MNAC

Costa d'entendre el que està passant, o millor dit, no passant, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Semblaria lògic, per exemple, que l'exposició històrica sobre el pla Cerdà que ara es pot veure a la Sala Comillas de Drassanes, on només pot restar-hi dos mesos pels múltiples compromisos de lloguer d'aquesta sala que igual serveix per un body descarnat que per una fira, s'hagués fet al museu que recull el bo i millor de l'art català. Entre d'altres coses, perquè el modernisme català, per exemple, seria difícil d'entendre sense el teixit urbà que li preparà l'enginyer i, a més, potser fins i tot s'hauria pogut fer una mica de context artístic del que es podia veure en aquell moment a Catalunya. El curiós és que als comissaris, prou preocupats en l'organització i la recerca d'un espai per la mostra, ni se'ls va passar pel cap que podria ésser el lloc idoni. I també és curiós que les responsables del museu no anassin a oferir l'espai tenint en compte que aquest any sembla ésser que tenien problemes per completar el programa d'exposicions.

Per una altra part, en relació a tot aqu est tema de l'arxiu Centelles -un affaire en què no s'ha sentit la veu de Joan Saura, responsable últim del Memorial Democràtic que se suposa que s'ha creat per recuperar la memòria històrica- també sorprèn que el MNAC només tengui onze obres del fotògraf, i a sobre sis foren comprades en subhasta pel Ministeri de Cultura que les cedí al museu i les altres prèstecs d'altres entitats. Què passa? D'acord que no compra negatius i es limita a les còpies d'època, és el seu criteri, però potser la representació podria ésser més àmplia. És com si el museu s'hagués replegat en si mateix com un cargol i res del que passés a fora li afectés. D'acord que la funció d'un museu és conservar les seves col·leccions, però també ho és, al segle XXI, convertir-se en un centre de difusió i debat sobre l'art i la cultura, tant la del seu temps com la del passat. I, a més, les col·leccions poden ésser locals, catalanes, però no cal emfatitzar-ho també a totes les exposicions. Alguna mostra sobre simbolisme francès, secessió vienesa, romànic gallec o barroc valencià, per dir algunes possiblitats, també serien ben rebudes.