Menjar a llocs amb personalitat pròpia

Les comarques de Girona, bressol i recer de grans cuiners, tenen un ampli ventall de grans i petits restaurants que ofereixen tot tipus de cuina, des de la més tradicional a la fusió més innovadora i trencadora. En aquesta ocasió hem buscat que el local que els acull destaqui per algun motiu. El Petit Bar de Palamós és un xiringuito convertit en una gran terrassa tapada als peus del port i la platja; també arran de sorra d’una de les cales més maques de la Costa Brava, a Aiguablava, Begur, hi ha el Toc al Mar. Molt més al nord, seguint una ruta sinuosa, en ple Parc Natural s’alça el restaurant Cap de Creus, un antic edifici de carrabiners que dona servei non-stop (quan es pot) i sempre hi ha algú que s’hi vol asseure mirant al gran blau. Als afores de la ciutat de Girona, dues masies imponents, amb encant i amb una fidel clientela acullen els restaurants Torre Bonica i Tomàquet. Tots han obert durant la pandèmia tant com han pogut, però esperen amb candeletes que arribin els sopars d’estiu i així pugui tornar quelcom semblant a la normalitat.

El 1955 un gallec que havia estat comptable de l’empresa que construïa el port de Palamós va muntar un xiringuito al costat de la platja Gran per vendre begudes i gelats. Era visita obligada per als menuts. Amb el temps hi va plantar una dotzena de pins i va anar ampliant el local i les taules, i els pins hi van anar creixent dins. Fa unes dues dècades el Petit Bar es va consolidar com a restaurant. Un local-terrassa amb tot un lateral de vidriera que amb els canvis que hi ha hagut a la localitat ha quedat a primera línia de la platja i a pocs metres de l’entrada del port, amb una magnífica vista de tota la badia, i amb un ambient mariner, familiar i acollidor. Ara de la mà d’Andreu Martín, la tercera generació, s’hi pot menjar des d'una gran varietat de tapes fins a plats combinats, peixos i marisc fresc (no hi pot faltar la gamba de Palamós) i “amb la voluntat d’innovar” també han inclòs a la carta el calamar saltejat amb carxofetes i formatge parmesà o una crep farcida de marisc amb crema de crancs i gambes. Tot i que només han tancat quan els han obligat a fer-ho, amb la pandèmia no els ha anat gaire bé. Esperen que tot millori aquest estiu. Esplanada del Port Vell, s/n.

A la part més oriental de la península Ibèrica, on els primers rajos de sol banyen Catalunya, hi ha el restaurant Cap de Creus, a uns 600 metres de la punta del Cap. Té personalitat pròpia. Antigament havia estat l’edifici on s’estaven els carabiners per controlar el contraban per mar. Tot i l’orografia del terreny i que la previsió meteorològica sempre és variable, els comensals no fallen mai. El visionari va ser Chris Little, un anglès que el 1991 va obrir l’actual restaurant especialitzat en peix fresc de la zona, arrossos a la cassola i cuina índia. També hi ha tot tipus d’entrants, postres casolanes i una àmplia carta de vins. “La idea del Chris és no ser un restaurant elitista, que un motxiller hi pugui menjar una botifarra, però també qui vulgui un selecte peix al forn”, diu en Simon, un dels encarregats. El local és acollidor i supura història, i el personal es amable, però la terrassa, amb més de 200 places amb cadires de fusta de diferents models i mides amb vistes als sinuosos penya-segats, a les petites cales i a mar obert, relaxa l’ànima. Tot i la pandèmia, han treballat. Plogui o faci sol, en aquest local que amb “normalitat” organitza concerts íntims a la tarda i serveix copes fins a la matinada, sempre hi ha qui s'hi vol quedar. Carretera de Cap de Creus, s/n.

Una gran brasa dona l’entrada a un dels restaurants que està més de moda en els darrers temps a Girona, sobretot per al jovent que hi va a fer el menú diari per 15,90 euros i per als grups d’amics. Es tracta d’una gran masia situada a la urbanització de Palau, que sembla que sigui enmig d’un oasi natural, envoltada d’arbres i amb un jardí ple de llumetes del més digne conte de fades. L’Eduard Solé, un barceloní que venia del món de la restauració, el va obrir l’any 2000. Ofereixen als seus clients molta brasa de carn i peix, i una extensa carta amb més d’una seixantena de plats, que van des dels ous ferrats amb patata panadera i foie fins al pop amb verdures a la brasa i romesco o el magret d’ànec a la brasa amb salsa de fruits vermells. La grandària de la masia, amb diversos reservats, no els ha permès fer menjar per emportar, però des que s’ha pogut, han obert. L’Eduard té clar que “sort de la terrassa, que ens ha salvat”. A part d’una gran varietat del menjar, un gran aparcament i l’amabilitat de la vintena d’empleats, el que destaca del Tomàquet és la seva encertada i càlida decoració, obra de la seva dona, Susana Curbasí. Les llumetes resseguint els troncs i les branques dels arbres i, en general la decoració de l’àmplia terrassa, fan que els clients sentin que es traslladen a una mena de món de somni, lluny de tot. Albí, 34.

Aquest any es compleixen 10 anys des que Santi Colominas i Sandra Baliarda es van posar al capdavant del Toc, una petit barraqueta de pescadors convertida en restaurant, just a l’entrada de la platja d’Aiguablava. La qualitat dels peixos i mariscs quilòmetre zero i els plats estrella –arrossos fets al forn de llenya i els peixos salvatges a la brasa d’alzina– els han convertit en poc temps en un dels llocs indiscutibles on anar, ara com a Toc al Mar. Fa uns cinc anys van tenir l’oportunitat i van ampliar el negoci amb el local que tenien a l’altre costat de platja. Els seus clients poden triar el peix i el marisc que mengen i saben quin pes té, per saber-ne també el preu. Disposen de tres cuines, de calents, freds i d’arrossos. Les terrasses acolorides, davant del mar i la costa de Fornells, són pura atracció per als visitants. Aquest any han treballat molt poc, excepte per la “bogeria” de Setmana Santa, però asseguren que “si hi ha sol al Toc al Mar sempre hi ha gent”. Amb el confinament han aprofitat per potenciar el CasaTOC, l’obrador del restaurant que van posar en marxa fa dos anys, amb l’objectiu de fer arribar a les llars productes de cinquena gamma (plats preparats), com les mandonguilles amb pollastre i sípia. Platja d'Aiguablava.