Una tardor calenta per als autònoms

“Pengem d'un fil”, diu resumidament l’Àlex a l'establiment que regenta des de fa dos anys amb la seva parella. Al març van patir el tancament per l'estat d'alarma i van recórrer als crèdits avalats per l'ICO per guanyar temps. Però el forat s'està fent massa gros per a aquest matrimoni, que fa dos anys va apostar els diners que tenia –i els que no– per obrir una merceria. La crisi sanitària va fer impossibles la fira d'abril, les obres de teatre amateur de juny, es van anul·lar els festivals que acostumen a fer els col·legis i les escoles de dansa: totes les festes que fins al març eren bàsiques per al seu negoci per quadrar els comptes.

El pessimisme fa efecte en aquest petit autònom malgrat que ahir les mesures de seguretat pel coronavirus provocaven unes vistoses cues de clients a les portes de l'establiment. Una lleugera entrada pel reinici del curs escolar i d'activitats extraescolars. Un bàlsam. “Una botiga com la nostra no remunta quatre mesos sense facturació en un any. Ni en dos. Arrossegarem les pèrdues, si aguantem, uns cinc anys”, pronostica. No pensa en el tancament bàsicament perquè l'endeutament que els quedaria no el podrien resistir.

“No estem notant cap increment dels concursos, però sí que és cert que està creixent el nombre de petits empresaris que venen a consultar-nos la possibilitat d'iniciar el procediment de segona oportunitat”, explica Agustí Bou, soci de Fieldfisher Jausas. Aquest procés que gestionen els jutjats mercantils serveix per eliminar càrregues creditícies i intentar començar una nova etapa sense passius anteriors. Bou afirma que alguns han fet anar la targeta de crèdit durant aquests mesos i ara han vist que tenen un “problema”.

“Vam començar a notar un augment de les consultes al juny, i al setembre continuen. S'han incrementat un 30% respecte a la situació anterior a la covid”, assenyala Ana Isabel García, advocada de Repara tu deuda, un bufet especialitzat en segona oportunitat. Afirma que s'han trobat casos de tota mena, però que predominen els petits empresaris, gairebé sempre treballadors autònoms que procedeixen del sector serveis i sobretot del turisme. “Jo no crec que hi hagi una allau de concursos, tot i que el cop sí que pot venir per part del petit empresari del sector serveis”, diu Bou.

Carlos del Barrio, responsable del col·lectiu d'autònoms de CCOO, no té dades sobre concursos de treballadors autònoms, però no li estranyaria aquest repunt: “Aquesta crisi ha accentuat la debilitat del teixit de treballadors autònoms, el més feble, perquè té poca formació i poca capacitat financera. No pot estalviar. Ho passaran molt malament els propers mesos”.

Terror per les expectatives

Alguns economistes i dirigents empresarials estaven convençuts abans del juliol que el pitjor impacte de la pandèmia, amb l'excepció del turisme, arribaria després de les vacances d’estiu. Avui es nota un canvi de percepció. Moltes regulacions temporals d'ocupació (ERTO) continuen actives i els ICO han donat una mica d'aire. L'atur no cau tant com l'economia. La confiança empresarial continua sent negativa però ha millorat per al tercer trimestre, encara que la dissolució d'empreses segueix en xifres inferiors a les de l'any passat en aquestes dates i els concursos de creditors no s'han disparat i arriben a comptagotes als despatxos.

“La situació ha millorat, tenim elements de protecció que abans no teníem i ja no es preveu el confinament clàssic –el que es va iniciar al març–, malgrat que determinats sectors continuaran patint per les restriccions vinculades a les polítiques de seguretat”, assenyala Salvador Guillermo, director del departament d'estudis de Foment del Treball. “En absolut tinc la sensació que vingui res pitjor. Però sí que és veritat que hi ha cert temor per les expectatives, perquè hi havia gent que va considerar que la crisi econòmica del coronavirus s'acabaria amb el final del confinament. I això, com hem comprovat, no és així”, diu.

El temor que la crisi postpandèmia s'allargui i es converteixi en una crisi post-ICO ha fet que organitzacions empresarials com Pimec hagin demandat al Govern la necessitat de prolongar els terminis de carència d'aquests crèdits. Josep González, president de la patronal catalana, creu que hi ha poc marge per aconseguir cotes de millora suficient perquè l’any que ve estiguin en condicions de pagar les quotes. “No veig que hi hagi expectatives de millora en l'economia i cal continuar donant suport a les empreses, tant així com prolongant els ERTO”, assenyala González.