“Ningú no ha pensat en els nens. Continuen a casa”

La gran majoria d’instal·lacions esportives i patis d’escola segueixen sense nens. L’esport formatiu continua interromput per l’estat d’alarma i sembla condemnat a tornar el curs que ve. Dimecres passat el Govern va presentar un protocol per iniciar la desescalada esportiva setmanes després de conèixer els plans en sanitat, educació, restauració, hostaleria i comerços. Federacions, clubs i entitats del sector vinculen la tornada de l’activitat a la tornada competitiva el mes de setembre que ve. Els menors sumaran prop de sis mesos sense activitat física normativa.

“Ningú no hi ha pensat”, lamenta Jaume Domingo, president de la Unió de Consells Esportius de Catalunya. “Sí, ara poden fer coses, però els continuem tenint a casa”. L’organisme ha creat el programa Tornem! A fer esport com a alternativa al bloqueig esportiu general. “Els nens estan aturats des de fa mesos. Ara que poden anar a l’escola, l’activitat física també hauria de desconfinar-se”, afegeix. El programa pretén incentivar l’esport en família en diferents espais, més enllà de les instal·lacions esportives tradicionals. “Pretenem evitar grans aglomeracions i repartir la gent. Volem fer esport en centres educatius, o a l’aire lliure, per exemple. Hem d’oferir una alternativa a les famílies més enllà dels campus d’estiu. Ens demanen organitzar activitats socials”

Les activitats esportives principals van acabar-se quan va començar la pandèmia. Es van suspendre les competicions i l’oferta per als menors actualment es redueix als campus d’estiu. “L’esport s’ha deixat una mica de banda”, reflexiona la Berta, entrenadora de bàsquet d’un equip femení d’11 i 12 anys al Jac Sants. “La temporada es va donar per acabada quan van cancel·lar les lligues. Han passat per davant coses considerades més prioritàries, però l’educació no formal i l’esport tenen unes connotacions que no ofereix l’escola”.

El calendari ha jugat en contra de la represa esportiva. “El problema és que l’inici de la desescalada ha coincidit amb el final de temporada”, explica Víctor Martínez, president de la CE Europa, un dels clubs amb més tradició formativa de Barcelona. “Els entrenaments haurien acabat a mitjans de juny en condicions normals. Aquesta és una activitat que va molt lligada al calendari escolar. A més, la majoria d’instal·lacions són municipals, i si estan tancades els equips no poden utilitzar-les per oferir un espai als menors. Obrir ha estat impossible”.

Les famílies assumeixen la situació. La comunicació durant la pandèmia entre els pares i les entitats s’ha reduït pràcticament al pagament, o no, de les quotes. “Els pares estaven més interessats en el tema de les classificacions finals que en la reobertura”, afegeix Martínez. A la Fundació Damm, un altre club històric del futbol base, les famílies tampoc no preguntaven si es podria recuperar algun tipus d’activitat. “Tenim gent de fora de Barcelona, i les limitacions de mobilitat han reduït la predisposició dels pares”, explica una font del club. La Federació d’Associacions de Pares i Mares (FAPAC) observa amb prudència la reactivació esportiva. “Totes aquelles activitats que, des d’un punt de vista de salut pública, es puguin assumir per satisfer les necessitats dels nens i adolescents, s’han de recuperar. Ara bé, també sabem que si s’ha de prioritzar ho hem de fer per satisfer drets fonamentals, com és el cas de l’educació”.

Campus esportius

Els campus són la principal oferta ludicoesportiva dels propers mesos. “Molts clubs en depenem per a l’equilibri econòmic. I més ara, que venim de tres mesos aturats”, admet Martínez. L’Europa organitza activitats des de l’última setmana de juny. “En condicions normals podem tenir entre 130 i 150 nens per setmana”. Per inscriure’s a qualsevol campus el Govern reclama que els pares presentin una “declaració responsable” que asseguri que els menors compleixen les condicions sanitàries adequades per participar-hi.

Curiosament els campus se celebraran en paral·lel a les lligues professionals de futbol i bàsquet, les úniques que es reprendran. “Hi ha una part econòmica que ha pressionat perquè tornessin”, apunta la Berta, de 19 anys. “Crec que no hauria d’haver tornat cap competició”, afegeix. Jaume Domingo també veu algunes fissures en la decisió. “És incoherent que s’hagi estimulat tant l’esport professional, i no l’esport base; però ho entenc perquè genera molta economia”, admet. “Els clubs professionals mengen a part”. I els nens, a casa.