Per què té tant d’èxit la saga ‘Blackwater’?

Resulta difícil parlar de la saga Blackwater sense afegir la paraula fenomen. Èxit. Boom. La sèrie, publicada per primera vegada en català per Blackie Books, ha estat un dels llançaments més esperats de l’any, i les seves portades preciosistes no han trigat a aparèixer tant en articles com a les xarxes socials. Blackwater, de Mi­chael McDowell, explica la història del poble de Perdido des de la seva inundació l’any 1919. La narració, pausada i sense estridències, il·lustra els canvis al sud dels Estats Units a través dels conflictes de la família Caskey, la més rica del poble. Entre escenes de fulletó, converses al porxo i casaments en secret, es va filtrant un horror lovecraftià in crescendo. Val la pena recordar que l’obra de Mi­chael ­McDowell es va publicar originalment l’any 1983, també de forma serialitzada a petició de l’autor. Tot i que la seria­lització era un format habitual per a la literatura de misteri, aleshores es tractava d’un projecte igualment ambiciós. Avui podria ser la clau del seu èxit, com afirmen tant periodistes com book­tokers, però no explicaria l’obsessió de centenars de milers de joves europeus per aquesta història de terror de culte publicada als anys vuitanta per un escriptor d’Alabama.

Internet ha canviat la manera d’interessar-nos per la literatura, però no es tracta d’una simple acceleració. El fenomen dels lletraferits a les xarxes va molt més enllà de la prescripció. La comunitat booktoker no només puntua i comenta títols, sinó que n’explora tot l’univers. L’expandeix. Això comporta des de crear llistes de reproducció fins a trobar el perfum exacte d’un personatge. Si s’esmenta un jardí, notes de lavanda. Vainilla i tabac per l’interès romàntic. L’experiència i la seva estetització és un punt clau en el consum d’històries per a les generacions més joves. Aquesta manera de llegir és precisament el que ha fet que proliferin un munt d’etiquetes noves per sobre del gènere literari més comercial: cottagecore, goblincore o dark academia, termes que serveixen per distingir obres així com l’estil del lector; però també s’ha recuperat l’interès per trobar-ne d’oblidades o de molt concretes, com és el cas del sou­thern gothic que emmarca la saga, una etiqueta que quedaria eclipsada per grans noms com H. P. Lovecraft, o, en termes d’horror, Stephen King. Tot i que en el seu moment la saga va ser elogia­da pel mateix King, McDowell acabaria sent recordat com un escriptor de culte més que no de masses, però avui hi ha una necessitat cultural, adolescent i assedegada, que demana a crits el southern gothic de Blackwater.

Blackwater explica la història d’un poble d’Alabama, Perdido, que viu de la indústria fustera. Això, juntament amb els tocs de melodrama, comèdia i flirteig amb l’horror sobrenatural, fa que recordi en certa manera a Twin Peaks, un altre clàssic reclamat per la generació Z. Però és la capacitat de submergir-nos en el seu univers, arrossegant-nos com un remolí del riu que travessa tota la narració, que explica el seu èxit aclaparador. L’escenari de la història té pràcticament tant de protagonisme com els personatges. L’atmosfera creada lliga amb la concepció literària de la generació Z. L’obra de Michael ­McDowell aterra —per segona vegada— en el lloc adequat i en el moment adequat, és a dir, quan les it ­girls­ del cinema comercial —Anya Taylor Joy, Mia Goth, Sydney Sweeney— aposten pel terror; quan influenciadores com Emma Chamberlain fan prediccions sobre “moda vampírica” i quan dues de les pel·lícules més comentades a principi d’any beuen clarament de la literatura gòtica —Saltburn, Poor Things. McDowell respon als neguits del 2024: L’horror d’una incertesa que no arriba però tampoc acaba de marxar, una monstruositat oculta enmig de reivindicacions socials, així com l’exploració del body horror a través dels personatges femenins; Blackwater prediu deliciosament totes les nostres pors.

Blackwater 

Michael McDowell 
Blackie Books
6 volums. 59,40 euros