‘Poder i llibertat’, de Josep Ramoneda: El present ocult del nou feixisme

El 15 de setembre de 2008, a les 7 del matí, Lehman Bro­thers va fer fallida. Les fotografies dels oficinistes d’aquesta companyia de serveis financers carregant caixes de cartró pels carrers de la City o de Manhattan són la icona amable i realista de la crisi originada per la bombolla hipotecària. A milers i milers de persones que no tenien ingressos suficients se’ls concediren hipoteques per adquirir habitatges en un mercat de preus desbocats. Durant lustres aquesta bombolla s’havia anat inflant més i més, perquè les empreses que havien concedit les hipoteques difícilment retornables les van revendre a bancs d’inversió. Aquests bancs, per blindar una adquisició arriscada, van inventar productes tòxics que circulaven sense gaire control pel mercat secundari i es creaven assegurances per minimitzar els riscos. I va passar allò que havia de passar. La bombolla va començar a esquitxar merda quan els qui no podien pagar van deixar d’ingressar la quota de la hipoteca. Els desnonaments van ser la icona sòrdida i hiperrealista d’una societat que s’esqueixava. Semblava una distopia, però no ho era.

Aquells dies crítics del 2008 podia visitar-se l’exposició J. G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Ho he volgut certificar quan constatava que Ballard és un dels autors més citats a Poder i llibertat, de Josep Ramoneda, aleshores director del CCCB. Durant la preparació de l’exposició, comissariada per Jordi Costa, Ramoneda es va cartejar amb el novel·lista. També va escriure un text breu i molt bo sobre el gran distopista. “Ballard és, per damunt de tot, una manera de mirar el món que és capaç de penetrar, amb agudesa premonitòria, en la cara sòrdida del canvi, en el costat sinistre de la història”. En una de les pantalles de l’exposició, com es pot rescatar al vídeo que la resumeix, Ballard parlava sobre el nucli de la seva obra. “Una de les coses més difícils de fer per qualsevol és descriure el que jo diria el present ocult”. El nostre present ocult, entenent que es va posar de llarg aquell 2008, i interpretat amb les eines de les humanitats (especialment la filosofia), és el nucli de l’assaig de Ramoneda, que cal llegir.

L’aliatge de nacionalpopulistes i magnats de l’economia tecnològica per al nou feixisme té com a objecte l’analfabet productiu

L’ona expansiva del pet de Lehman Brothers va fer evident que el capitalisme financer, sense control en la globalització liderada per la seva ideologia —el neoliberalisme—, era el principal responsable del trencament del contracte social i, per tant, de l’acta de defunció d’una època durant la qual havíem volgut creure que democràcia liberal i capitalisme eren indissociables. Ara sabem que no. Les promeses de refundació del capitalisme dels líders polítics occidentals van ser un brindis al sol. L’anàlisi en profunditat d’allò que s’estava produint, Ramoneda el va assajar a La izquierda necesaria (2012). El subtítol d’aquell llibre ha acabat adquirint encara més sentit del que tenia en aquell moment: Contra el autoritarismo posdemocrático. “La cultura del capitalisme llibertari (que no té res a veure amb la vertadera tradició liberal) evoluciona imparablement cap a l’autoritarisme postdemocràtic”, afirma Ramoneda al pròleg del nou llibre escrit el juliol passat. Faltaven pocs mesos perquè Trump i Musk guanyessin les eleccions. No hi ha límits. Hi ha nihilisme.

Aquell autoritarisme, que el 2012 s’intuïa en la gestió austericida de la crisi, s’ha anat materialitzant, sobretot en produir-se l’aliatge entre els nacionalpopulismes i els magnats de l’economia tecnològica per forjar el nou feixisme, que té com a subjecte l’analfabet productiu: l’individu que actua en funció del que dicta el mercat. “El consumisme desperta un apetit que només el feixisme pot satisfer”, va escriure Ballard i cita ara Ramoneda. Per comprendre el nou feixisme, el filòsof català, que és fill fidel dels setanta, necessita repensar les categories clàssiques a partir de les quals s’han articulat les societats modernes: poder i llibertat. I a la vegada, pensa la disjuntiva en la qual es troba l’herència il·lustrada, enfrontada a una deriva que, com als anys trenta, nega l’esperit d’Europa. Enfront d’aquest panorama distòpic, la revitalització democràtica passa per la presa de consciència crítica de les humanitats. Aquest és avui el nucli de l’activisme cultural de Ramoneda, com qui porta una maleta d’esperança.

Poder i llibertat. Reflexions en un canvi d’època  

Josep Ramoneda  
Edicions 62
141 pàgines. 18,90 euros @9,99