Montse Ayats: “La garantia del bon accés a la lectura l’ha de cobrir l’escola”

La responsable del nou Pla del Llibre i la Lectura de la Generalitat demana objectius realistes per evitar errors del passat

Montse Ayats creu que un país ha de voler que tothom llegeixi. 
Montse Ayats creu que un país ha de voler que tothom llegeixi. Gianluca battista

Montse Ayats (Vidrà, Ciuret, 1968) ha fet pràcticament tots els papers de l’auca al món del llibre. Filòloga de formació, va entrar a treballar a l’editorial Eumo el 1991 com a becària. N’ha estat la directora fins aquest 2022, quan la Generalitat l’ha nomenada responsable del nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Prèviament havia estat presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Abans del Sant Jordi del 2023 s’ha de presentar el contingut del pla, elaborat a partir de la feina de grups de treball. Aquests es constituiran el pròxim 14 de juliol amb la primera reunió del Consell Nacional de la Lectura, format per 45 representants del sector públic i el privat. Ayats deixa temporalment Eumo després d’assolir un dels grans èxits editorials del 2021 amb un llibre sobre llengua: Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. L’obra, editada per Carme Junyent, va generar un gran debat sobre els canvis lingüístics vinculats a la igualtat de gènere.

Pregunta. Com s’explica un fenomen editorial com Som dones...?

Resposta. És molt difícil preveure si un llibre serà un èxit, hi ha tants factors que ho determinen. En aquest cas, es tracta de la Carme i del tema, la polèmica. I ella no ha parat de fer bolos.

P. Un programa públic de foment de la lectura ha d’ajudar en l’organització d’aquestes trobades amb autors? Podrien subvencionar-se els llibres que es volen llegir en un club de lectura?

R. La proposta que comenta és una de les mil que podrien sortir en el termini d’elaboració del pla. Ara bé, això ho ha de pagar sempre l’administració? No ho tinc clar. La idea del pla és sumar els agents públics i privats. El que volem plantejar és què estem fent l’administració i el sector privat, i què hem de fer, amb calendaris, indicadors i pressupostos. El gran problema del pla és com fer el seguiment del que s’acorda.

P. Quins són els terminis? La Generalitat parla d’objectius per al 2025, sense concretar què ha de passar aquell 2025.

R. No pots pretendre millorar els índexs i els hàbits de lectura d’avui per demà. La política necessita temps, l’educació i la lectura encara en necessiten més. L’horitzó és a mitjà termini, el 2030, però abans hem de mostrar alguns resultats, per demostrar que el pla va avançant.

P. La presentació del pla també esmenta que els grups de treball “reflexionaran sobre les principals problemàtiques del foment de la lectura”. Quines són? El director de la Fundació Josep Pla apuntava l’any passat a Quadern que els temps presents “porten a una immediatesa”, i llegir requereix paciència.

R. Hi juga en contra una tecnologia determinada, una societat de la immediatesa en què han de passar coses, i la lectura és una cosa reposada que demana calma. Però amb la lectura hi ha un plaer, i la prova és que el nombre de lectors va pujant. I això passa per haver educat en el gust de la lectura des de la base.

P. La prioritat del pla, doncs, seran els nens en edat escolar?

R. A l’escola hi anem tots, la garantia del bon accés a la lectura l’ha de cobrir l’escola, per aprendre a llegir, entendre i ser crític.

P. L’entorn del nen a casa, que hi hagi un entorn lector, no és igual d’important?

R. El punt central són les escoles. Amb el pla hi haurà un debat sobre com hi han de participar les famílies o la societat. Per què no hi pot haver llibres a les consultes pediàtriques? Les eines per llegir haurien de ser més quotidianes i a l’abast de tothom.

P. Sovint, al món de la cultura, hi ha sectors d’intel·lectuals que creuen que hi ha obres que no tenen el nivell per ser tingudes en compte, que Albert Espinosa, Pilar Rahola o Empar Moliner no és la literatura que hem de promoure. Aquests autors ajuden a incentivar la lectura que vol el pla?

R. Jo crec que sí, són maneres d’entrar en la lectura. A l’escola dels nostres temps hi havia les mateixes lectures, fixades per a tots. A les escoles avui tenen llistes de llibres perquè entris a la lectura segons el que et motiva i et ve de gust llegir. Després ja llegiràs clàssics o el que consideris. Benvinguts els best-sellers i les obres més especialitzades. A vegades això té un punt d’elitisme, d’uns privilegis per a uns quants, i un país ha de voler que tothom llegeixi.

P. El pla més ambiciós econòmicament de foment de la lectura el va aprovar el conseller Santi Vila el 2017, amb un pressupost de 105 milions d’euros fins al 2020. La intervenció de la Generalitat per part del Govern central després de la declaració unilateral d’independència ho va aturar. És factible un pla així?

R. El que passa és que aquests plans no es poden complir. El que és factible és que el que diguis que faràs, ho puguis fer perquè tens pressupost, té un calendari i és via­ble. Fa temps que es parla del 2% del pressupost per a cultura, i es va avançant cap aquí, però cal fer plans ambiciosos i realistes. Quan va dir això, Vila potser no tenia al cap la situa­ció política i les dificultats econòmiques, però Déu-n’hi-do les coses que es van fer amb aquell pla.

P. És partidària de l’acció de Vila que enviava vals per un llibre gratis per a nens de 6 anys, o les subscripcions per a premsa per a menors d’edat que va aprovar el 2008 l’exconseller Tresserras?

R. El programa Tria un llibre era un suport a les llibreries. Hi havia un 30% de famílies que mai havia entrat en una llibreria. La qüestió és com continuen, perquè una flor no fa estiu. La família i el nen han de passar a formar part d’una comunitat lectora. Falta l’acompanyament perquè això no sigui excepcional. La campanya de fa sis anys fun­ci­o­nava millor si les escoles s’hi implicaven, si preguntaven a les famílies si havien utilitzat el val, per exemple. L’escola en pot fer algun treball, que l’any següent es puguin compartir els llibres. La clau és la continuïtat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

Cristian Segura

Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS