Elles són dames victorianes del XXI

“Però com és que vas a una lectura de Virginia Woolf si no n’has llegit res?”. La veu de mestretites d’una companya de feina, per dir-ne d’alguna manera, em retrona al cap. Que idiota, la tia. Doncs és clar que he llegit La senyora Dalloway, sé que l’escriptora es deia Adeline i que es va suïcidar al riu ficant-se pedres a les butxaques. Però millor no fer cas de les ànimes negres i pujar a la moto.

Són les 19.30 d’un dimecres a la tarda en una encara calorosa Barcelona. I el JOK, un preciós restaurant i cocteleria de sostres alts i fusta noble, és ple del tot. Respiro una mica alleujada: Barcelona continua viva. I molt activa. L’auditori el formen moltes dones. De totes les edats, en grups de dues o tres. Somrients, relaxades… La majoria segueix el dress code que se sol·licita en la invitació de Twitter: blanc en honor de les sufragistes. “Detalls en lila i verd es valoraran”. I comença l’espectacle. Per aclarir-ho: això no és un club de lectura sobre el llibre Una cambra pròpia de Woolf, és un pòdcast en directe de Carlota Freixenet (fundadora de la llibreria La Carbonera, al Poble-sec) i Blanca Pujals (editora de Petits Plaers i Club Victòria de Viena Edicions). I es posa en marxa, de cop i volta, una hora dedicada a una escriptora i a un llibre clau per a diverses generacions de dones al món. Així arrenca Punkis Decimonòniques, un pòdcast de dames victorianes del segle XXI.

“La idea va sorgir perquè sempre m’ha agradat la literatura victoriana i escoltava molts pòdcasts sobre el tema, però tots eren en anglès. Justament al Club Victòria estem fent edicions d’aquests clàssics, com Austen, les Brontë… Vaig conèixer la Carlota perquè em va demanar que fes un club de lectura a La Carbonera. Després del club ens vam quedar hores parlant. I l’hi vaig proposar. Vam pensar a fer-ho en pijama des de casa i amb una copa de vi, però un dia Joan Maria Pou em va proposar fer el pòdcast allà en directe, al JOK. El lloc és ideal, és molt el nostre rotllo. Cada cop tenim més públic”, explica Blanca Pujals. Per què aquest tema? “Ens agrada aquesta literatura perquè són dones que parlen de la lluita per combatre les injustícies contra les dones. Les protagonistes de Jane Austen no poden heretar, ni estudiar, ni treballar… és una dona lluitant contra el patriarcat. El que volem és que la gent entengui que aquests llibres trenquen amb tot el sistema patriarcal masclista”.

La Blanca continua: “Volem apropar aquesta literatura anglesa clàssica als nous lectors i a tots els sexes, que tothom vegi que és accessible. Volem animar la gent a llegir”. Arrenca el pòdcast parlant del suïcidi de l’autora per deixar clar que no l’estigmatitzaran amb aquesta qüestió. “Altres es van suïcidar i això no va necessàriament lligat al seu nom. Ella era plenament conscient de la seva malaltia. No tinguem en compte la mort a l’hora de jutjar un llibre”, subratlla la Carlota asseguda al tamboret. “Prou de fer el discurs de les dones boges, ja n’hi ha prou”, afegeix la Blanca. El públic escolta atent. Somriu i algunes riuen obertament. El guió està treballat. Fan referència a altres obres. Les dues parlen ràpid, molt ràpid. Són especialment cuidades les pauses per a la música, i fins i tot es permeten la banda sonora de les noies de Gilmore. Continuen amb la història reflexionant sobre la importància que tenien els diners per a Virginia Woolf, diners amb què pagava el lloguer.

El punt d’inici d’Una cambra pròpia, apareguda el 1929, se situa en la necessitat que tenen les dones que volen esdevenir escriptores de tenir una habitació pròpia per simbolitzar totes les independències, no només la vital, sinó també l’econòmica. Al llibre, Woolf imagina l’existència d’una germana de Shakespeare, la Judith, tan dotada de talent i ànsia de ruptura artística com ell, però els seus condicionaments vitals “van ser hostils a l’estat d’ànim necessari per alliberar el que hi ha al cervell”. La Carlota explica que la germana imaginària de Shakespeare “no deixa de ser un reflex de tot el que Virginia Woolf reclamava. És un exemple molt hàbil de poder i intel·ligència; agafa l’autor més consagrat de la literatura anglesa, l’incontestable, i sense deixar-lo com un drap brut ni qüestionar la seva genialitat, ens planteja una situació invertida en termes de gènere que demostra les dificultats per escriure si ets una dona”. La Carlota s’expressa clarament: “Espero que la Virginia volgués ser una punki decimonònica i estigui molt orgullosa de nosaltres”. El públic està entregat.

El temps passa ràpid. I per satisfer l’auditori acaben amb una nova cita. “Donetes i Aquelles donetes, de Louisa May Alcott és un llibre meravellós, que posa les dones al centre de la història”, anuncien. Serà el proper 26 d’octubre, aquella tarda queden convocades les dames victorianes per parlar de les germanes March, amb un còctel, com sempre.