So!

Flash back . Dissabte estiuenc. Una bona pista gràcies al boca-orella. A la cartellera, una pel·lícula catalana, diuen, força interessant. Tres dies amb la família. Opera prima de Mar Coll. La presència al repartiment d'Eduard Fernández ajuda a decidir. Fem cap al cine Alexandra. Argument convincent i amb grapa: mor el patriarca d'una prototípica família burgesa gironina; moment perquè surin les malmeses relacions entre els seus fills i les seves famílies. Un món d'allò més hipòcrita. En retrospectiva, esdevé inevitable la comparació amb el malson dels fets d'aquests últims dies i la burgesia encerclada pel focus mediàtic amb Fèlix Millet com a actor principal.

El tarannà displicent, entre paternalista i autoritari del germà primogènit, encarnat a la pel·lícula per Ramon Fontseré, esdevé un esborrany esplèndid del paper de president del Patronat en una improbable futura producció sobre l'escàndol al Palau de la Música. Tornant a la pel·li de Mar Coll, no puc estar-me d'elogiar l'esplèndid treball de Nausicaa Bonnín en el paper de la jove rebel que, arribada d'una estada a França, en té prou amb un parell de dies per adonar-se de les misèries de la família fins aleshores amagades pel modus vivendi de la burgesia conservadora.

La pel·lícula, però, té una errada important; si més no la còpia que vaig veure. Amb prou feines es podien entendre moltes de les frases dels actors. En acabar la projecció, diverses persones no es van estar de queixar-se. Per quins set sous sovintegen aquests tipus d'errades tècniques, de so, d'il·luminació, a força pel·lícules espanyoles? Potser es tracta d'una qüestió merament tècnica. O bé es deu a un excés de zel per fer més reals la foscor i les veus en to baix. Com si l'espectador no pogués ésser còmplice de la situació que es vol reflectir i que, al capdavall, acaba malmesa per tanta ànsia de realisme.

Em vaig treure l'espina en un concert de Ropa Vieja, la formació flamenca liderada per la cantant Alba Carmona, que paga la pena escoltar fins i tot per profans a la matèria. Acostuma a actuar a Tarantos, a la plaça Reial... i amb un so esplèndid.