Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a Barcelona

El primer bombardeig que va patir Barcelona durant la Guerra Civil, el 13 de febrer del 1937, va ser el dels projectils llançats pel destructor italià Eugenio di Savoia contra la fàbrica de material bèl·lic Elizalde, que va ocasionar 18 víctimes al barri de Gràcia. A l'any, el primer bombardeig estricte, va provocar sis morts i 39 ferits més després que els avions Savoia S-79 amb base a Mallorca aprofitessin la primera llum del dia per sembrar la por i el terror en la població. I a partir de llavors Barcelona es va convertir en la primera ciutat occidental bombardejada de forma sistemàtica des de l'aire malgrat ser a la rereguarda. Va patir, durant els tres anys de la contesa, un total de 194 bombardejos que van llançar 44 tones de bombes i van acabar amb la vida de 1.816 persones i 2.710 ferits en una ciutat d'un milió de persones. L'últim bombardeig va ser el del 24 de gener del 1939, dos dies abans de l'entrada de les tropes franquistes per la Diagonal al comandament del general Yagüe.

Más información

L’últim refugi de Barcelona

Els refugis que Franco va construir a Barcelona

Un refugi inèdit

La Generalitat va crear, el 9 de juny del 1937, la junta de Defensa Passiva de Catalunya que amb l'Ajuntament va planificar, va subvencionar i va supervisar la construcció d'un centenar de refugis perquè la població estigués fora de perill. Però uns centenars més es van construir per iniciativa dels mateixos veïns i particulars, sindicats, empreses i partits polítics, que van anar excavant túnels sota els seus habitatges i locals (moltes vegades utilitzant materials dels edificis enderrocats veïns). Els refugis creats durant la Guerra Civil tenien capacitat per a 250.000 i 300.000 persones, van ajudar a salvar milers de vides, i van reduir de forma considerable els estralls d'aquests vols carregats de mort i destrucció. En l'actualitat, són 1.322 els localitzats a tota la ciutat (a més dels túnels del metro), que, a partir d'ara i amb ajuda de la tecnologia, es poden consultar en un nou web que recullen 20 anys de treball. L'ha posat en marxa la Regidoria de Memòria Democràtica de Barcelona, que dirigeix Jordi Rabassa. S'ha presentat aquest matí, fent coincidir la data amb els bombardejos més sagnants que va patir la ciutat, el 16, 17 i 18 de març del 1938, amb 270 morts, quan una de les bombes va fer explotar un camió carregat amb dinamita a l'encreuament del carrer Balmes amb Gran Via. Un esdeveniment que va ser portada de molts diaris internacionals.

La pàgina web l'han presentat aquest dijous el regidor i Carme Miró, responsable del Pla Barcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona. Compta amb gran quantitat d'informació que permet passejar-hi per tots (situats en un mapa de Barcelona el 1935) i conèixer la documentació; expedients, plànols, imatges i fonts orals dels que s’hi van refugiar i els objectes que s'hi han localitzat a l’interior. Sobretot, restes d'avituallament, com ampolles, soles de calçats, bombetes, llaunes de conserva, però també eines per construir-los o rètols que informaven els ciutadans sobre com comportar-se: “No correu”, “Romangueu asseguts”, “Conserveu la calma”, cosa que il·lustra l'angoixa dels que s’hi refugiaven per no saber què passaria amb les seves vides i què es trobarien en poder sortir.

“Tenint en compte que la majoria dels homes eren al front, els refugis els van fer dones, nens i gent gran”, ha destacat Miró, que qualifica aquestes construccions com “l'obra més important feta pels ciutadans de Barcelona” i el web, com “una eina i un punt de partida que permetrà, segur, localitzar més refugis a Barcelona”.

El web també recull els refugis construïts ja durant la dictadura de Franco, fins al 1945. “Sobretot a les zones més importants de la ciutat, com al Passeig de Gràcia, per la qual cosa l'objectiu era protegir, en vista d'un eventual bombardeig durant la Segona Guerra Mundial, només una part de la població”, segons Miró. I també els que van tenir una segona vida, com el conegut com Refugi 307 que es va dedicar a conrear xampinyons fins que es va obrir al públic.

L'experta arqueòloga ha recordat que de tots aquests només se'n poden visitar tres: el Refugi 307, a Nou de la Rambla, a la falda de Montjuïc, que gestiona el Museu d'Història de Barcelona; el de la Plaça del Diamant, a Gràcia i el de la plaça de la Lira, a Sant Andreu. “La unitat del subsol dels Mossos d'Esquadra i els bombers no permeten accedir a molts dels refugis perquè aquests espais de confinament no compleixen condicions”, ha remarcat Miró, que assegura que l'aparegut fa uns anys a la Torre de la Sagrera, al costat d'on es construeix l'estació de l'AVE, serà el pròxim que es podrà visitar. “Per ser dins d'un equipament municipal”, ha recordat Rabassa. Perquè, de fet, “els refugis, com tot el subsol són, per llei, de la Generalitat, però si els accessos són dins de propietats privades, de veïns o empreses, el control el tenen ells”, ha assegurat Miró. Per sort, la pàgina web permet fer un recorregut virtual de set d'aquests després d'haver-ne fet una reconstrucció en 3D.