La freda mirada de Toni Sala sobre la crueltat humana guanya el Crexells

Una minuciosa i gairebé sempre despietada, freda anàlisi dels instints cruels o morbosos de la naturalesa humana formen l'humus dels personatges i les trames de, per a la crítica, un dels millors novel·listes actuals de les lletres catalanes, Toni Sala. Persecució, la seva última obra, no és una excepció: un home confessa, amb laxitud moral i de manera gratuïta, a la seva companya sentimental que va assassinar la seva antiga dona i va estar a la presó per això. “Està explicat de manera impecable, amb una prosa quirúrgica: ens parla del mal i de la mort narrat tot amb escenes molt crues”, admet el jurat del 49a premi Crexells, arguments pels quals ha decidit atorgar-li el títol de millor novel·la publicada el 2019, atribut implícit de l'històric guardó que convoca l'Ateneu Barcelonès, que el dota amb 6.000 euros i una escultura de l'artista Alícia Viñas.

Més reflexiu que narratiu, el ja setzè llibre de Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) emmarca la història del seu protagonista, Albert Jordi, amb la violència implícita de desastres naturals o la corrupció econòmica i moral, una mirada apocalíptica del món que ha fet que la crítica hagi vist en aquesta obra punts de contacte amb la del celebrat autor francès Michel Houellebecq. Però la proposta de Sala és molt rica i diversa i des del primer moment reconeguda, i ja va obtenir el premi Documenta amb el seu debut, els relats d'Entomologia (1997). Des de llavors, diverses obres seves han obtingut guardons prestigiosos, com el Sant Joan per Rodalies (2004), el Nacional de Literatura de la Generalitat l'any següent, el Ciutat de Barcelona per El cas Pujol (2014), reflexió sobre el poder, la cultura i les impostures de la política, i, aquell mateix any, el de la Crítica de narrativa catalana amb Els nois, de trassumpte moral i estilística semblança a l'ara premiat amb el Crexells. Pel camí, ha transitat també un altre tipus d'assaig i l'experiència personal, amb obres com la polèmica Petita crònica d'un professor a secundària (2001), o jugant amb l'autobiografia, Goril·la blanc (2003), suposades memòries i vivències del famós albí Floquet de Neu del zoo barceloní.

Amb el reconeixement a Sala i a la seva Persecució, el Crexells (guardó que adopta el format del Goncourt francès reconeixent obra ja publicada) sembla que torna a canalitzar la trajectòria d'un dels guardons més veterans i prestigiosos de les lletres catalanes, després que la polèmica esquitxés consecutivament dues edicions: la del 2016, quan es va decidir premiar Crui. Els portadors de la torxa, de Joan Buades, un llibre autopublicat i d'escasísima circulació d'un autor novell, i, la de l'any següent, quan es va suspendre la convocatòria després d'una agra polèmica perquè el jurat va decidir afegir a les deliberacions obres que no havien estat preseleccionades prèviament pels socis de l'Ateneu Barcelonès, com dictaven llavors les bases. L'any passat, el guanyador va ser Melcior Comes, amb Sobre la terra impura.