La bioeconomia circular, part de la solució

Fa pocs dies la UE va aprovar el Pla de Recuperació Post-covid on la transició ecològica té un paper determinant; el Govern espanyol i el català van anunciar el seu pla situant l'agenda verda com una de les protagonistes d'aquesta recuperació.

El context actual de canvi climàtic, el creixement de les zones urbanes i les més que previsibles limitacions d'aigua neta, aliments, recursos naturals i energia plantegen un escenari que requereix un canvi de model. El model econòmic globalitzat, centrat en el plantejament clàssic del creixement del PIB, tendeix al col·lapse. L'emergència sanitària provocada per la covid ha posat en evidència com la naturalesa, sense estralls, s'obre camí i millora el nostre ecosistema. La pandèmia en part és conseqüència també del mateix sistema globalitzat, que ha generat pèrdua de biodiversitat, desforestació i urbanització descontrolades, factors que, juntament amb el comerç sense control d'animals salvatges, són clau en la transmissió de nous virus d'origen animal.

L'aturada (relativa) de l'economia durant un temps inimaginable abans d'aquesta crisi sanitària i l'evidència de les necessitats bàsiques posen en relleu un nou paradigma econòmic que supera les dicotomies entre economia i ecologia i entre món rural i urbà. Hem d'apostar per un nou paradigma econòmic, una bioeconomia circular que posi de relleu la naturalesa i els nostres sistemes biològics com a font última de prosperitat econòmica, salut i benestar. Una bioeconomia que posi de relleu l'immens potencial de les nostres muntanyes i entorn natural, que aposti clarament per la biodiversitat i alhora ofereixi solucions renovables per reemplaçar els productes fòssils responsables del canvi climàtic.

Les bones notícies són que els avenços en ciència i tecnologia en l'àmbit de l'ecologia, la biologia, la biotecnologia, la ciència dels materials, les renovables i, com no, del món digital, fan que ja sigui factible i realista apostar per una bioeconomia circular que reconnecti la nostra societat amb la naturalesa.

L'emergència ha mostrat que cal disposar d'un sector primari fort, autònom i sostenible per a la provisió d'aliments, béns i serveis essencials. El sector forestal, igual que l'agrari i el pesquer, és una part important de la cadena de subministrament d'aliments, de productes industrials i del subministrament de biomassa per produir bioenergia, així com els productes basats en fibres d'origen forestal com mascaretes, components de protecció, paper tissú, etc. Aquest sector forestal, que ja va patir severament els efectes de la crisi el 2008, ha de ser un dels pilars del nou plantejament econòmic i territorial i requereix priorització i incentius per consolidar-se.

Les limitacions d'aigua, aliments, recursos i energia plantegen un escenari que requereix un canvi de model

Malgrat la necessitat de programes d'estímul per rellançar l'economia després de la crisi, alguns governs consideren que els programes ambiciosos com el Green Deal dificultaran la recuperació després de la crisi. Sens dubte, apostar per aquest model, centrant-nos en opcions i solucions ja consolidades que es puguin començar a implementar de manera immediata, ens permetria combinar la recuperació econòmica i el restabliment de l'ocupació a través d'inversions enfocades a la neutralitat del clima, posar de relleu la naturalesa i la biodiversitat, posar de relleu el territori i incentivar la gestió i conservació de les zones rurals i forestals, potenciar una millor adaptació al canvi climàtic, millorar la provisió equilibrada de béns i serveis ambientals, afavorir el reequilibri territorial i el desenvolupament rural potenciant l'ús de bioproductes locals. En definitiva, fer compatibles la sostenibilitat del sistema a través de la bioeconomia circular.

En aquesta bioeconomia, la investigació i el coneixement han de tenir un paper prioritari en la presa de decisions. Necessitem conèixer els impactes del canvi climàtic, promoure l'ús de nous bioproductes d'alt valor afegit que reemplacin els productes fòssils i no renovables, etc. Avui dia, un exemple clar el trobem en la bioconstrucció amb fusta local, que ha de permetre diversificar el nostre sector forestal, millorar sensiblement l'empremta de carboni en l'àmbit de la construcció i la rehabilitació i, alhora, facilitar l'increment de superfície forestal gestionada de manera sostenible. Altres exemples amb molt potencial els podem trobar en l'àmbit de la bioenergia, el sector surer, etc. Es tracta, doncs, d'incentivar i promoure l'establiment de nous projectes industrials per a la producció sostenible d'aquests nous bioproductes d'alt valor afegit, incentivar la formació i condicions dels treballadors forestals, mentre incentivem i posem de relleu la provisió de serveis ecosistèmics i el manteniment i millora dels nostres paisatges, per exemple, mitjançant mecanismes de pagament i compensació per serveis ambientals.

Hem de fer un pas decidit en tots aquests plantejaments i abandonar les visions a foc lent, que ja no tenen sentit en el context actual.

Antoni Trasobares és director general del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.