Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
OPINIÓ

Recomanem

Narrativa

Tristany i Isolda

René Louis

Editorial Bromera, Alzira, 2013, 239 pàgines

La llegenda sobre l’amor prohibit entre el valerós Tristany i la princesa Isolda d’Irlanda, d’origen celta, és tot un clàssic de la literatura europea que ha arribat als nostres dies modelat per diferents refoses i reactualitzacions. Una, la de Joseph Bédier, del 1900, ja fou traduïda al català per Carles Riba. Per a aquesta nova versió, tanmateix, el traductor, Josep Lozano, opta pel text de René Louis (1906-1991), historiador i filòleg, que va lliurar la versió definitiva el 1972. Una porta d’entrada excel·lent, en qualsevol cas, a un dels grans mites literaris del vell continent.

Maria Mercè Marçal, veus entre onades

Laia Climent

Editorial 3i4, Paterna-la Canyada, 2013, 185 pàgines

Assaig

Dins del procés d’elaboració de la seua tesi doctoral sobre Maria Mercè Marçal (de la qual eixí un llibre publicat el 2008 per l’Institut Interuniversitari de Filologia i Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Laia Climent va dur a terme l’any 2000 una sèrie d’entrevistes a diferents personalitats que tingueren relació amb la poeta d’Ivars d’Urgell. Ara, aquestes converses, “transcrites, reelaborades i ordenades” per a donar cohesió al conjunt, adopten la forma d’un nou llibre que permet apropar-nos a la figura de l’escriptora de manera més directa i menys acadèmica.

Adéu, RTVV. Crònica del penúltim fracàs de la societat valenciana

Borja Flors, Vicent Climent (eds.)

Publicacions de la Universitat de València, València, 2013, 269 pàgines

Assaig

Aquest volum recull seixanta articles periodístics escrits entre el 2011 i el 2013 per professionals vinculats de manera directa o indirecta a RTVV, amb aportacions ben il·lustratives del que ha estat un procés de saqueig econòmic, manipulació informativa i degradació moral de l’ens públic que es va coronar amb un ERO especialment cruel. Els escrits recorren aquesta trista història sense eludir l’autocrítica, en diferents dosis, sobre el paper dels treballadors. I tot i que s’hi apunta a la responsabilitat inequívoca del PP, sembla vàlida la idea que RTVV ha estat un nou fracàs col·lectiu.