Sessió de control/Una casa fosca i un flagell: Bagunyà desencadenat

Dedueixo que a l’editorial Comanegra hi prenen substàncies, i fortes, perquè si no no s’entén: han llevat la crosta de la censura i reediten les onze novel·les del cicle narratiu Temps obert, publicades per Manuel de Pedrolo entre els anys 1968 i 1980. Res d’estrany, Pedrolo mereix ser exhumat de la cuneta franquista, però vet aquí que continuaran amb el projecte de l’autor. A partir d’un mateix fet (el bombardeig feixista al barri d’en Daniel Bastida quan és petit), Pedrolo escriu nou novel·les (el conjunt es diu Llibre Primer), nou derives de la vida bastidiana que després vol dividir en divuit periples més per conformar el Llibre Segon. En vida només va poder acabar la primera operació (Un camí amb Eva es parteix en Cartes a Jones Street i Conjectures de Daniel Bastida), deixant dit que, en un futur que ja és present, desitjava que altres autors fessin créixer la criatura.

El col·lectiu Ofèlia Dracs s’ho va plantejar, però no va passar de pensar-s’ho dos cops. Ara Comanegra ha encarregat a vuit escriptors que s’hi posin. Un cop acabat el Llibre Segon, el cicle farà, en total, 27 novel·les, i si continua bifurcant-se vers el Llibre Tercer, hi haurà més novel·les en català sobre la Barcelona de postguerra que no pas sobre la mort de la llengua catalana. Triomf. Després del magnífic doblet de Núria Cadenes partint de Se’n va un estrany, i després del díptic del gran Joaquim Carbó partint de Falgueres informa, ara arriba el relleu de Borja Bagunyà, que agafa la pedroliana Situació analítica i se l’emporta al seu terreny. El següent bifront anirà a càrrec de Teresa Colom.

A Sessió de control hi trobem un Daniel Bastida fastiguejat, psicoanalista que col·lapsa (o es desperta) després de tractar en Nicolau, un erotòman convençut que Franco se’l vol fer. A diferència de les novel·les de taller literari, en què l’autor té més ganes de demostrar que de mostrar, Bagunyà ens ofereix un recital tècnic, però dissolt i tothora al servei de la història. El resultat és prodigiós, i em recorda les composicions d’Alice Donut, una banda novaiorquesa de punk-rock de l’any 86: els membres eren universitaris amb estudis musicals clàssics, però les composicions eren d’una radicalitat engrescadora, murs de so que, un cop hi entraves, t’enlairaves cap a zones poc explorades del musicam. A Una casa fosca i un flagell, Bagunyà planta en Bastida en un grup de joves no tan joves partidaris de l’amor lliure, les drogues i l’antipsiquiatria i, de nou, aconsegueix unes atmosferes i unes escenes magistrals. En tots dos textos, s’agraeix que Bagunyà no hagi volgut recrear, i prou, la música del franquisme (anorreament lingüístic i social, nacionalcatolicisme resclosit), ni hagi optat per la cosa costumista. Enllà de despertar políticament les consciències, la literatura també serveix per passar-se-la bé, com quan Scott Mitchell es va empescar Cowboys & Aliens el 2006.

Amb la seva novel·la anterior (Els angles morts, 2021), Bagunyà em va deixar bocabadat: l’estil, la forma, l’ambició, l’exploració pietosa però inclement de les neurosis contemporànies, el coneixement i la llibertat, el caient juganer però un punt desencisat, la fragmentació, tot plegat ressona en aquest nou lliurament que, cal dir-ho, és molt divertit. El tàndem Bagunyà-Bastida ha funcionat. He rigut, he pensat, he passat l’estona i s’ha encès un llum nou amb el pretext d’una època tan fosca.

Sessió de control/Una casa fosca i un flagell 

Borja Bagunyà
Comanegra, 2023
288 pàgines. 18,90 euros