La novel·la d’un pioner
Borja Bagunyà desdenya la còmoda moderació narrativa, no es conforma a entendre el gènere novel·lístic com una simple tirallonga de dibuixos animats fets amb paraules
A Els angles morts, ni el coneixement humanístic ni el científic ja no valen per explicar les malformacions de la nova quotidianitat, “un paisatge desolat de banalitats monstruoses”, i tant Antoni Morella —professor a la Universitat Autònoma— com la seva dona, la Sesé —ginecòloga a Can Ruti—, es mouen entre la tristesa insuportable del fracàs i la desesperació de preveure coses que no acaben passant mai: ell veu com un col·lega d’una altra generació més jove s’endú la plaça de catedràtic que anhelava tant, i a ella se li escapa de les mans el fenomen científic —un nadó ben sa però amb un aspecte monstruós— que l’atzar li ofereix. Borja Bagunyà descriu la universitat i l’hospital com a figures de la institucionalització del present, com unes representacions de la pràctica de la corrupció, de la crisi de l’experiència, de l’atròfia de la contemporaneïtat, però no busca la representació mimètica de la realitat, sinó que se submergeix en l’examen de la seva naturalesa. Per fer visible el nou estat de les coses i la seva ultraviolència moral en una obra de ficció, Bagunyà s’embarca en una empresa meravellosament arriscada, i, com si també cregués el que afirma Rubén Martín Giráldez a Magistral —“El escritor que piense que no se puede hacer nada nuevo, que no nos haga leer nada suyo”—, converteix Els angles morts en una novel·la on es té la certesa de presenciar de manera ben travada les sensacions irracionals que produeix la realitat indescriptible de les coses.
EL ANGLES MORTS
Borja Bagunyà
Edicions del Periscopi
490 pàgines
19,90 / @ 8,49 euros
Per assolir aquest estadi, Bagunyà desdenya la còmoda moderació narrativa, no es conforma a entendre el gènere novel·lístic com una simple tirallonga de dibuixos animats fets amb paraules: dota cada frase d’una substància a la vora de l’asfíxia analítica, i pressiona el lector amb opacitats i dissuasions argumentals a través de l’ús permanent d’uns símils i unes metàfores que esdevenen el camí d’accés al món real de debò, tan absurd i complex al cap i a la fi com el món real aparent.
Per aconseguir amb èxit aquest objectiu, a Bagunyà li cal transformar la veu narradora en una presència neuròtica, com si la precisió fos el seu mètode obsessiu, els incomptables parèntesis que inunden el text es perseguissin a si mateixos, i la proliferació de notes al peu intentessin aclarir en va el motiu que les genera i fossin només un recull de contes que il·lustressin des del fons de la novel·la la inutilitat dels esforços racionals per entendre les conspiracions subversives i subterrànies que bateguen sota la calma i la serenitat —o les tristeses insuportables i les desesperacions— de la vida contemporània. Els angles morts demana un esforç de lectura elevat; la recompensa que s’obté encara és més elevada.
Ho deia l’escriptor David Foster Wallace en una entrevista: després dels pioners sempre arriben els maquinistes, la genteta grisa que agafa la maquinària construïda per uns altres i es limita a fer girar la maneta. És aconsellable, si no es vol prendre mal, que ningú s’atreveixi a manipular el sofisticat artefacte literari que Bagunyà ha concebut a Els angles morts.
Tres raons per recomanar-lo
- L'espectacular estrena en la novel·la de l'autor que va debutar amb els contes de Defensa pròpia i avui és veu cabdal de les lletres catalanes.
- Una molt necessària reivindicació de la forma, fugida programàtica davant els qui creuen que narrar és fer una tirallonga de dibuixos animats.
- El subtil però duríssim substrat ideològic que alimenta l'obra: l'omnipresent pràctica de la corrupció, l'atròfia de la contemporaneïtat...
I a més a més...
CONSUMITS PEL FOC
Jaume Cabré
Proa
182 pàgines
19 / @ 9,99 euros
Una veu serena que surt de la part fosca del bosc on es concentren els senglars joves per escoltar les lliçons que explica sa mare (la Gran Truja) diu: “Són molt boniques aquestes històries. Molt. Siguin veres o inventades”. Deu anys després de Jo confesso, l’autor construeix una paràbola sobre la ficció i la veritat de les mentides de la literatura i, des de la mateixa perplexitat que acompanya el protagonista de la novel·la (de nom Ismael), immers en una trama criminal a la manera d’un malson, com si fos un heroi crepuscular que ha perdut la noció de les coses incomprensibles que l’envolten, combat l’angoixa que genera l’amnèsia moral de l’època: la gent que l’envolta veu la literatura com una cosa passada de moda, extraviada. L’autor, amb l’ajut d’Ismael i un seglar loquaç, demostra que no és així.
EL PRIMER EMPERADOR I LA REINA LLUNA
Jordi Cussà
Comanegra
577 pàgines / 22 euros
A El primer emperador i la reina Lluna, el celebrat autor de Cavalls salvatges afegeix un nou avatar a la seva condició de novel·lista i s’endinsa en el territori de la faula èpica per narrar, com si fos el món d’avui i d’aquí, les esplendors i les catàstrofes de la Xina del segle III aC, un món on aventura rere aventura la fantasia hi ressona i s’hi desplega amb un ímpetu semblant al que exhibia Scheherazade nit rere nit, un món on tothom escolta i s’explica històries i, com el lector, s’evadeix de la realitat mitjançant un monumental miratge de ficcions. A Lampun (Males Herbes; 123 pàg. 16,50 eu), situada en un regne antic de l’Himàlaia, rere les atrocitats que s’hi narren, el suggeridor Ruy D’Aleixo construeix un bell apòleg moral, sense deixar-se aprehendre mai fàcilment, sobre la simpatia i la compassió.
L’AIGUA QUE VOLS / EL AGUA...
Víctor García Tur
Enciclopèdia Catalana / Catedral
421 pàgines
21 / ebook, 8,99 euros
A premi per cadascun dels llibres que ha publicat, en aquest (Sant Jordi de novel·la) l’autor demostra que el seu domini de l’art de la ventrilòquia literària li permet convertir els fets intranscendents i banals d’una trobada familiar al llarg d’un cap de setmana en una celebració plena de llum i plenitud de les emocions subterrànies (i silenciades) que relacionen els seus membres. No hi ha rancors ni traïcions entre els personatges, i si a vegades sembla que només es narrin menudeses del no res és perquè el propòsit de l’autor de Twistanschauungés descriure (amb trames perfilades des de l’habilitat tècnica i la prosa harmònica) un únic drama que es pot generalitzar amb la pregunta d’un dels personatges: “En quin moment es pot dir que fas el ridícul si vols semblar enrotllat?”.
LA MAR RODONA
Sebastià Perelló
Club Editor
302 pàgines
19, 95 / @ 9,49 euros
La violència de la primera part d’aquesta novel·la es transforma en una farsa costumista i coral a la segona, i totes dues línies desemboquen a la fi dins d’un no lloc tan propici als fantasmes de la ficció com és l’interior d’un hotel: l’autor mallorquí narra la deserció de l’horta i el triomf de la ciutat esdevinguts a la seva illa les últimes dècades. El turisme com a metàfora de la condició humana també és a Albert Pijuan i Tsunami (Angle; 272 p., 17,90 @10,99 eu, flamant premi Finestres) a través de les peripècies d’una família d’hotelers, amb la mirada d’un comediant estoic que descriu els excessos d’uns quadres de costums a frec del deliri imparable. Una demolidora pintura de la corrupció moral, la inconsciència i la falta de cautela dels cadells d’una classe social que viuen segurs de ser els amos del món.
LA CLAU ANGLESA
Antoni Pladevall
Univers
347 pàgines
20 / @ 8,99 euros
En pobles com el Cruallops de La clau anglesa, els veïns desconeixen què és la simpatia, l’amabilitat o la compassió i, sense soroll ni violència, la malícia i el drama avancen pausadament: la seva ment rural els condiciona la voluntat. Tothom diu cada dia les mateixes paraules de sempre, els rumors despietats que serveixen per entretenir el temps, i, si s’estan junts, no és perquè siguin amics, sinó perquè tothom vigila tothom, com si la paraula confiança no existís en el seu vocabulari. Incapaços d’incorporar-se a l’espècie humana —no en saben—, incapaços de fugir dels errors del seu passat, els personatges d’aquesta novel·la són com els herois d’una tragèdia clàssica que l’autor de Terres de lloguer (premi Prudenci Bertrana 2014) construeix amb la puresa de l’exactitud estilística.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
