Un tros de Tennessee a l’Hospitalet

“L'Hospitalet crida. Durant molt temps ha estat una ciutat callada, però ara crida i, encara que la pandèmia ens ho està fent passar malament, cridem fort perquè tenim molt a dir”, sentencia, pausat, Jaume Ramon Espigol (58 anys) el propietari de L'Oncle Jack, un bar que és molt més que això. És bar, museu de la marca de whisky Jack Daniel's i, a més, té una programació de música en directe per a un auditori, ara amb les restriccions, de poc més de 20 persones. “És com si estiguessis veient tocar al menjador de casa teva”, destaca el Ramon.

Más información

Mucky Duck, un ‘pub’ disfressat de xiringuito

Jabato, un bar de tapes amb canyes a vessar

La vermuteria que va canviar una plaça

L'Hospitalet està molt acostumat als bars Pepi, Córdoba o Mundial 82. Bars on prendre canyes, braves o olives i veure a la televisió el mateix que podries veure a casa, amb la diferència que a casa estaries còmode. Llocs on baixar de casa amb els pantalons del pijama de franel·la i les sabatilles i xerrar amb cambrers asiàtics. A L'Oncle Jack és diferent. Es deu a l'obsessió d'aquest hospitalenc per un whisky, el col·leccionisme i el convenciment que en un petit local de la seva ciutat podia convertir-se en un referent. Des d'aquest local del carrer Roselles, Jaume Ramon i L'Oncle Jack criden al món.

“El 1989 vam muntar una petita llesqueria en aquest mateix local. Es deia Arcs. Ens anava bé, però no era el negoci que jo volia”, recorda el Ramon. Feia anys que Jack Daniel's s'havia convertit en una obsessió. “M'encantava no només el whisky sinó el rotllo moter, el món del rock and roll. Tenia quatre bestieses de Jack Daniel's: una cartera, un mocador, una samarreta... però vaig començar a investigar sobre les ampolles de col·lecció”, recorda. “A mi m'agradaven la música, les copes, i vaig voler fer una cosa especial. El 1996 comercialitzava el whisky la marca Bacardi-Martini, vaig anar i els vaig proposar d'obrir al públic el primer museu Jack Daniel's”, els va etzibar el Ramon amb les idees molt clares. La resposta de la marca va ser de condescendència: “T'ho diem per tu. Obriràs un bar de Jack Daniel's? Però quanta gent hi entrarà? Tu t'has de guanyar la vida”. Però aquest empresari és tossut i els va dir que ho tenia tot perfectament orquestrat al cap: “El futur és l'especialització en alguna cosa i sempre podré acollir clients que es desplacin només per veure el meu museu”, els va dir. I així va ser com va començar la seva obra. Amb l'arribada d'internet va augmentar la seva col·lecció d'objectes de la marca, sobretot ampolles, i el 2000 es va convertir en un dels col·leccionistes més importants. “Avui, quan hi ha visites de Masters Distiller a Barcelona no se'n van sense venir a L'Oncle Jack”, afirma amb orgull.

Quan l'Arcs es va convertir en L'Oncle Jack també va passar a ser el primer museu obert al públic com a col·lecció. “N'hi havia altres de més grans que la meu, però eren privats. Ni tan sols Jack Daniel's no tenia museu obert al públic a Lynchburg”, recorda. Ampliar la seva col·lecció no va ser fàcil. Licitava en subhastes d'internet, però després d'aconseguir-les, des dels Estats Units no li enviaven les ampolles perquè podrien trencar-se en el viatge. Va buscar gent que intercedís per ell “a l'altre costat del bassal” i va ampliar tant la seva col·lecció que hi havia col·leccionistes que li trucaven directament. “De Jack Daniel's hi ha d'haver prop de 100.000 col·leccionistes i 10.000 en som grans col·leccionistes”, destaca.

No li agrada parlar de diners, però té ampolles difícils d'aconseguir. Algunes fins i tot poc reconegudes per la marca de quan venia whisky durant la llei seca. Té ampolles de 1890, quan es venia a granel. Peces molt buscades dins del seu món. Moltes les té firmades per mestres destil·ladors que fins i tot s'han sorprès per la col·lecció. “Vaig estar onze anys buscant aquesta ampolla que es va fer en honor a Frank Sinatra amb els títols de les seves pel·lícules. En van fer 36 i 30 les van utilitzar en una festa i en van quedar sis. Hi ha molt poques ampolles al món i jo en tinc una”. Sap que hi ha moltes falsificacions, però han teixit una cadena solidària entre col·leccionistes per evitar enganys i fan de pèrits.

El Ramon no es va equivocar quan es va especialitzar. Ara té clients que fa més de 20 anys que venen a L'Oncle Jack, amants del whisky que recorren mig món per veure aquest local de l'Hospitalet, i molts fidels que acudeixen als concerts de petit format que se celebren al local. “A tots els músics els faig firmar una ampolla i les tinc en aquesta vitrina. Mira: Pancho Barona, Pep Sala, Elefantes, Quimi Portet, Fito, Pedro Guerra... Amb la covid l'aforament és de 20 o 25 persones. Ho estem passant malament amb tot això i les restriccions ens ataquen molt, però després sempre hi ha músics amics com Dani Flaco, Rafa Pons, el Último Tributo, el Niño de la Hipoteca... que han vingut a tocar per fer-nos un favor i que poguéssim treballar una mica”, diu, agraït.

Avui L’Oncle Jack està ple de mampares per preservar la seguretat de tot el que entra. La covid ha obligat a adaptar la imatge que sempre va tenir el local. Als lavabos segueixen, com el primer dia, la imatge de Marilyn Monroe y d'Elvis Presley dividint per sexes l'entrada cap als alleujaments.