Figa Flawas: “No tindrem etiqueta fins que un periodista no se la inventi”

Un figaflor és algú sense idees clares, sense voluntat fèrria, que no sap gaire bé cap on va i està obert a deixar-se portar per nous camins. Des del 2020, Xavier Cartanyà (26 anys) i Pep Velasco (26 anys), dos joves de Valls units per l’institut i el gust per la “música indie del Primavera Sound”, fan honor al millor sentit del terme amb un estil indefinit que aplega el millor de l’antiga i la nova onada musical catalana. Figa Flawas, un dels grans rostres del talent català emergent, comença la gira del seu nou àlbum La calçotada.

P. Com neix Figa Flawas?

R. (Cartanyà) No hi ha un moment concret. Ens vam conèixer a l’institut i ens agradava la mateixa música i quedàvem per jugar amb els trastos a casa meva. No teníem l’objectiu de crear un grup, ni sabíem quin gènere volíem fer, simplement obríem l’Abbleton i ens ho passàvem bé. Després de la pandèmia, vam decidir muntar i treure una maqueta i fins ara.

P. Velasco venia de la guitarra i Cartanyà de la música electrònica. Com ha influït la vostra trajectòria en l’estil de la banda?

R. (C) El 2017 C. Tangana començava a trencar amb Antes de morirme, One Path va treure Guinda i el trap a Espanya va anar més enllà de Young Beef, es va fer més comercial. Volíem fer una cosa que anés en aquesta línia, que no fos ni el meu tecno ni les guitarres del Velasco.

R. (Velasco) Primer vam apostar per l’ordinador, després ens vam obrir a més músics i estils que al principi ni ens plantejàvem per falta de mitjans. Ens agrada investigar nous gèneres i estar oberts al que vingui. No tenim un estil definit. Fins que un periodista s’inventi algun terme per entendre què està passant, no hi haurà etiqueta.

P. Comenceu la gira del vostre últim disc i segon àlbum d’estudi. Per què La calçotada?

R. (C). En teoria és una tradició que neix a la nostra regió. La calçotada és una festa però també l’excusa per convidar els nostres amics de Barcelona a conèixer el nostre poble i aquesta és precisament la intenció de l’àlbum: celebrar i convidar gent a escoltar i descobrir la nostra música.

P. Mushka, Lluís Gavaldà o Pol Bordas. L’àlbum és ple de col·laboracions amb músics emergents i ja consolidats del panorama català. Amb quin us sentiu més identificats?

R. (V) La calçotada és el punt de connexió entre la “vella” i la nova onada musical catalana. Cada tema és una aventura que s’allunya o s’acosta més o menys al folklore, segons el que ens vingui de gust. “La nova escena urbana catalana” sí que ens podria englobar, però millor ho deixem en “nova escena”.

P. Formar part d’aquest moviment musical és un avantatge?

R. Totalment. Veníem de grans precursors i vam coincidir amb The Tyets, que ja fa un temps que marquen la nova tendència des de l’underground. Vam aparèixer nosaltres, els Flashy Ice Cream o 31Fam, van començar a sortir cada cop més grups i es va generar una olla de cultiu d’uns i altres. Ajuntar-nos ha permès que aquest fenomen mainstream del so català creixi moltíssim. El canvi creatiu en el nostre últim àlbum ―ple de col·laboracions― ve precisament d’aquests contactes.

P. Al gener el nou àlbum, al febrer les calçotades de presentació i a l’abril la gira.

R. Estem fent moltíssims bolos, òbviament és guai, però també estem cansats i logísticament genera molts maldecaps. Hi ha una part de sacrifici en tot aquest ritme. El que qualsevol artista voldria és tenir prou temps per preparar bé un concert i donar-ho tot, sense pensar en la resta d’esdeveniments al calendari. Després de sis dies seguits de bolos estem rebentats però llavors veus el públic i vols seguir. Ens devem al públic.

P. El “boom” de Figa Flawas ha canviat la vostra manera de treballar?

R. (C) Quan vam fer el primer àlbum ningú esperava res de nosaltres i ens podíem permetre... o almenys sentir que érem lliures. Ara el canvi es veu sobretot en el temps, tot i que sembli que tenim més espai per a la creació musical, ens consumeixen altres tasques relacionades amb el desenvolupament del nostre projecte com a grup, tenim més responsabilitat.

P. Quines tasques us porten més maldecaps?

R. (V) Estic preocupat pel tema del disseny, sento que no estem anant en cap línia estètica concreta. Al principi treballàvem amb il·lustradors emergents, però després vam començar a provar artistes plàstics de renom que cobren una “morterada” i no acaben d’entendre el nostre estil. Encara no hem trobat la persona perfecta, a diferència dels videoclips o el mastering i la mescla, on sempre treballem amb els mateixos perquè encaixem de meravella.

P. Com és l’equip o la persona perfecta?

R. (C) Intentem formar un equip familiar per treballar des de la confiança, delegar molt i deixar-nos nodrir pel que ens aporti. La clau és pencar amb persones en qui confiem i que parlin el nostre llenguatge. Encarregar la feina i “oblidar-nos”. És evident que hi intervenim i ho supervisem, però quedar-nos tranquils perquè sabem que el resultat ens agradarà.

P. Després de l’àlbum “fusió”, Figa Flawas té algun camí projectat?

R. Estem acabant una cançó per al juny-juliol i unes quantes maquetes que sortiran a partir de setembre, però sense temps ni estil marcats. La fusió de gèneres d’aquest últim disc no ha de determinar necessàriament els següents. Quan vam acabar el disc, ens venia molt de gust fer reggaeton, però pot ser que les pròximes setmanes ens decantem per alguna cosa més clàssica. La nostra música no es mourà en una direcció concreta, ni cap a la Mushka ni cap als Estopa. Els Figa Flawas ens deixem fluir.