L’anunciador de la “catàstrofe”

Àlex Arenas no té temps per avorrir-se durant el confinament. Ja li agradaria. Explica que treballa entre 16 i 18 hores al dia. “El meu equip, igual”, concedeix. Una càrrega d'estrès i un sobreesforç físic que responen a la voluntat d'afinar, al màxim, el model matemàtic que han desenvolupat i que permet fer prediccions del risc de nous casos de contagi per coronavirus als municipis d'Espanya. Arenas, doctor en Física, i els seus companys d'investigació a l'Alephsys Lab de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han treballat conjuntament amb els seus col·legues de la Universitat de Saragossa per perfilar una eina vàlida per anticipar la propagació de la Covid-19.

Saber per on s'expandirà el virus havia de servir per adoptar mesures de control eficaces. “Al principi no ens van fer cas”, es lamenta Arenas. “Després, sí”, afegeix. Es refereix al moment en què el contagi ja va ser generalitzat i les autoritats sanitàries, tant el Departament de Salut de la Generalitat com el Ministeri de Sanitat, “van entendre que el model de predicció oferia un servei fonamental”. Una segona evolució del model predictiu permet avançar en quines regions sanitàries les unitats de vigilància intensiva (UCI) entraran en situació de saturació.

Àlex Arenas fa una lectura crua de la irrupció del coronavirus en la societat i parla de “catàstrofe”. Critica que, malgrat que se sabia l'impacte que havia tingut a Àsia, a Espanya no es va actuar amb prou celeritat per contenir-ne els efectes. “No es pot dir que no se sabia, perquè després de veure el que va passar a la Xina calia estar preparats, estava a punt de venir un huracà, i ens ha arrasat”. A la URV dirigeix la càtedra de Ciència i Humanisme, i revela que a finals de gener, en tornar d'un viatge a Tòquio, “ja estava fent classes amb mascareta”.

El model matemàtic per calcular les zones d'expansió del virus parteix de les dades de mobilitat laboral de tots els ciutadans que gestiona l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Arenas admet que és una font incompleta, perquè no té en compte els desplaçaments de cap de setmana però, malgrat tot, el model ha estat capaç de reproduir amb antelació "just el que està passant de manera que si s'hagués tingut en compte abans, sens dubte s'hauria atenuat l'impacte”.

Defensor aferrissat del confinament total, "i que consti que soc el primer que es mor de ganes de sortir al carrer i quedar amb els amics”, critica la poca contundència amb què es va abordar el contagi en les primeres etapes. “No es pot anunciar un confinament a la vista com es va fer el dia 14, perquè va afavorir la dispersió del principal focus: Madrid”. Opina que el tancament era “absolutament necessari” per contenir els contagis. “Amb 14 dies de confinament hem salvat 5.500 vides, que aviat és dit”. Valora la qualitat del sistema sanitari i aplaudeix la dedicació dels seus professionals: "Fan una feina increïble, arriscant la vida. Posant llits i comprant material no n'hi ha prou, fa falta tenir gent molt constant i compromesa".

Veient sobre el mapa la capacitat de transmissió que té el virus, Arenas adverteix que “el bitxo és molt agressiu” i pronostica que la següent fase, una vegada la corba de contagis quedi sota control, exigirà mantenir la guàrdia ben alta: “Això no serà llevar-nos un dia i sortir al carrer com si res”. S'aferra al seu model per afirmar que “el desconfinament ha de ser progressiu per no tenir un nou pic”. I afegeix: “Si ho fem bé, podrem sortir, però un error aquí es paga car”. Quan se li pregunta què vol dir fer-ho bé s'aferra altre cop a les seves equacions: “Ho estem intentant calcular”.

Quina capacitat de contagi tindrà el virus quan la gent torni a sortir al carrer és una de les incògnites que intenten respondre els investigadors. “És important el tema dels tests, és un error pensar que només cal fer la prova als hospitalitzats, s'han de fer de manera massiva a tota la població”. Arenas assenyala que només d'aquesta manera “es podrà controlar quines persones estan infectades, i hauran de fer una quarantena particular”. Tot amb l'objectiu d'impedir una nova onada. Però com es podrà controlar que tots els ciutadans se sotmetin al test? “Aquesta és una bona pregunta”, concedeix Arenas. La resposta no apareix, de moment, en els seus models matemàtics.