Viatge en el temps a la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta

El 2015, quan el Macba li va dedicar una exposició al fotògraf Xavier Miserachs, mort el 1998, a la seva família no li va agradar la idea de presentar el seu treball publicat en el seu icònic llibre Barcelona: Blanco y Negro en forma de collage; amb les figures que apareixien retallades i a una grandària natural; en una mena de carrer pel qual el visitant podia passejar en un arriscat muntatge escenogràfic que l'envoltava i el convertia en un barceloní que passejava pels carrers de la Barcelona de mitjans del segle passat. Toni Miserachs va arribar a dir: “Al meu germà no li agradaria”.

Les coses han canviat molt en cinc anys i la tecnologia digital i la realitat virtual permeten deixar el paper i les tisores per aconseguir d'una manera més eficaç que un barceloní actual es passegi i convisqui amb els ciutadans d'aquesta ciutat de fa 60 i 70 anys. És el que ha fet el Centre d'Arts Digitals Ideal amb les fotos de Miserachs, però també, amb les d'altres cinc dels grans noms de la fotografia documental i periodística que van treballar a la Barcelona de mitjans del segle XX: Joana Biarnés, Francesc Català-Roca, Colita, Oriol Maspons i Leopoldo Pomés a Barcelona Memòria Fotogràfica, la primera experiència immersiva “del món”, segons els seus responsables, que utilitza la fotografia i no la pintura com a base de treball.

La visita, d'uns 90 minuts, està formada per peces de gran format en una pantalla de 2.000 metres quadrats a 360 graus, realitat virtual i projeccions interactives a través d'intel·ligència artificial en les quals es poden veure al voltant de 120 fotografies. En algunes, amb ajuda de l'efecte Parallax, les figures de persones i animals sembla que recuperen el moviment i, de passada, la vida.

Jordi Sellas, director d'Ideal, ha explicat que aquesta exposició proposa “apropar-se a la fotografia analògica des d'una perspectiva oberta i divulgativa”. I la millor manera de començar el recorregut és entrant en un laboratori de revelat de negatius, una tasca que als més joves els pot semblar prehistòrica, però que era l'única manera d'obtenir una imatge abans de l'arribada del digital i, sobretot, els mòbils. Un luxe poder veure les cubetes, la sala fosca de revelat amb les ampliadores de Català-Roca i de Miserachs i un dels focus de Pomés que, fins a poc abans de la seva mort, el juliol del 2019, recordava que “cap artista pot sentir el mateix que el fotògraf quan treballa al laboratori i apareix la imatge revelada. He arribat a cridar de plaer”, deia somrient.

En una enorme sala amb quatre pantalles de 25 metres de llargada per set d'altura se succeeixen, durant 30 minuts, les imatges d'aquests sis fotògrafs, separades per blocs, tot acompanyat per la banda sonora de Raffel Plana, que acaba d'embolcallar els visitants. Algunes són les icòniques que els han donat reconeixement, tot i que la majoria sempre s'ha queixat que aquests treballs han acabat amagant la resta de la seva abundant producció. Com el reportatge de Biarnés sobre l'arribada de The Beatles a Barcelona, una gran exclusiva que es va apuntar la revista Ondas el juny del 1965 però que, de manera inopinada, va optar per no publicar en portada. “Juntes parlen d'una Barcelona en una època de ple procés de transformació que deixava enrere la postguerra i s'obria al món immersa en profundes contradiccions i desigualtats”, ha remarcat Sellas.

Després de veure un mapa de Barcelona on se situen les imatges –gairebé totes al barri Xino i a l'Eixample, algunes a la Diagonal–, s'accedeix a una sala en la qual per mitjà de la realitat virtual es fa un autèntic viatge de 10 minuts en el temps, situant els visitants al costat dels protagonistes, amb la Barcelona actual de fons. “La pandèmia va permetre que en dos dies es filmés en aquests espais, sorprenentment buits”, ha explicat Sellas. En tot just uns minuts es pot passejar per la platja del Somorrostro entre els barraquistes; ballar amb La Chunga a Montjuïc; pujar al terrat de la Pedrera i veure la roba estesa al sol de la portera; tornar a veure l'enorme cavall a la vorera de Via Laietana, passejar un dia de pluja per la part baixa de la Rambla o sentir el fred de la immensa nevada que es va viure a Barcelona el 1962.

Aquest dimecres Colita i els hereus dels altres cinc fotògrafs, entre els quals hi ha els familiars de Miserachs, estaran present en la inauguració d'aquesta nova experiència. Tots han donat el vistiplau perquè els treballs d'aquests sis fotògrafs s'utilitzin i es difonguin des d'aquesta nova perspectiva. Al final, a Barcelona no hi ha cap altre lloc que permeti veure, en un espai tan curt de temps, tantes imatges del passat d'aquesta ciutat, signades per sis dels qui millor l'han retratat. El projecte ha tingut un cost total de 300.000 euros i ha estat comissariat per la historiadora de l'art Anna Pou i la fotògrafa Maite Caramés, que s'han encarregat de la selecció fotogràfica i de la conceptualització.

130.000 visitants el primer any

Ideal va arrencar ara fa un any, promogut per Minoria Absoluta, MagmaCultura i Layers of Reality, amb una proposta immersiva sobre Monet, però durant aquest temps també ha acollit altres activitats, com les relacionades amb el Sónar+D o el Mira. En total, han passat per aquest nou espai 130.000 persones. “Va haver-hi un molt bon nombre de visites fins a l'inici del confinament. Es va passar d'unes 150 persones a l'hora a les 50 d'ara”, ha explicat Sellas. El 90% eren de Barcelona, per la qual cosa la nova proposta, que es podrà veure, ara com ara, fins al 10 de gener, creuen que serà ben rebuda a la ciutat.