Jaume Collboni: “Un cambrer potser s’haurà de reconvertir en instal·lador de plaques solars”

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni (Barcelona, 51 anys), acaba de presentar a Madrid els projectes perquè la ciutat pugui rebre assignacions dels fons extraordinaris de la Unió Europea per la pandèmia.

Pregunta. Quins projectes planteja Barcelona per optar als fons europeus?

Resposta. Estem treballant sobre un centenar de projectes que van en la línia de la gran transformació que ha de fer l’economia: digitalització, sostenibilitat i desenvolupament tecnològic. Ja hi ha projectes municipals que van en aquest sentit. Per exemple més punts de càrrega de vehicles, o projectes de transformació com el del Port Olímpic o el 22@

P. De quina quantitat es podria tractar?

R. Sent moderadament optimistes, entre 1.500 i 2.000 milions entre el 2021 i el 2026. El nostre interès no és tant que l’Ajuntament participi en els projectes sinó que passin a la ciutat, el nostre esforç és atreure aquests fons d’inversions i idees. També hi ha empreses que plantegen projectes i que busquen el partenariat de l’Ajuntament.

P. Com quines?

R. No es poden explicar encara però Barcelona té tots els asos en aquest procés de transformació i un de molt importants és la reeconomització del centre de la ciutat.

P. Molts fons d’inversions només volen benefici a curt termini...

R. No estic parlant dels fons especulatius, de fons voltor, sinó de fons d’inversió a mitjà i llarg termini perquè són els que poden generar riquesa, atreure empreses i generar ocupació.

P. Què s’entén per reeconomitzar el centre?

R. D’aquesta crisi hem après moltes coses. Una, que Barcelona depèn massa de l’economia del visitant —el turisme— sobretot al centre. La nostra tesi és que cal continuar potenciant l’economia del visitant del sector fira i congressos. Quant a l’altre turisme, hem de buscar el de qualitat i amb un cognom: cultural. Perquè reforçarà el sector i atreu un turisme que respecta la destinació.

P. La pandèmia pot suposar el tancament de negocis que depenien del turisme. Planteja una reconversió del sector?

R. Cal potenciar sectors basats en el talent i la tecnologia i molts perfils tècnics perquè hi ha molta demanda i els buscaran a fora. Es tracta que persones que treballen en l’hostaleria o la restauració es reciclin, que un cambrer potser es converteixi en instal·lador de plaques solars. Ja tenim plans de formació de Barcelona Activa que estan dirigits en aquest sentit i n’hi haurà molts més, dirigits als sectors més tocats per aquesta crisi. La pandèmia ha evidenciat els efectes del monocultiu econòmic del turisme que ha desertitzat el centre. Cal tenir altres activitats que permetin que la gent treballi i torni a viure al centre.

P. No sembla fàcil amb el preu dels lloguers dels habitatges o després de l’expulsió dels veïns de la Rambla...

R. L’Ajuntament té ara 74 promocions d’habitatge assequible que són uns 3.500 pisos, alguns dels quals són a Ciutat Vella. És molt important canviar la visió i tornar a posar en el mapa mental aquest districte per treballar. En especial, Via Laietana, que volem que sigui un dels eixos de l’economia digital del futur, com ho és el 22@ Al projecte de l’edifici de Correus en seguiran més perquè hi ha grans edificis sense ús. Ja hi ha operadors públics i privats interessats.

P. Com funciona?

R. No diré noms, però des d’hospitals públics que necessiten nous centres d’investigació, fins a privats que treballen en l’àmbit tecnològic i alguna institució pública.

P. Més empreses i menys turistes?

R. Cal anar a un millor turisme no a més turisme. I si ja s’han pres mesures com el PEUAT perquè no hi hagi més hotels, tens l’obligació com a Administració de generar alternatives econòmiques. Aquests treballadors s’han de resituar en algun lloc. I ja ho estem fent, també, amb més fons per a la formació.

P. Com veu l’edició d’aquest any del Mobile World Congress?

R. És molt important que tant el Mobile com altres fires ja assenyalades per a aquest estiu surtin bé. Ens hi juguem molt. Hi ha moltes empreses que ja no poden aguantar més i si les coses van malament això vol dir atur. Per això soc un fervent partidari del carnet de vacunació i, si no arriba per al juny, que Espanya tingui acords bilaterals amb països emissors de turisme.

P. Quines peticions més urgents fa al futur Govern?

R. Per començar, que es constitueixi i després que corregeixi perquè fa quatre anys que la Generalitat dona l’esquena a la ciutat. Ja no parlem del seu deute històric de 270 milions. Parlem de CAPs, de centres per a gent gran, d’habitatges... Demanem que tractin el barceloní com a ciutadà català que és perquè el tracte no és el mateix.

P. Tant bé que es porten amb ERC a l’Ajuntament...

R. En el cas d’ERC cal reconèixer l’exercici de responsabilitat que ha mostrat amb la ciutat. I, en general, el conjunt de l’oposició ha estat a l’altura de la situació. Hem aprovat dos pressupostos amb el 70% i el 80% del plenari. M’agradaria veure el mateix en altres administracions, tant a la Generalitat com a l’Estat.

P. Es lamenta que el Govern pugui ser de perfil independentista?

R. El que espero és girar full a una fase del procés que ens ha paralitzat, que ha perjudicat l’economia i ha dividit la societat catalana. I haver inclòs en aquesta equació la CUP és garantia de fracàs i que seguirem en un bucle sense fi.

P. Gairebé s’ha arribat a l’equador del mandat enmig d’una pandèmia...

R. Ha estat i continua sent molt dur per les dificultats que pateixen molts barcelonins. En termes polítics, gairebé es podria dir que és un autèntic oasis, tant en l’enteniment dins del Govern municipal com amb l’oposició i les entitats.

P. Es veu candidat el 2023?

R. És clar. La meva il·lusió és ser alcalde i aquest és el meu objectiu.

P. Creu que Salvador Illa podria ser l’alcaldable del PSC, a l’estil del seu salt a la política catalana?

R. [Rialles] Jo, quan arribi el moment, em presentaré a primàries. I insisteixo que hi vaig amb la il·lusió de guanyar.