Una mirada panoràmica a la música popular i modernitzadora de la Catalunya en dictadura

Una mirada panoràmica que no deixa de banda cap estil musical rellevant. És la proposta d’aquest llibre que reuneix al seu primer volum la història de les músiques populars que van iniciar la modernització cultural d’una Catalunya que es va renovar amb el rock (el jazz ja sonava a Barcelona feia anys). El primer volum va del 1955 al 1968 (de l’arribada del rock al rebedor del rock progressiu), i el viatge es clourà amb un segon volum, com aquest en doble edició en català i castellà, que s’ocuparà del 1968 al 1985, punt a partir del qual l’autor considera que ja hi ha disponible prou documentació. El llibre omple el forat d’informació d’una època en què es van obrir pas la cançó, la rumba, el pop ie-ie, els conjunts de rock, el jazz i el folk, una avantguarda cultural que ajudaria a dissipar la foscor d’una dictadura impregnada per la rigidesa d’uns models patriòtics assetjats per la modernitat.

En unes èpoques on tot feia els primers passos, el llibre parla de música, però també del funcionament i el paper de la ràdio com a principal impulsora dels artistes novells, amb locutors molt populars. No queden al marge referències a festivals, sales de concerts, segells discogràfics i estudis de gravació d’uns anys en què la indústria estava assentada a Barcelona i on es venien grans quantitats de discos amb veritables ídols com José Guardiola o el Dúo Dinámico.

L’obra, i aquesta és una de les seves grans vàlues, repassa aquesta època no només amb ressenyes discogràfiques molt detallades dels artistes principals de cada estil, sinó que porta les seves indagacions a noms molt desconeguts amb discografies minses que no per la frugalitat deixen de formar part de la nostra història musical. Fins i tot aporta llum sobre artistes aquí poc considerats que van triomfar a l’estranger, com el cas d’una Gloria Lasso, que fins i tot podria ser considerada una protofeminista.

Per això és també una obra gairebé enciclopèdica, on l’autor no eludeix les valoracions sobre impacte, qualitat, virtuts i defectes d’alguns dels seus protagonistes, esdevenint un recull sense racons no il·luminats per les indagacions. L’obra manifesta també, sense voluntat d’emfatitzar-ho, la relació entre origen social i estil musical, que amb les inevitables excepcions indica que els artistes de rock tindrien registre obrer, les noies ie-ie venien de famílies humils de classe mitjana-baixa, i la cançó, de la burgesia. El llibre, també en certa manera una crònica sentimental de la generació del boom de natalitat —l’autor va néixer el 1955—, funciona com a text de lectura i com a font d’informació per als que no van viure aquells anys, on també hi havia fans embogides, es menystenia el rock com ara el reggaetón, les lletres regatejaven la censura amb dobles sentits i el fet de dur els cabells una mica llargs ja era una manera de dir no.

Amb molt treball de documentació, entrevistes que aporten informació valuosa (sortiran llistades al segon volum) i consultant la bibliografia disponible i hemeroteques de premsa, aquest treball queda com una font de consulta molt útil i, a més —intenció explícita de l’autor—, com un entretingut estímul per a la curiositat sobre una època que s’ha tendit a oblidar. Tot va començar llavors. I gairebé tot es pot sentir avui a la xarxa.

Música moderna a Catalunya. Vol I. 1955-1968 

Jordi Turtós
Sílex Ediciones
285 pàgines. 24 euros