El somni immersiu de Monet fet realitat (virtual)

Si a finals del segle XIX, la irrupció de la fotografia i el cinema van sacsejar el món artístic, amb els pintors al capdavant, un segle després, són les noves tecnologies, amb les experiències immersives i de realitat virtual, les que estan agitant el món cultural. Ideal, el primer centre d’arts digitals al sud d’Europa, vol ser l’aparador d’aquestes tendències amb tres exposicions l’any. El projecte és de Layers of Reality, Minoria Absoluta i Magma Cultura, i ha rebut una inversió de 8,5 milions d’euros a cinc anys.

Amb la col·laboració de MIRA Festival, Exhibition Hub, el festival OFFF i Loop Bcn, aquest centre vol convertir-se en un lloc de referència de la creació i l’experimentació amb una programació estable. Com a laboratori, també obre les portes a estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra. I no gira l'esquena al seu entorn, sinó que col·laborarà amb el Parc Salut Mar per obrir les portes als grups de salut mental.

En total, són 2.000 metres quadrats dedicats a l’exhibició, producció i formació d’arts digitals immersives. La planta principal té 1.500 metres quadrats, 800 dels quals són per a exposicions de gran format, i té tres sales polivalents. L’objectiu és que sigui un centre per a tots els públics, dels més petits als més grans, i les experiències de realitat arribin a més població. Encara que la realitat virtual estigui en boca de tothom, segons les estadístiques, només entre el 4 i el 5% l’ha experimentat. Jordi Sellas, director del centre, explica que Ideal vol “trencar la pantalla” per “transformar la imatge en una cosa més física i envolupant”. A les seves mans, Ideal vol fusionar “el futur dels museus i el futur dels cinemes”.

Monet com a precursor

Encara que Claude Monet (París, 1840-Giverny, 1926) no s’hauria pogut imaginar el joc visual que arribaria a donar la seva obra, Ideal ha començat la seva aventura amb el pintor impressionista perquè d’alguna manera ja va ser precursor de l’experiència immersiva. L’exposició combina tecnologies d’última generació per descobrir com Monet, liderant tota una generació d’artistes, va saber observar i representar la realitat d’una forma revolucionària, agafant el que podia de la fotografia. Sempre amb els colors, la llum i la música transformats en un espectacle que evoca una de les avantguardes artístiques més influents de tots els temps, l’espectador es pot capbussar en l’obra de Monet de dues maneres.

La primera és a la sala principal, a través d’un audiovisual de 35 minuts que es projecta a les quatre parets i al terra per recórrer la vida del pintor, que també va ser un gran viatger. El recorregut mostra les seves pintures des del París de la Belle Époque, als paisatges d’Holanda, Normandia i Bretanya, passant pels pobles dels fiords noruecs, la plujosa ciutat de Londres, l’exòtica Venècia d’aquell moment, fins al seu jardí de Giverny. No hi falta tampoc l’estació parisenca de Saint Lazare.

En el següent nivell, l’espectador pot travessar els quadres del pintor i ficar-se dins del seu món a través dels espais més emblemàtics on va viure. Amb les ulleres posades, són 10 minuts de realitat virtual que comencen al taller de Monet a la seva casa de Giverny. A partir d’aquí, la immersió és total a través de sis obres: A la vora del sena (1880), Camps de blat (1881), Camp de roselles (1873), Terra de neu (1875), Estació de St Lazare (1877) i El Tàmesi sota Westminster (1871). Un muntatge que va in crescendo i acaba amb un passeig pels jardins de Giverny. L’exposició de Monet es completa amb un cicle de música impressionista.

Espai patrimonial del Poblenou

El cinema Ideal (1917-1984), que tenia més de 2.000 localitats, va reunir durant anys els veïns del Poblenou, aleshores un barri industrial i marginal, al voltant d'una pantalla que els permetia viure altres realitats. Era conegut popularment com el Rellis o el Rellisquín, per una antiga pista de patinatge que hi havia en aquest mateix lloc. S'hi podien veure programacions de reestrena que sovint s'acompanyaven d'espectacles de varietés entre projecció i projecció. A més, hi van tenir lloc diversos actes culturals, socials i polítics.

Aquesta història ha convertit l'Ideal en patrimoni del barri. Quan el cinema va tancar, l'edifici, propietat del Grup Balañà, va acollir durant uns anys un plató de televisió. Aquí s'hi van rodar programes tan populars com Tres i l'astròleg, de TV3, o La Luna, de TVE, i altres més recents com Polònia, Porca Misèria o Homo Zapping. Però la infraestructura va quedar obsoleta i feia 13 anys que l'espai estava tancat. Fins ara, que Ideal Centre d'Arts Visuals obre al públic per tornar a explicar històries als seus veïns, que podran visitar el centre de gratuïtament en una jornada de portes obertes el 28 d'octubre.