Prevenir la pròxima epidèmia amb els excrements d’un ratpenat

Petits sacs de colors pengen de les branques d'un arbust. Són una vintena de bosses de tela, de les que s'utilitzen per guardar el berenar dels nens a l'escola. A dins, en lloc d'un entrepà i unes galetes, hi ha ratpenats. Alguns protesten per estar tan tancats amb tímids sons: pocs minuts abans descansaven plàcidament en la foscor d'una cova de la Noguera, a la província de Lleida. L'ecoepidemiòleg Jordi Serra-Cobo obre els sacs i observa si han defecat. Els seus excrements poden ajudar a prevenir una nova epidèmia.

Serra-Cobo és professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). Va ser un dels primers teòrics, fa 30 anys, de l'ecoepidemiologia, l'estudi de com i per què es transmet un virus en un determinat moment i lloc. Ja hi ha 50 centres d'investigació a tot el món que comparteixen en xarxa dades sobre ecoepidemiologia.

Serra-Cobo és un dels principals experts a Espanya en la transmissió de malalties zoonòtiques per part de ratpenats i altres mamífers, com rosegadors o senglars. Les infeccions zoonòtiques són aquelles que es transmeten dels animals als humans. Només al segle XXI ja s'han produït cinc epidèmies per coronavirus, a més de la del virus de l'Ebola. Totes, recorda Serra-Cobo, haurien procedit del reservori de virus més gran que hi ha en una espècie animal, els ratpenats. L'Organització Mundial de la Salut (OMS), al seu informe del març passat sobre el possible origen de la covid-19, corroborava que “la majoria de les malalties emergents s'originen en reservoris animals i hi ha una sòlida evidència que la majoria dels actuals coronavirus humans es van originar en animals”.

Són sobretot els depredadors que s'alimenten de ratpenats o els animals domèstics en contacte amb aquests mamífers voladors, resumeix Serra-Cobo, els que serveixen com a hostes del virus i acaben infectant una persona. La hiperconnexió de la societat globalitzada fa la resta, com va succeir a partir de desembre del 2019 amb la covid-19, que es va estendre per tot el planeta presumptament des del mercat d'animals de Wuhan, a la Xina.

Només al segle XXI ja s'han produït cinc epidèmies per coronavirus, a més de la del virus de l'Ebola. Se sospita que totes han procedit dels ratpenats

Els ratpenats no són per si sols una amenaça per als humans, al contrari: són, al costat de les aus, un actor fonamental per al control de les poblacions d'insectes. El problema, com coincideixen acadèmics de tots els àmbits, és la creixent interferència de la civilització humana als pulmons verds del planeta, sobretot al Sud-est asiàtic, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica Central. Així ho advertia la resolució sobre la covid-19 de maig del 2020, subscrita pels Estats membres de l'OMS, en la qual aquests es comprometien a “prevenir l'establiment de nous reservoris zoonòtics, a més de reduir els possibles riscos d'aparició i transmissió de malalties zoonòtiques”.

64 milions d’anys a la Terra

Serra-Cobo forma des del 1993 un tàndem de treball amb Marc López Roig. S'han endinsat en centenars de coves en països d'Europa, Amèrica i l'Àfrica. La primera pedra de la seva col·laboració va ser una fita científica: després de 22 anys estudiant una colònia de ratpenats a Mallorca, van confirmar que aquests animals generaven prou anticossos de la ràbia per desenvolupar una immunitat de grup. Hi ha diverses raons per les quals els ratpenats són un reservori ideal de virus, detalla Serra-Cobo: “És un mamífer que viu a la Terra des de fa 64 milions d'anys, és a dir, fa molt que conviu amb virus. La majoria són gregaris, formen grups i en faciliten la transmissió. Són presents a tot el planeta i en múltiples hàbitats. I finalment, viuen molts anys, fàcilment superen els 15 anys de vida”.

López Roig és un home sensible que s'il·lusiona en sentir el cant d'uns abellerols, però també és el múscul de l'equip: desbrossa durant hores l'accés a la cova, que des de l'última vegada que hi van ser, el mes de març, ha quedat oculta entre bardissars. “Els ratpenats només tenen una cria per temporada i ens trobem exemplars joves morts perquè, en sortir de la cova, es queden clavats a les espines dels esbarzers”, explica López Roig. Ell és qui corre per capturar amb el salabre els exemplars de ratpenat de cova i de ferradura que analitzaran. La seva veu, suau, sembla que els tranquil·litza fins i tot quan els extreu mostres de sang. Quan els deixa anar, tarden uns segons a despertar-se.

L'objectiu de la seva missió en aquesta gruta de la Noguera és trobar als excrements mostres de coronavirus de les famílies alfa i beta, els que poden encomanar-se als humans. Aquestes mostres serveixen per al projecte CoNVat, un aparell biosensor de detecció ràpida d'infeccions de coronavirus liderat per Laura Lechuga, investigadora del CSIC i de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia. L'aparell podrà detectar infeccions, no només de coronavirus, en un temps que s'acostarà als 15 minuts i a un preu assequible. La idea és que el biosensor s’utilitzi en ambulatoris, centres sanitaris i farmàcies. Lechuga confirma a EL PAÍS que Serra-Cobo va ser la primera persona que li va plantejar la necessitat de desenvolupar aquests sistemes de detecció ràpida de coronavirus: “El seu coneixement és fonamental, perquè ell ja parlava del biosensor abans de la pandèmia. Feia anys que deia que els coronavirus ens clavarien un ensurt”.

Serra-Cobo fa 11 anys que estudia els coronavirus, conscient del que podria passar. Fa vertigen llegir els estudis en què ha participat en l'última dècada advertint del que la humanitat afrontaria, fins i tot propostes de plans de detecció d'epidèmies en ciutats europees que es van descartar perquè ningú no ho veia realista.

Els primers articles admonitoris de Serra-Cobo són fins i tot anteriors a Contagio, el supervendes del periodista David Quanmen publicat el 2012. “He fet les mateixes dues preguntes a prestigiosos científics, a alguns dels màxims experts en ebola, la SARS, en virus procedents de ratpenats, en la sida i en l'evolució dels virus”, va escriure Quanmen al seu llibre, pronosticant la covid-19: “¿Apareixerà en el futur proper una nova malaltia prou transmissible i virulenta per causar una pandèmia del nivell de la sida, o de la grip del 1918, matant desenes de milions de persones? Si és així, com serà i quan? Les respostes a la primera pregunta van variar de 'pot se' a 'probable'. A la segona, les respostes es van centrar en els virus RNA”.

Serra-Cobo confirma que ara està arrelant l'esforç de tant de temps. López Roig publicarà un treball que recollirà dues dècades d'anàlisi de com el canvi climàtic està modificant la dinàmica i l'estacionalitat dels ratpenats. Una variació important, indica, és que el període d'hibernació s'està reduint dràsticament. Els animals estan actius més temps. López Roig concedeix que això pot suposar un augment en el risc de propagació de virus. Ho explica mentre amb una mà subjecta un ratpenat de ferradura i amb l'altra li extreu una mostra que enviaran a l'Institut Pasteur de París, amb el qual col·laboren des de fa anys. La principal lliçó que hem d'extreure de la pandèmia, diuen els dos biòlegs de la UB, és que sempre és millor prevenir que curar.