El preu dels llibres

Les negociacions de Nissan amb els seus treballadors són un dels episodis més durs de la crisi a Catalunya. Els directius demanen una doble escala salarial, i l’equip negociador així ho ha transmès al comitè d’empresa. Per mantenir la càrrega de treball de la fàbrica, els nous operaris hauran de cobrar un 40% menys que els ja contractats. Inacceptable? L’únic que ens queda són graus d’inacceptabilitat i, per tant, d’acceptabilitat, de cessió. Feblesa econòmica, raquitisme ideològic.

Els sindicats no volen que les comandes vagin a una altra factoria, que té altres treballadors que també esperen feina perquè també tenen família. Podem fer les manifestacions que calgui. Podem dir el nom del porc, de la hiena i del voltor a tot executiu que aparegui per aquí, i el nom de la rata als sindicalistes quan negocien i quan cedeixen... Però això al Sr. Nissan li fa unes pessigolles més que acceptables. Els consultors que negocien se n’aniran a una altra planta i potser fins i tot recordaran que els executius de Nissan els han dit que, si no se’n surten, hi ha una altra consultora que farà el mateix un 40% més barat. No, no els tinc cap compassió. A hores d’ara ni tan sols sé si me’n tindria a mi mateix, de compassió. L’alegria que tenim quan trobem a Internet un producte un 40% més barat!

Una part de la responsabilitat de la crisi és del sector cultural. Dúiem tanta lleganya que no la vam veure venir i, ara que hi som, la cosa no canvia gaire. Continuem amb templers i consultoris de l’Elena Francis. Els arguments de tantes i tantes novel·les sobre vampirs, monjos, conspiradors i assassins són sopars de duro al costat d’una negociació com la de Nissan. Tancar un escriptor en un monestir tenint les sales de reunions de la Zona Franca és perdre el temps. La novel·la gòtica erra d’escenari. Els herois detectivescos, els licantrops i els monstres de les històries de fantasmes fugen esporuguits quan senten parlar de balanços, càrregues de treball o acomiadaments.

Potser sí que vendrem molts llibres, però l’entreteniment ens compra a tots plegats a preu de saldo.