_
_
_
_
crítica literària
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

‘Fracàs’, d’Aurora Bertrana: Una Madame Bovary descafeïnada

Publicada per primer cop el 1966, Viena recupera aquestes històries d’infelicitat, d’amors no correspostos, de desídia, de personatges que veuen que les seves vides buides de classe benestant fracassen a tots nivells

La novel·la d’Aurora Bertrana (en la imatge a la Polinèsia) va passar sense pena ni glòria i va caure en l’oblit.
La novel·la d’Aurora Bertrana (en la imatge a la Polinèsia) va passar sense pena ni glòria i va caure en l’oblit.

Publicada per primera vegada l’any 1966 a ‘La Novel·la Popular’ d’Alfaguara que dirigia Manuel Costa-Pau, Fracàs va ser el tercer volum d’una col·lecció que es presentava sota el lema de “contemporània, inèdita, catalana”. La novel·la d’Aurora Bertrana va passar sense pena ni glòria i va caure en l’oblit, engolida per Vent de grop, amb una recepció crítica i de públic molt diferent.

Ara, la col·lecció ‘Petits Plaers’ de Viena acaba de recuperar la novel·la, un relat format per sis capítols que duen el nom dels protagonistes com a títol, excepte l’últim. Una estratègia narrativa senzilla però que fa possible que el narrador, sempre en tercera persona, s’endinsi en els pensaments dels diversos personatges: Clàudia, Domènec, Cristina, mossèn Fuster i Blai.

Fracàs és una història d’infelicitat, d’amors no correspostos, de desídia, de personatges que veuen que les seves vides buides de classe benestant fracassen a tots nivells. El lector hi trobarà la història d’una parella de burgesos barcelonins, Clàudia i Domènec. Ell ha fet fortuna amb els negocis i manté intacte el desig sexual per la seva muller. Ella, en canvi, està totalment desencantada perquè, d’ençà del casament, “Domènec ha canviat moltíssim. Ara és exigent, exclusiu, recelós, despòtic…” i és presentada com una mena de Madame Bovary descafeïnada. Es passa els dies davant del foc i i oblidant-se, sovint, d’assistir a les classes d’alemany amb el preceptor Rudolf Schwarz, que està perdudament enamorat d’ella.

La parella és amiga íntima d’un pintor anomenat Blai. Per insistència de Domènec, l’amic pintarà un retrat de Clàudia nua i ho farà sota la mirada del marit, que no pot entendre que l’artista eclipsi l’home i que, per tant, no experimenti cap pulsió sexual davant d’aquell cos tan sensual. El quadre serà el detonant que provocarà una sacsejada a la vida dels personatges, que canviarà irreversiblement: “Domènec ha destruït la nostra bona amistat. Ha destruït el vostre amor. Et destruirà a tu i, ben aviat, es destruirà ell mateix”. Aquest és el vaticini de Blai.

A partir del moment en què la intimitat es converteix en un triangle amorós, la relació a tres bandes es comença a multiplicar exponencialment en un crescendo narratiu i quantitatiu de personatges que acabaran tots entrellaçats a través d’històries extramatrimonials. Enmig de la novel·la, i com a contrapunt decebut, apareix mossèn Fuster, que suporta, amb desgana, les confessions d’aquests personatges que “es creien els herois d’una tragèdia grega”, incapaços del “més petit sacrifici”. El mossèn no pot comprendre l’”absència total de principis i de moral” que regeix la vida de la resta de personatges i només desitja que el deixin tranquil i poder-se refugiar al seu poble de muntanya.

Fracàs es troba molt lluny de Paradisos oceànics, d’El Marroc sensual i fanàtic o d’Entre dos silencis i Tres presoners. Té poc a veure amb la Bertrana que literaturitza les seves aventures exòtiques i les seves vivències de la guerra, la Bertrana que, a través dels replecs de la petita història, dialoga amb la Història en majúscules. Quan Bertrana torna a Catalunya, després de l’exili, se sent fora de lloc i gairebé no reconeix el seu país. Malgrat tot, intenta fer-se un lloc com a escriptora i prova sort amb altres temàtiques. Però sembla més que desorientada: amb un argument més propi d’un Stefan Zweig de quaranta anys enrere, difícilment retroba el seu públic. Fracàs no només és un joc de conquestes, d’amors i desamors, també és un relat que pretén fer reflexionar el lector sobre una societat que s’esquerda per totes bandes i que difícilment es pot regir pels mateixos principis morals que havien imperat fins al moment. Potser per això l’única sortida possible és la resignació.

FRACÀS

Fracàs 

Aurora Bertrana
Viena, 2023
160 pàgines. 16 euros

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_