Mor l’os Cachou, famós pels seus atacs a cavalls al Pirineu

Dijous va aparèixer mort Cachou, un os mascle de la població del Pirineu, conegut a la Vall d’Aran per la seva voracitat amb el bestiar equí. El setembre de l’any passat, se li van atribuir cinc atacs a eugues i poltres, en tan sols 15 dies. El cadàver de Cachou, un exemplar jove de sis anys, va ser localitzat pels agents de Medi Ambient del Consell d’Aran i de la Generalitat de Catalunya en una zona de la Soberpera de difícil accés. Les restes es van traslladar a la Universitat Autònoma de Barcelona per fer-li la necròpsia i conèixer les causes de la seva mort. Feia un mes i mig que el plantígrad havia abandonat la cova on hibernava i s’havia començat a moure per Mijaran (França) i el Baix Aran, sense provocar cap atac.

Els agents el van localitzar en comprovar que feia diversos dies que no es movia del lloc —una cosa completament inusual— pels senyals que emetia el collar GPS que portava. El mascle va ser capturat fa aproximadament un any a França, a l’entorn de Montcorbau (Vall d’Aran), per instal·lar-li el dispositiu de localització a causa de la seva conflictivitat. Els ramaders, per la seva banda, exigien la seva extracció immediata. Per dissuadir-lo de la seva actitud depredadora, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat va decidir aplicar la tardor passada un fungicida (un producte químic, que ja s’ha utilitzat amb llops) a les restes d’una euga que havia matat Cachou que provoca vòmits i aconseguir, d’aquesta manera, que aquest tipus de carn li provoqués rebuig. La Generalitat està valorant si tornarà a aplicar el mateix sistema per evitar atacs si apareixen ossos tan agressius.

Aquest any, l’os no havia provocat cap dany, “però encara era aviat", assegura Francés Boya, síndic d’Aran, que afegeix que l’any passat van haver de traslladar els cavalls a una altra zona. “Estàvem a l’expectativa, a veure què passava, perquè la temporada anterior va ser molt conflictiva i Cachou va mostrar una actitud molt virulenta”, explica Boya. Explica que el producte químic que es va aplicar a la carronya l’any passat “exerceix com a revulsiu i provoca un malestar físic per mirar que l’os l’associï a la carn de cavall”. “Hem tingut problemes amb Cachou i amb Goiat [un altre dels ossos famosos per la seva agressivitat amb el bestiar] i no sabem per què n’hi ha alguns que ataquen i d’altres no, el seu comportament és molt irregular”, comenta. Per aquest motiu, demana “una gestió més àgil i un protocol clar d’actuació per saber què s’ha de fer quan arriben els problemes, perquè no comencin les voltes entre la comunitat autònoma, els ministeris, el grup d’experts...”.

La població del Pirineu es troba uns 40-50 ossos, la qual cosa ha provocat un procés d’aprenentatge entre els ramaders. “Hem canviat el maneig dels ramats d’ovelles, hi ha més pastors i tancats, potser per això van contra els cavalls, però això comporta més despeses”, reflexiona Boya. Guillermo Palomero, president de la Fundació Os Bru, descriu que feia anys que intentaven millorar la convivència de l’espècie, que és omnívora, amb els ramaders “quan apareixen Goiat (d’origen eslovè) i Cachou (nascut a Espanya de pares eslovens) que maten cavalls i posen molt nerviosa la població”. “En localitzar mort Cachou s’han disparat totes les alarmes, però afortunadament està sencer i se’n podrà fer una bona anàlisi toxicològica per determinar-ne la causa de la mort”, concreta. Quant a les mesures dissuasives amb substàncies químiques, indica que “no deu ser agradable per a l’os, però tampoc no ho és disparar-li amb una bala de cautxú [una altra mesura per allunyar-los]". Palomero creu que s’han d’investigar mètodes per millorar la coexistència, perquè “sempre serà millor que matar els exemplars complicats”.

Una visió que no comparteix Roberto Hartasánchez, president del Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), que no s’explica com se li pot administrar un producte químic a una carronya que es menjarà un os. “Li farà mal i es tracta d’una espècie protegida, quin maneig és aquest? És inadmissible que una administració creï un precedent semblant”, planteja. Segons la seva opinió, tant a Cachou com a Goiat se’ls ha utilitzat per criminalitzar l’espècie.