Un patrimoni amagat

A mitjans del mes d'octubre de l'any passat, els operaris de l'empresa ADIF que treballaven en les obres de l'AVE del carrer Mallorca van veure com el terra se'ls esfondrava als peus. Durant la instal·lació dels micropilonatges per crear el túnel que ha de travessar la ciutat de punta a punta va aparèixer, a més d'11 metres de profunditat, una cosa inesperada: un refugi antiaeri de la Guerra Civil del qual no es tenia constància.

Ningú no va poder preveure que, a sota de la calçada, es conservava un dels 1.394 refugis construïts pels ciutadans de Barcelona entre el 1937 i el 1939 amb l'objectiu d'intentar sobreviure als bombardeigs de l'aviació de l'exèrcit franquista i dels seus aliats italians i alemanys.

Barcelona té l'honor dubtós de ser la primera urbs occidental bombardejada de forma sistemàtica des de l'aire a pesar d'estar en la rereguarda. Els refugis construïts durant la guerra civil van ajudar a salvar milers de vides, ja que les bombes llançades en els 194 bombardeigs que va patir la capital durant el conflicte "només" van causar 1.816 víctimes mortals i 2.719 ferits en una ciutat habitada per una mica més d'un milió de persones.

En contínua transformació urbanística, la ciutat de Barcelona ha viscut el boom immobiliari i està sotmesa a obres constants de construcció de nous túnels de metro, nous aparcaments i noves rases per al clavegueram i el cablatge que remouen, a diari, el subsòl i afecten tot el que hi ha a sota terra. Aquestes obres han descobert un gran nombre de refugis de la ciutat, però encara queden moltes defenses construïdes que, com la del carrer Mallorca, romanen enterrades sota carrers, places, edificis i solars.

"Barcelona ha estat considerada una ciutat màrtir pels bombardeigs que va patir durant la Guerra Civil, però s'ha subvalorat el paper de la defensa passiva que va permetre salvar moltes vides", assegura Ramon Armalat, historiador i director del Centre de Recerca sobre l'Aviació Republicana i la Guerra Civil.

Per Armalat, "la Guerra Civil encara no s'ha superat", cosa que explica que la ciutat no recordi els protagonistes de la Junta de Defensa Passiva, impulsora dels refugis, ni dediqui monuments a les víctimes, més enllà del que hi ha instal·lat a la Gran Via i "que no coneix ningú".

Armalat és un dels estudiosos que ha participat en les jornades Els refugis antiaeris de Barcelona. Criteris d'intervenció patrimonial , celebrades recentment al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), que han analitzat què cal fer amb aquest patrimoni, testimoni d'un dels episodis més tràgics de la Barcelona del segle XX. Segons Armalat, "es necessiten anàlisis més complexes de la guerra, no tan victimistes, on els refugis s'estudiïn en el context en què es van crear".

Coincidint amb el 70è aniversari de la Guerra Civil i l'interès creixent de la societat per conèixer tot el que va ocórrer durant els anys del conflicte, són molts els qui reclamen que es posin en valor i s'obrin els refugis com a indrets de memòria col·lectiva. Però no és un patrimoni fàcil de gestionar, tant per les fortes connotaciones polítiques i socials com per la peculiar situació que comporta un difícil accés, una conservació costosa i una gran dificultat per complir les normatives de seguretat -per sota de sis metres del terra tot és excepcional- que permetin que s'obrin amb garanties.

Les jornades celebrades al MUHBA van reunir tots els qui tenen una feina relacionada amb els refugis antiaeris: arqueòlegs, historiadors, administracions i la societat civil -que moltes vegades ha estat la primera a interessar-se per aquest patrimoni com és el cas de Valerie Powles, una veïna del Poble Sec que va lluitar perquè s'obrís el refugi 307 des del seu redescobriment-. Tots van estar d'acord en una cosa: que encara hi ha molt per fer. "És un patrimoni emergent sense tradició científica, legalment indefinit i amb un interès mediàtic recent", assegura l'historiador Andreu Besalí, del grup d'investigació de didàctica del patrimoni (Didpatri), de la Universitat de Barcelona.

La Llei de la memòria històrica del 2007 estableix el compromís moral de preservar i elaborar un catàleg dels vestigis històrics de la Guerra Civil, sempre que no suposin una exaltació de les bandes enfrontades. Entre aquests vestigis, hi ha els refugis antiaeris dels quals fins ara només s'ocupava un decret franquista sobre protecció de castells de 1949, ja que ni la Llei de patrimoni estatal de 1985, ni l'autonòmica de 1993, ni el Catàleg de Patrimoni de Barcelona els recollien. "Per fi la Llei del 2007 equipara aquestes obres d'enginyeria civil amb el patrimoni industrial contemporani", comenta Besalí.

D'entrada, segons els especialistes reunits amb motiu de les jornades del MUHBA, caldrà aclarir el nombre exacte de refugis que es van construir, -Clabsa, l'empresa del clavegueram de Barcelona, va dur a terme al 2002 un atlas inèdit que els ubicava tots, però molts investigadors creuen que no és exacte-; la ubicació exacta de tots els refugis i els punts per on són accessibles, ja que moltes entrades originàries s'han vist alterades per construccions posteriors. També s'haurà d'acabar de definir com se'ls ha de considerar, si com a restes arqueològiques i per tant sotmeses a la mateixa legislació i protecció, o tan sols com a patrimoni, un "patrimoni silenciat que s'ha volgut ocultar i fer desaparèixer de l'ideari col·lectiu", afirma Carme Miró, responsable de la carta arqueològica i patrimonial de la ciutat. Per Miró, "és el moment de donar veu a aquestes restes que parlen de conflicte, però també de principis i de valors". Tampoc no és clar què se n'ha de fer, si obrir tots els que es reclamen des de les entitats relacionades amb els districtes, o documentar-los i obrir al públic els que destaquen per algun aspecte.

Les jornades del MUHBA van acabar amb el compromís de crear un protocol d'actuació que reculli la normativa vigent i de les administracions amb competència en la matèria per gestionar aquest patrimoni de forma sostenible i coherent; crear una base de dades que aplegui les fonts escrites, orals i les actuacions arqueològiques que faciliti un inventari dels refugis a la carta arqueològica; i constituir una comissió de treball que reuneixi tots els estudiosos del tema i analitzi els elements del patrimoni històric vinculats amb la Guerra Civil a Barcelona.

El refugi antiaeri trobat al carrer Mallorca és, per ara, inaccessible. Les úniques imatges que se'n coneixen són les que es van obtenir amb una càmera sonda que va descendir per l'obertura de 80 centímetres de diàmetre feta pel micropilonatge.

Segons Ferran Puig, cap del Servei d'Arqueologia de Barcelona, els responsables d'ADIF es van comprometre a omplir el nou pilar amb un material especial que impedís que el formigó s'estengués per l'interior del refugi, "com ha passat en molts altres casos", va explicar Puig. Caldrà esperar que la tuneladora de l'AVE es creui en el camí amb algun tram d'aquest refugi ocult i deixi al descobert una part de la memòria que s'ha conservat sota terra durant més de 70 anys.