Els flamencs aprofiten la quarantena i s’instal·len a l’Empordà

Les intenses pluges d’aquesta primavera i l’absència humana –a causa del confinament obligatori després de decretar-se l'estat d'alarma– han afavorit que proliferi molta fauna a diferents zones rurals de Catalunya. Les maresmes recuperades de la Pletera, a l'Estartit (Baix Empordà), han sigut el lloc triat per una vintena de flamencs per passar-hi la primavera. No és la primera vegada que s'observen aquestes aus a la zona però, a diferència d'altres cops, ara són flamencs adults.

Una vintena de flamencs s'han vist en les últimes setmanes a les maresmes recuperades de la Pletera. “Estan redescobrint aquest espai diverses espècies d'aus”, indica Boris Weizmann, biòleg col·laborador del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. N’hi ha algunes que no s'havien detectat en dècades o havien aparegut poc en aquest sistema de llacunes recuperat gràcies al projecte Life Pletera.

Malgrat tot, no és la primera vegada que s'observen flamencs en aquesta zona. Com explica el biòleg i director científic del projecte Life Pletera, Xavier Quintana, “la particularitat és que els individus abans eren joves divagants i aquesta vegada són adults”. Encara que científicament no es pot confirmar, podria ser un indicatiu de qualitat del lloc i fins i tot els flamencs podrien escollir-lo per establir-s'hi. “La tranquil·litat que està donant el confinament també hi ha ajudat, és un espai petit molt afectat per la presència humana”, apunta Quintana.

A part d'una vintena d'esvelts flamencs, també estan de pas en aquestes 60 hectàrees d'aiguamolls alguns exemplars de capó reial, camallarg comú, ànec blau, abellerol comú i bernat pescaire. També hi és nombrós el fartet –un peix en perill d'extinció–, de només cinc centímetres, que es troba només en algunes parts de la costa mediterrània.

“El que ha augmentat molt la seva població és el corriol camanegre”, apunta Quintana. Es tracta d'una petita au de potes negres i moviments nerviosos. És un habitant característic de platges, arenals i llacunes que ha patit la transformació de les platges fins que ha disminuït considerablement en nombre. Aquesta primavera ha passat de tres a 18 femelles que, aprofitant la tranquil·litat, han post ous a la sorra de dunes i platges.

També al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà el corriol camanegre ha aparegut en escena. El director del parc, Sergio Romero de Tejada, assegura que aquest any “hi haurà un boom”. “Es donen unes condicions bones, han estat beneficiats pel temporal Glòria, que ha modificat la línia de costa i ha deixat grans espais de sorra sense vegetació on ponen els ous. D'altra banda, la falta de gent els ha donat la tranquil·litat que necessiten perquè neixin els pollets”, afegeix.

Tot i que no està confirmat, podria ser la primera vegada que criï en aquest espai protegit el bernat pescaire, que tot i ser molt comú “no havia criat mai abans al parc”, assegura el seu director. També s'hi ha vist el martinet comú, una mena d'agró d'hàbits nocturns.

El pla general aprovat el 1983 va declarar terra urbanitzable el sector de la Pletera i tres anys després va començar la construcció del passeig, que va eliminar les llacunes de primera línia de mar. Es preveia edificar-hi sis illes però només se'n va completar una. La revisió del pla general del 2002 va fer marxa enrere i el 2006 el Ministeri de Medi Ambient va encarregar el projecte de restauració ambiental per desurbanitzar la zona. La crisi va impedir de dotar-lo de pressupost i només es va fer realitat mitjançant un projecte Life. El 2014 es va iniciar el Life Pletera, que, amb 2,7 milions d'euros, va demostrar que en una zona amb tanta pressió urbanística era possible restaurar zones alterades i recuperar-ne la funcionalitat ecològica.