de lucre vinculades al país”.

Censor de comptes per oposició, nascut a Barcelona el 1935, Osàcar va destacar en els seus anys com a professor a l’Escola de Comandaments Intermedis (EMI), en què es va esforçar a donar formació “tècnica i humanista” en un temps de “grans dificultats pel règim franquista”. Va detallar com, després de sortir de la feina a les set del vespre, es lliurava a l’EMI fins a les 10 del vespre “en centres de barris com el Clot, Gràcia i de Cornellà de Llobregat”, aquest últim, en realitat, un municipi veí de Barcelona. “La remuneració simbòlica que rebia la dedicava a comprar llibres, que cedia als alumnes que més ho necessitaven”, va afegir. “Molts caps de setmana els dedicàvem a la formació del professorat. [Això] vol dir temps i hores negats a la família”, va seguir.

Mirant amb aplom els diputats de la comissió, Osàcar va recordar els seus vincles amb l’Església: “Amb la meva dona, vaig formar part del primer consell pastoral de la comunitat cristiana dels Caputxins de Pompeia”. També va voler destacar la seva participació en “associacions de veïns” i el seu paper com a “president de l’AMPA de l’Escola Thau, en moments difícils en què era necessari defensar fermament l'escola catalana”.

Però va ser després de repassar el seu amor per la música, cosa que va fer que tingués els primers contactes amb el Palau de la Música, quan Osàcar va ensenyar la seva cara més crispada. Es va mostrar exasperat per les informacions publicades, en què se li imputava haver rebut entre el 2003 i el 2009 milions d'euros en comissions per les adjudicacions multimilionàries rebudes per Ferrovial en últim Govern de Jordi Pujol, entre les quals, la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro. “Em sento ultratjat, vexat i difamat públicament”, va exclamar. Osàcar es va mostrar especialment dolgut perquè TV3 hagués tret aquestes informacions en el seu informatiu del vespre, el de màxima audiència. “I haig de dir”, va concloure, “que en política no val tot. I que per sobre de la política hi ha les persones, la seva dignitat, i vostès han qüestionat la meva sense pensar en mi, ni en els meus fills, ni la meva família ni en els meus amics”.

La família convergent va donar suport des del primer moment a Osàcar. En arribar a la comissió d'investigació, Osàcar va estar acompanyat en tot moment pel nucli dur de CDC. Van anar-hi el portaveu del Govern, Francesc Homs; el secretari general del partit, Oriol Pujol –avui imputat per tràfic d'influències en el cas ITV, la concessió irregular d'estacions del sector– i el portaveu del grup parlamentari de CiU al Parlament, Jordi Turull. Aquest era gerent de l’Ajuntament de Sant Cugat quan Ferrovial va aconseguir en aquest municipi la construcció d'un poliesportiu, una altra de les obres sobre les quals el fiscal Emilio Sánchez Ulled i el jutge Josep Maria Pijuan han posat el focus pel possible pagament de comissions il·legals en benefici de CDC.

A la comissió, el portaveu de CiU, Jordi Turull, va iniciar la seva declaració afirmant: “Jo li haig de dir que el que han fet amb vostè és una de les experiències més desagradables i lletges que he conegut en política”.

L'escenificació del suport a Osàcar pel partit va anar més enllà. Nou mesos més tard, el 15 d'abril del 2011, quan l'extresorer de CDC va comparèixer davant el jutge com a imputat pel presumpte cobrament de comissions il·legals, va tornar a estar acompanyat per Pujol i Turull, que van qualificar Osàcar d’“amic i company”. Aquell dia Osàcar va insistir davant el jutge que el seu paper en la política catalana ha estat sempre el d'un “patriota” i un “home honrat”. Tampoc l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha escatimat elogis cap a Osàcar: “És una de les millors persones que he conegut”, va afirmar en ple escàndol del cas Palau.

La militància d’Osàcar a CDC es remunta al 1982 en l'agrupació de l'acomodat districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, de la qual va arribar a ser president. El 2000 va escalar en el partit gràcies al llavors secretari general, Pere Esteve. Diverses fonts el situen en aquell moment ja molt a prop del president de la Generalitat, Artur Mas, del qual va ser secretari personal. Els anys següents, Osàcar va anar guanyant pes en l'estructura financera de la formació nacionalista fins que el 2005, després de la mort del llavors tresorer, Carles Torrent, el va substituir en el càrrec. A aquest càrrec va sumar el d'administrador de la fundació del partit, la Trias Fargas (avui CatDem), una de les tres vies per les quals el jutge Pijuan considera que es van traspassar 6,6 milions en comissions il·legals de Ferrovial a CDC a través del Palau de la Música. La instrucció del cas, tancada l’octubre passat, considera provat que una altra via de fer arribar els diners de la constructora al partit eren els pagaments directes a Torrent i Osàcar, en total 3,7 milions d'euros.

La família convergent va donar suport des del primer moment a Osàcar, que va estar acompanyat en tot moment pel nucli dur de CDC

Però a mesura que el setge judicial s'estrenyia sobre Osàcar, Artur Mas va buscar la forma de distanciar-se de l'extresorer de CDC. L'estiu de l’any passat, va llançar un parell de missatges que poden entendre's com un intent d'aixecar un tallafoc entre els actes penalment punibles que es puguin imputar a Osàcar i a la seva figura. Mas va afirmar que es fia de l'extresorer quan aquest nega qualsevol irregularitat. Però a continuació va assenyalar, per primera vegada, que ell “no estava al corrent de les finances de Convergència” i que “el senyor Osàcar tenia tots els poders”. “Tenia tant poder que fins i tot podia vendre patrimoni sense consultar-nos-ho”, va afegir.

El canvi de discurs de Mas va adquirir sentit l’octubre passat, amb el final de la instrucció del cas. El fiscal sol·licita per Osàcar una pena de 7,5 anys de presó i una multa de 20 milions d'euros pels delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals. La investigació del cas, malgrat considerar provada l'existència d'un pacte “criminal” i una “trama delictiva” per al “finançament il·legal” de CDC, no ha pogut provar que hi hagin participat més càrrecs del partit. De moment, a més d’Osàcar, l'únic acusat és Jaume Camps, que va ser un “destacat militant i parlamentari” i que avui ocupa un càrrec a l’Ajuntament de Barcelona de Xavier Trias. El fiscal demana per Camps un any i mig de presó i 10 milions d'euros de multa.

Però el fiscal considera que els dos acusats “havien de tenir com a mínim el consentiment dels alts responsables de CDC”. El silenci que ha mantingut fins ara Osàcar pot entendre's com el seu últim servei a una causa de la qual els agrada presumir a destacats polítics de la generació de l'expresident Jordi Pujol, els que no dubten de presumir d'haver prestat “múltiples serveis a Catalunya”.