Una escola plurilingüe i valenciana

El plurilingüisme, si és real i efectiu, és un factor de progrés i de cohesió social: en l'actual societat de la informació és un recurs bàsic dels països més avançats. En aquest sentit, un decret de plurilingüisme com el que ha difós en esborrany la Conselleria d'Educació hauria de ser rebut amb interès. Més encara si es presenta com a programa de plurilingüisme "equilibrat" en l'ús del valencià, el castellà i l'anglès. Ara bé¿com és que, en comptes de suscitar interès i adhesió, ha provocat tanta polèmica en la comunitat educativa, que n'hauria de ser la beneficiària? La clau segurament és que, més enllà de les declaracions benintencionades i dels rètols atractius ?qui pot estar en contra del plurilingüisme imés si és "equilibrat"??, una lectura atenta de la proposta del decret revela dèficits importants en alguns punts i aspectes dubtosos o preocupants en altres. Anem per parts.

Contra el que s'ha difós en els mitjans de comunicació, el decret no planteja un únic programa sinó dos: el "Programa Plurilingüe Inicial" i l'"Avançat". A pesar del rètol, el primer, i comú a tots els centres, no fa anar el plurilingüisme més enllà del que ja tenim: una simple assignatura d'idioma estranger introduït en primària.

L'únic programa plurilingüe és el segon, que permet incorporar l'aprenentatge en anglès i que s'implantaria només a voluntat dels centres i sempre amb l'autorització de Conselleria. El decret, però, no preveu cap calendari d'aplicació ni de generalització a tots els centres, ni fa referència a cap mecanisme per a la formació del professorat que ha d'impartir matèries en anglès, ni parteix de cap dotació econòmica per a posar- lo en marxa.

I què passa amb les llengües oficials? També contra el que es podria pensar, el tractament del castellà i el valencià no resulta equilibrat ni assegura que al final dels cicles obligatoris els alumnes estiguen "capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà", com exigeix la Llei d'Ús i Ensenyament delValencià. La proposta, de fet, esquiva un fet clau: la situació social de llengua minorada del valencià, enfront de la presència massiva del castellà en els mitjans de comunicació, en l'àmbit social i econòmic i fins i tot en l'ús oficial. Totes les avaluacions dels programes actuals d'ensenyament coincideixen amb les que s'han fet en altres comunitats lingüístiques i, aplicades a la nostra situació, es poden resumir així: com major és l'escolarització en valencià, major és la competència activa i equilibrada del valencià i del castellà, amb independència de la llengua primera de l'alumne. Dit d'una altra manera: l'ensenyament intens del valencià és l'únic que assegura la competència en valencià i també en castellà, que és igual o superior al que s'aconsegueix amb l'ensenyament en castellà. Si l'objectiu és el domini equilibrat de les llengües oficials, el camí efectiu és potenciar el percentatge d'ensenyament en valencià, que en cap cas no hauria d'estar per davall del 50%i que hauria de ser més intens en els primers estadis educatius.

Hi ha altres aspectes del decret que mereixerien una anàlisi més detallada, però em referiré només a un que resulta especialment sorprenent. La proposta admet que l'alumne puga elegir la llengua en què s'examina independentment de l'idioma en què es cursa cada assignatura, cosa que atempta contra el principi bàsic de l'ensenyament plurilingüe, que es basa en l'aprenentatge integrat de llengua i contingut i, per tant, en l'avaluació continuada de tots dos aspectes.

La incorporació de l'anglès com a llengua vehicular no pot ser l'excusa per a suprimir els programes d'ensenyament en valencià, que han donat uns resultats tan positius respecte a la competència lingüística en les dues llengües oficials i el grau d'èxit escolar. No pot ser tampoc l'excusa per a augmentar les exempcions només de l'ensenyament en valencià i del valencià (mai per a l'anglès o el castellà). La Conselleria ha fet bé difonent l'esborrany de decret i obrint un debatambels agents implicats. Però encertarà només si parteix dels estudis contrastats sobre el plurilingüisme i compta amb tots els experts i professors que més i millor han aplicat el plurilingüisme en el nostre sistema, els qui han impulsat l'aprenentatge en la llengua pròpia dels valencians per a assegurar la nostra cohesió com a poble i la capacitat real en les dues llengües oficials. Apostem, per tant, per un plurilingüisme real i efectiu, per una escola arrelada que assegure la competència plurilingüe i intercultural, i que servisca de punt d'inflexió per a corregir un fracàs escolar cada vegada més preocupant.

M. Pérez Saldanya és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de l'Acadèmia Valenciana de la LLengua.