El virus respecta el sud

El recompte diari de morts i infectats per coronavirus que publica el Departament de Salut de la Generalitat és aclaparador. Malgrat el llarg confinament, les baixes se succeeixen i el nombre de persones que han emmalaltit es continua multiplicant. Els contagis confirmats han superat el llistó dels 50.000 positius i els sospitosos no confirmats s'eleven fins als 100.000 casos. Segons els registres de les funeràries ja són 10.000 les defuncions que ha causat el virus. S'ha cobrat víctimes a totes les comarques de Catalunya, però el mapa de danys mostra que hi ha una regió que pateix, en menor mesura que la resta, els estralls del contagi. El Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta o, el que és el mateix, les Terres de l’Ebre, han aconseguit contenir millor que ningú l'empenta de la fera covid-19. Segons les dades facilitades per Salut, el nombre de positius confirmats en aquestes quatre comarques frega els 200 i els sospitosos estan per sota dels 2.000 casos. Pel que fa a les defuncions, en gairebé dos mesos de pandèmia s'han registrat menys de 40 morts, sumant les defuncions confirmades per coronavirus i aquelles que, segons els metges, presentaven tots els signes de la infecció però no se'ls havia fet cap prova.

Les quatre comarques meridionals sumen uns 200.000 veïns, un 2,5% de la població de Catalunya. Si es posa en relació amb l'impacte que ha tingut en aquesta zona el coronavirus, destaca el fet que les Terres de l'Ebre tot just concentren entre el 0,5% i l'1% de totes les morts i dels contagis que s'han registrat a Catalunya.

“És cert que la taxa d'incidència del coronavirus aquí és menor que en altres llocs”, admet Conrad Casas, subdirector de Salut Pública a la regió sanitària de el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Les causes que ajudin a explicar aquesta baixa incidència són, ara com ara, una font d'especulacions. “Caldrà estudiar-ho amb calma però la nostra prioritat ara és una altra, ja tenim prou feina havent de donar resposta diària a tot el que passa”, al·lega Casas. Concedeix que el Departament de Salut ha mirat cap al sud per intentar entendre si hi ha algun factor que ajuda a mantenir el virus a ratlla. “La densitat de població en aquestes zones és més baixa i és un fet constatat que, com menys població, més disminueix la possibilitat de contagi”, manifesta el subdirector de Salut Pública.

Es dona la circumstància, no obstant això, que per densitat de població les Terres de l’Ebre presenten similituds amb diverses comarques de la província de Lleida, on el nombre de contagis multiplica per deu els registres de les Terres de l’Ebre. La Terra Alta, la comarca ebrenca menys poblada, dobla en densitat l'Alta Ribagorça i també concentra més habitants per quilòmetre quadrat que el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Fins i tot a la regió sanitària Alt Pirineu-Aran, menys de 80.000 veïns repartits per una àrea extensa i muntanyenca, el nombre de contagis és un 60% superior al que es registra a les Terres de l’Ebre. “Tot té a veure amb la mobilitat”, afirma Àlex Arenas, investigador de la Universitat Rovira i Virgili que ha encapçalat el desenvolupament d'un model matemàtic capaç de predir per quines zones es propagaria el virus. El cas de les Terres de l’Ebre li serveix a Arenas per exemplificar la seva teoria: “Per què hi ha més infectats en una zona com la Vall d'Aran? Perquè el virus hi va arribar en plena temporada d'esquí i va estar actuant durant dies, abans fins i tot que s'informés del primer cas”. L'investigador avisa de la necessitat que, amb el desconfinament, “es preservin precisament aquelles zones que han patit menys contagis”.

Dèficit d’infraestructures

Des de fa anys, els veïns de les Terres de l'Ebre denuncien un dèficit d'infraestructures i s'han organitzat en diversos moviments socials que reivindiquen millores en la mobilitat, tant per carretera com amb ferrocarril. El col·lectiu Prou! va encadenar mobilitzacions i talls de carretera reclamant la gratuïtat de l'AP-7 i la Plataforma Trens Dignes organitza mobilitzacions periòdiques per criticar les pèssimes connexions per arribar des d'Amposta o Tortosa a Barcelona amb tren. Conrad Casas admet que “si es produeixen menys desplaçaments cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana, aquest és un factor que estic segur que s'ha de tenir en compte”. Salut té dades per afirmar que Barcelona ha estat un dels principals focus de contagi a Catalunya.

L'època de l'any en la qual ha irromput el virus és un altre indici que analitzen els epidemiòlegs. En aquest cas, no tant per l'afectació del fred o la calor en la propagació de la infecció, sinó per la realitat social i econòmica de cada territori. El litoral de Tarragona és un potent captador de turisme però l'activació de l'estat d'alarma just abans de la Semana Santa va frenar en sec el desembarcament de visitants a hotels, apartaments i segones residències. La covid-19 va sepultar les expectatives del sector turístic i va frustrar l'estrena de la temporada de Port Aventura, un complex que suma cinc milions de visitants cada any. Què hauria passat si el tancament s'hagués decretat un parell de setmanes més tard? Qui ho sap. “Ens movem en el terreny de l'especulació, aquesta és una malaltia nova i no sabem com es comporta”, admet Casas.