Noves Bauhaus

La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, ha anunciat la creació d’una nova Bauhaus, l’escola d’arts aplicades i arquitectura nascuda a Alemanya als anys vint que entre 1919 i 1933 va agrupar artistes, dissenyadors i arquitectes que van imprimir un segell determinant a l’arquitectura i a tots els àmbits del disseny d’una època i van influir les successives. El projecte sorgeix amb la idea de fer una xarxa europea d’organismes batejats amb aquest nom, ocasió per mostrar com una idea originalment bona es converteix en una marca, i seria bo que no ho fos.

Òbviament, ara això s’ha d’embolicar amb tot el que avui envolta l’arquitectura, i que podríem batejar com l’embolcall de la sostenibilitat. Els seus promotors parlen de tres conceptes per distingir aquesta nova Bauhaus: verd, estètica i inclusió. No em preocupa gaire l’aspecte inclusiu, en el sentit de bon disseny per a tothom, ja que això ja ho fa Ikea, filla de la vella Bauhaus. Però sembla que abans de pensar en els continguts ja han començat a sorgir iniciatives per cercar edificis per acollir-lo que representin millor aquesta marca, en una carrera que recorda la que es produeix per unes olimpíades.

És envejable la facilitat de les institucions europees per llançar idees i crear organismes amb pressupostos milionaris per fer joguines que ningú ha demanat, i fer-les per dir i fer el que molts altres organismes ja fan, o tracten de fer, i no reben ni atenció ni ajudes de cap mena. En lloc de llançar una nova cosa amb un vell nom, podríem fer noves coses amb el que ja existeix i potser es podrien cercar institucions i no pas edificis buits, per acollir la iniciativa. Una altra fundació Mies van der Rohe no, si us plau. Europa podria ajudar a reciclar institucions, com ara algunes escoles d’arquitectura, disseny o arts aplicades, i ajudar a superar les traves que ha propiciat el sistema administratiu universitari. Moltes escoles d’arquitectura són víctimes del politecnisme, i massa sovint el fet de compartir un espai educatiu amb enginyeries de tota mena es tradueix més en dificultats que en avantatges, en voler avaluar amb el mateix raser totes les disciplines.

En cas de voler engegar un projecte que recollís algunes de les bones idees de la vella Bauhaus, s’hauria de començar per la formidable reunió de talent en tots els camps i que va aplegar Klee, Kandinsky, Schlemmer o Meyer. Algú podria ajudar a fer que escoles de l’òrbita de la construcció, de les arts aplicades i també de les belles arts es proposessin reunir-se en una de sola, amb un curs inicial comú on després sorgissin branques com ara dansa, arquitectura, jardineria, disseny industrial o moda. En altres països, com Portugal, ja han sorgit iniciatives així.

No veig més que avantatges per a totes les disciplines del fet d’estar reunides. Ara que apreciem que l’aprenentatge sorgeix “d’estar junts” fent alguna cosa, iniciatives així serien benvingudes i potser d’aquí uns anys podríem veure els fruits d’haver reunit talents aplicats a disciplines tan diverses, totes interessades en la necessitat de trobar la bellesa del que ens envolta i donar-li un nou sentit. Moltes escoles, no només d’arquitectura, estan afligides pel sistemàtic entrenament del professorat en una recerca que tan sols serveix per fer carrera acadèmica i per publicar articles en revistes que no llegeix ningú, menys els que volen prosperar en el món universitari. Participar com a escoles d’arquitectura juntament amb altres com belles arts, moda o jardineria en un concurs europeu per convertir-se en el millor que representava la Bauhaus i poder passar a tenir un tutor europeu que facilités incorporar més talent i més diversitat de coneixements, fora una bona manera de començar la postpandèmia. Jo ho reclamaria.