El coronavirus porta els ERTO a les llibreries

La meitat dels espanyols temen pels seus llocs de treball com a conseqüència del confinament per la crisi del coronavirus, però per als empleats de les llibreries catalanes, la baula més popular i sensible del món del llibre, la inquietud ja és una realitat: vaixells insígnia del sector com La Central, Laie, Altaïr i Casa del Libro han posat en marxa expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), amb almenys uns 800 treballadors afectats només en aquests quatre casos. No seran els únics. “La gent està angoixada: s'intueix que la situació d'estat d'alarma s'allargarà i les consultes jurídiques sobre expedients d'ocupació són cada vegada més nombroses des de les últimes 48 hores”, admeten en el Gremi de Llibreters de Catalunya.

“La càrrega salarial ens arrossega; pagarem els sous d'aquests dies amb el que hem venut, però és que ja fa dies que no hem venut res més”, resumeix Pep Bernadas, fundador i alma mater de la carismàtica Altaïr, que, a més de llibreria, compta amb agència de viatges i una revista. “Ara cap de les tres potes no ens proporciona ingressos”, reconeix Bernadas, per la qual cosa, per “disminuir la càrrega econòmica” de l'empresa, s'han vist abocats a un ERTO que afecta 41 dels seus 43 treballadors: “Per a qüestions internes i d'urgència hem deixat només una persona a la llibreria i una altra a l'agència de viatges”.

“Si no entra res, no podem pagar ningú”, ratifica Marta Ramoneda, cofundadora de La Central, des de darrere de les persianes baixades de la llibreria del carrer Mallorca de Barcelona. Ella és una de la desena escassa de treballadors, en règim de mitja jornada, amb què la cadena independent fundada el 1995 es quedarà dels gairebé 90 treballadors de l'empresa, conformada ara per cinc botigues entre Barcelona i Madrid, tancades durant dues setmanes. “És un primer intent de parar el cop”, emmarca, mentre ajusten els pactes amb els empleats a partir de la seva inclusió a l'ERTO, les reduccions de jornada laboral o de dies a compte de vacances.

Els empleats de Laie, l'altra gran cadena de llibreries independents, fa uns dies van rebre l'avís que la direcció estudiava l'aplicació d'un ERTO, que es concretarà sense demora la setmana que ve. “És una mesura forçada i forçosa, fa setmanes que estem notant la davallada i la situació és difícil de sostenir”, admeten fonts de l'equip directiu de Laie. La mesura laboral que s'estudia és la d'un ERTO parcial per a una plantilla que s'acosta als 200 treballadors, de la qual gairebé un 80% és personal d'atenció a un públic avui inexistent. En el cas de Laie, la crisi té l'especificitat que bona part dels seus 19 centres repartits per Espanya són majorment botigues de turisme cultural, ubicades a museus i equipaments (Picasso, Macba, Park Güell, Sagrada Família, Centre Pompidou i Museu d'Art Rus de Sant Petersburg, tots dos de Màlaga...), on als tancaments de les instal·lacions s'uneixen els notables costos de les concessions que van guanyar mitjançant concursos.

La situació serà més dolorosa a Casa del Libro, propietat del Grup Planeta, que compta amb 47 llibreries a tot Espanya i que enllesteix un ERTO que, segons fonts sindicals de CCOO, afectaria “entre 500 i 600 treballadors”. Les vendes a través de la seva pàgina web, que aquesta setmana ha comptabilitzat un cent per cent d'increment de la seva activitat en relació amb la mateixa setmana de 2019, no compensen la caiguda d'ingressos de les botigues físiques.

Els casos d'Altaïr, La Central, Laie i Casa del Libro serien amb prou feines la punta de l’icebergde les suspensions d'ocupació temporals al sector, segons diverses fonts consultades, que citen situacions idèntiques a altres llibreries significatives de Barcelona, cosa que no ha pogut corroborar aquest diari. Tanmateix, sí que s'han incrementat les consultes jurídiques sobre aquest tema en el gremi. “Vam començar fa unes setmanes amb aspectes sobre protecció sanitària, després vam passar a temes d'impostos i des de dijous no parem de tenir-les sobre els ERTO”, admet Marià Marín, secretari tècnic del gremi. Bona part de la dotzena de consultes fetes fins dijous passat procedia, tanmateix, de llibreries amb quatre o més treballadors, que no són majoritàries al sector. “El retrat robot de la llibreria catalana és, entre un 60% i un 70%, una microempresa, unipersonal o bé societària d'un parell d'autònoms, però la seva situació és igualment molt delicada perquè en aquestes dates toca fer la liquidació d'impostos del trimestre, a part de l'espasa de Dàmocles fixa dels lloguers... Veurem com es canalitzen els ajuts públics o les noves línies d'ajuda de l'Institut de Crèdit Oficial”, diu Marín.

En tots els casos, a diferència d'altres sectors econòmics, el de les llibreries sembla estar sensibilitzat amb els seus treballadors. “Són acomiadaments condicionats al fet que quan la situació es normalitzi es reincorporin tots”, recorda Ramoneda. Bernadas elogia el seu equip: “La disponibilitat dels treballadors a l'ERTO ha estat encomiable, entenen que és la seva manera de donar-nos un cop de mà contra aquesta crisi brutal; bastants ja fa molts anys que són en aquesta casa i tu tampoc no tens l'ànim i el cor de rebaixar plantilla”. En qualsevol cas, la realitat és dolorosa: “Els ERTOs es mouen normalment entre el 50 i el 70% del total del sou; completar tot el salari és molt inusual”, assegura un portaveu de CCOO.

Preveient la que sembla inevitable prolongació de la crisi, Ramoneda no descarta que “fins i tot la desena de treballadors que quedarem ara a mitja jornada anirem caient a poc a poc en l'ERTO; i després, ja veurem”, assegura la cofundadora de La Central amb el coratge de qui fa anys que lluita en un sector delicat de salut, però de gran càrrega simbòlica cultural, i a només 10 dies després d'un nou cop: l'explosió que va tenir lloc en una empresa química del barri de La Verneda de Barcelona va afectar el sostre del magatzem de la llibreria, que l'ha deixat temporalment inutilitzat. Bernadas està fet de la mateixa fusta: “Des de 2008 no aixequem cap, et vas mantenint el just”, diu, conscient que “els ajuts arribaran, però no de manera immediata”. Per això, ha iniciat una campanya dirigida “a la gent que ens segueix des del principi, ara fa just 40 anys, perquè de forma ràpida se subscrigui a la nostra revista; ara tenim un miler, només que arribéssim als 3.000 abonats ben aviat, ens aniria tan bé... Resistirem”, conclou. Pur esperit llibresc.