Juliana Canet: “Puc parlar de Carner i de Laura Escanes, crec que és la meva gràcia”

En un avantbraç porta tatuat un vers de ‘Desolació’, de Josep Carner, i a l’altre el got amb els tres raspalls de dents de les seves primeres companyes de pis. No se’n penedeix, però creu que potser ara no s’ho gravaria amb tinta a la pell. Juliana Canet és sobretot espontània. Ho demostra al programa XL de Catalunya Ràdio, fins fa poc a Tot són problemes de TV3, i més descaradament al seu canal de YouTube, el format preferit d’aquesta comunicadora de 24 anys, que fa bandera del català a totes les seves xarxes i acaba de presentar-se com a directora d’una col·lecció de llibres amb el Grup 62, Brunzits.

Pregunta. Què vol aportar?

Resposta. Aquesta col·lecció neix del meu desig infantil més profund. A mi em va costar molt aprendre a llegir. Tinc molta dislèxia. Quan vaig poder llegir el primer llibre jo soleta vaig descobrir un món de possibilitats. Llavors vaig llegir moltíssim. Aleshores deia que volia treballar de llegir. I quan vaig ser una miqueta més gran vaig entendre que podia voler significar treballar en el món editorial. Llavors vaig quedar amb la Glòria Gasch. Ella em va explicar que això és una professió d’artesà i que s’aprèn com un fuster, amb una persona que te n’ensenyi, i em va donar l’oportunitat de pensar una col·lecció.

P. Per què ha triat Ofèlia Carbonell per començar?

R. Perquè crec que té moltes coses a dir. Té una carrera literària per endavant, que serà molt prolífica, i volia donar-li la primera oportunitat. M’interessa molt tot el que fa. És brillant, i em semblava que tenia un univers molt propi que volia descobrir a través d’una novel·la breu on ella es pogués desenvolupar.

P. De fet, la novel·la té 119 pàgines.

R. Crec que quan s’escriu una primera novel·la probablement és més fàcil fer una cosa que no sigui un totxo de 500 pàgines, que és millor començar a poc a poc. A mi m’agrada molt que gent que no llegeix comenci a llegir perquè crec que és guai. És més fàcil començar per lectures breus. Però crec que no són només els joves, a qui els costa llegir avui. Tothom, en general, està una mica fora del món de la lectura.

P. Deia que estava molt angoixada abans de la presentació de la col·lecció.

R. Ara estic molt bé, però és veritat que em va angoixar molt. Crec que és perquè soc una intrusa a tot arreu —bé, podríem mirar què significa exactament ser una intrusa—, perquè jo ara no em considero intrusa enlloc. Però és veritat que, dins d’uns termes generals, se’m pot considerar intrusa a tot arreu on treballo.

P. Quins consells li ha donat l’editora?

R. La Glòria ha fet un paper crucial i m’ha acompanyat, passet a passet, en cada cosa. A mi m’agrada la comparació del fuster. Tinc 24 anys i en fa 24 que la Glòria es dedica al sector. Té un objectiu molt clar d’escoltar la gent jove, a ella l’obsessiona estar al dia.

P. Com es defineix laboralment?

R. Com a comunicadora. Faig el mateix a tot arreu, però en formats diferents. El més diferent ara és la col·lecció, però en el fons per a mi també té molt de sentit, perquè dins del meu món hi ha els llibres.

P. Amb quin canal es queda?

R. YouTube, perquè és treballar des de casa en pijama.

P. Hi barreja molt la vida personal i la laboral?

R. Absolutament. De vegades em para gent que ho sap tot de mi. Llavors sí que penso mare meva, això se me’n va de les mans, però realment em sento molt còmoda. Crec que és una cosa també molt pròpia de la generació Z.

“M’angoixa moltíssim aquesta situació [sobre el vídeo en què parla d’Ibai Llanos]. Prefereixo no dir-ne res més”

P. Té 98.000 seguidors a Instagram i 77.000 a TikTok en català. Es considera influencer a més de comunicadora?

R. Guanyo més diners d’internet que dels mitjans.

P. A què es refereix?

R. Campanyes publicitàries i coses d’aquestes.

P. Defensa que hi ha d’haver safareig en català.

R. Crec que hi ha d’haver safareig en tots els idiomes, i especialment en català. Reivindico que tot el que no existeix en la nostra llengua existeixi, perquè és el que ens fa ser un país normal. I a mi m’agrada fer safareig en català i veure que funciona.

P. Quan parla d’influencers com Laura Escanes té més audiència?

R. Bé, la cosa és que jo barrejo sempre tots els mons i puc fer un vídeo parlant de Carner i de Laura Escanes, i crec que justament és la meva gràcia.

P. Fa moltes coses. S’ha de ser multitasking en aquest sector?

R. Jo podria no ser multitasking. Treballo a molts llocs perquè em fan propostes que m’interessen i no sé dir que no a res, perquè si alguna cosa em ve de gust ho faig i m’hi llenço. Sí, perquè m’encanta treballar, no perquè ho necessiti. Jo podria viure d’alguna de les coses i ja està. És veritat que també hi ha molta precarietat, i hi ha gent que ha de tenir moltes feines. Però no és el meu cas. També és veritat que moltes vegades tens la sensació que és l’últim tren i l’has d’aprofitar.

P. També col·labora al Canal Malaia. Què és?

R. El Canal Malaia va néixer fa tres anys quan els germans Clàudia i Arnau Rius, que estan absolutament bojos, ens van proposar a mi i al Bru Esteve d’iniciar com una espècie d’associació que el que volia era d’alguna manera fer la feina que no farà mai l’algoritme i que el contingut en català es faci viral.

P. Ha patinat amb el vídeo sobre que Ibai Llanos “deu menjar conys”?

R. M’angoixa moltíssim tota aquesta situació. Prefereixo no dir-ne res més. Estic rebent missatges terribles a cada segon i no vull donar més bola a la qüestió.