Com un brot es converteix en un confinament

Un positiu de coronavirus. Dos, tres. Si tenen vincles entre ells, ja és oficialment un brot. És la mesura oficial de Ministeri de Sanitat: amb tres o més casos relacionats, les comunitats autònomes ho han de notificar. Però, quan es considera perdut el control? On és el límit per confinar un territori? Aquí les definicions no són tan clares, depèn que els serveis de salut pública hagin perdut el control d’aquesta agrupació i comenci la transmissió comunitària.

Què es considera una transmissió comunitària?

Quan es localitza un cas, els serveis de salut pública comencen un rastreig per trobar la persona que el va encomanar. I així successivament fins que ja no es troben més positius. El problema arriba quan a un malalt no se li troben vincles. És signe que el virus circula per la comunitat de forma inadvertida. A Espanya la transmissió comunitària no ha parat en cap moment, però ha anat baixant gradualment fins fa aproximadament dues setmanes, quan després de l’estat d’alarma va tornar a començar a pujar. Segons explica Pedro Gullón, de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, la clau perquè això no es converteixi en un problema més gran és la capacitat de diagnosticar ràpidament i que aquests casos que no tenen vincles no siguin la majoria. D’acord amb l’última dada que va oferir Fernando Simón, director del Centre de Control d’Alertes i Emergències Sanitàries, es coneixen els vincles del 60% dels positius.

Hi ha un nombre de casos a partir del qual es considera que hi ha una transmissió comunitària?

No. Podria passar amb 100 diagnòstics (o fins i tot menys) o amb 1.000 (o molts més), tot depèn de la investigació dels contactes, si es poden traçar i dels caps per lligar que quedin.

Quants són necessaris per decretar un confinament?

Aquí entren en joc, a més dels diagnòstics, altres variables. “Més enllà de la proporció de positius que no s’aconsegueixen enllaçar amb algun dels coneguts, un altre factor és el retard de la demanda d’ajuda mèdica de les persones contagiades”, explica Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas). “Hi ha una diversitat de motius que poden fer que aquestes persones no vagin al metge, poden ser socials, que es tracti d’immigrants il·legals o temporers. Es valora el seu potencial de transmissió i, si la taxa comença a pujar, es fa un judici basat en les probabilitats que continuï pujant”.

Com un brot es converteix en un confinament?

Pedro Gullón explica que un motiu seria la transmissió comunitària i l’altre que el brot sigui tan gran que no hi hagi “la capacitat estratègica” de confinar els afectats individualment i sigui “més senzill” fer-ho amb tot un territori.

Quins territoris es pot confinar?

Amb la llei de salut pública, les comunitats autònomes poden confinar els ciutadans en cas d’una amenaça per a la salut. No hi ha un espai mínim ni màxim taxat, però s’ha de tractar d’una mesura concreta per a una situació determinada. Per ampliar l’escala i dur a terme accions preventives que limitin la mobilitat dels ciutadans són necessàries mesures extraordinàries, com l’estat d’alarma. Dos dies abans que el Consell de Ministres ho aprovés, la Generalitat ja va confinar els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena (en total 70.000 habitants). En l’anomenada “nova normalitat”, Catalunya ha tornat a decretar el primer gran confinament: ho ha fet aquest dissabte a la comarca lleidatana del Segrià, que agrupa 38 municipis i una mica més de 200.000 habitants. Cantàbria va decidir confinar la setmana passada només un edifici on havia trobat una desena de positius en dos habitatges. Els experts consultats no creuen que aquesta mesura restringida a un espai tan concret hagi de ser freqüent. Només té sentit, opinen, si es tracta d'un edifici en què els veïns tenien molt contacte entre ells i poc amb l'exterior. “Altrament, el més normal seria confinar àrees més grans”, diu Hernández.

Què passa una vegada que es decreta el confinament?

Daniel López Acuña, exdirector d'Acció Sanitària en Situacions de Crisi de l'OMS, creu que en aquest moment cal reforçar la investigació. “Ja no només és investigar entre els contactes dels positius, també els contactes dels contactes. I fer-los proves PCR”, explica. Segons la seva opinió, s'hauria de mantenir aquesta vigilància durant almenys 14 dies, que és el període d’incubació màxim del coronavirus per comprovar com evolucionen els casos i prendre noves decisions amb aquestes dades.

Tornen les zones confinades a alguna de les fases de la desescalada?

Les comunitats autònomes són les encarregades de determinar les mesures en cas que decideixin confinar una àrea. En el cas de Lleida, la Generalitat ha decidit sobretot posar una barrera perimetral per no estendre la transmissió del coronavirus fora de la comarca. Dins hi ha algunes limitacions, com no permetre reunions socials de més de 10 persones. Les fases van ser normes que ja van expirar, però els governs regionals les poden seguir utilitzant o inspirant-s'hi per a nous confinaments en cas que siguin necessaris. López Acuña és partidari de mesures restrictives a les zones confinades: “Jo crec que haurien de tornar a la fase zero o u”. Gullón creu que una vegada confinat perimetralment el territori, es pot ser una mica més flexible per comprovar l’evolució dels casos.

Quins són els brots més preocupants ara?

A més del de Lleida, que ha arribat des d’un altre a Osca, els experts miren amb atenció un altre a la Mariña Lucense, que aquest dissabte sumava 85 casos. N’hi ha un altre d’actiu molt nombrós a Màlaga, amb 105 positius, però aquest no preocupa gaire, ja que està molt restringit a un centre d’acolliment i sembla bastant controlat. Madrid va notificar el seu primer brot divendres passat, amb cinc afectats. Totes les comunitats menys Astúries i La Rioja ja n’han notificat algun.