El ‘runner’ engabiat

La imatge no pot ser més ridícula: una estoreta a terra, per no martiritzar els veïns de sota, i una persona movent els peus com si corregués. “Igual que en una cinta del gimnàs”, diu un testimoni que intenta treure ferro a l’esperpent. El confinament pel coronavirus està portant els runners al límit. L’espècie ha de morir? Possiblement, però tampoc calia recrear-s’hi amb un final tan cruel.

En un pis de menys de 70 metres quadrats, amb un balcó on amb prou feines es passaria de costat si no fos que s'hi ha criat una selva amazònica, fer esport és impossible. “Adidas Training”, recomanen, per moure una mica el cos, des de la infinitat de grups de WhatsApp que han proliferat amb la reclusió primaveral. L’alternativa de la marca esportiva no és gaire més digna.

“Al meu gimnàs envien cada dia coses per fer”, es consola l’Esther. La Raquel envia el registre del seu rellotge Garmin dels 40 minuts que ha corregut. El trajecte és un cercle vermell diminut però molt gruixut. “He fet 50 voltes al voltant de casa”, confessa. La Mireia s’ha posat a sobre de l’estoreta per dedicar-se als hipopressius. Fins i tot n’hi ha que salten a corda, a l’entrada de l’edifici, fins que llegeixen en les recomanacions de Protecció Civil que això també està prohibit. Res de fer servir zones comunes. La guerra contra els runners és total.

El risc de deixar-ho córrer és molt elevat. El Félix reconeix que ha sucumbit a les “bosses de patates i les cerveses torrades”. L’endemà ja treu la pols a la bicicleta estàtica i a posa davant de la tele, amb el Netflix encès. La Noelia es planteja comprar-se’n una per internet. Fins i tot ja té clissat el model, que envia per WhatsApp. Els més disciplinats sobreviuen fent exercicis de força. “Ara em fa mal tot”, fa broma una de les corredores del Grup Atlètic TMB.

Al quart dia de confinament, la tensió es palpa en l’aire. “Bon dia”, saluden. “Bon dia de què?!”, respon el runner engabiat. L’enveja i el despit creixen contra els qui viuen en països on sí que es pot córrer. “Ara sortiré una estona”, informa el Lluís, en un grup de WhatsApp en el qual hi ha una runner. És evident que ell no ho farà, només presumeix que a Bèlgica es permeti fer esport a l’aire lliure als confinats. A França també es pot fer. “No durarà gaire”, augura el Pablo, sobre el risc que suposa en plena pandèmia de coronavirus.

Tot i l’emergència, n’hi ha que no entren en raó. A les deu del matí, un jove trota com si res, amb xandall i gorra, al voltant del Parc de la Ciutadella. El Carlos confessa que es penja la bossa d'anar a comprar a l’espatlla i se’n va al supermercat de l’altra punta del poble: “Mitja hora d’exercici diari”. Una parella de turistes tenen la pocavergonya de plantar-se al bell mig del passeig Marítim de Barcelona, amb vambes i pantalons curts. Un mosso els envia educadament cap a casa, cap a l’hotel o cap on sigui que estan allotjats.

No hi ha marató de Barcelona, ni la popular cursa dels bombers, ni tan sols la competició per relleus de Cornellà. “Ens enfilem per les parets”, confessa la Damaria, corredora habitual. Fins i tot hi ha rumors que existeix una màfia que lloga gossos per hores per poder sortir al carrer. Se senten coses que fins ara eren insòlites: “Per sort, demà vaig a la feina”. De cop i volta viure en un cinquè sense ascensor és un avantatge.

“Confirmo que Amazon està entregant barres” a domicili, informa l’Aura, amb un interès per l’esport aparentment sobtat. “Ja en feia abans!”, es defensa. Qui no s’ha mogut en anys, té unes ganes imperioses de sortir a trotar pels parcs. “Es pot o no es pot?”, pregunta l’Ari. L’Ana s’ha entregat a les classes de la Magali, una popular entrenadora de Barcelona.: “M’encanta, no paro de suar”.

Tornar a suar és el somni humit dels runners; perdre la forma física, el pitjor malson. La gent que tenen a prop han de patir el seu mal humor. I ni tan sols es consolen sabent que així es recuperaran de la lesió que arrossegaven. Viuen en la nostàlgia del que va ser i somien amb el que vindrà: no hi haurà cap carrer sense tallar, cap cap de setmana sense cursa, ni passeig marítim lliure. Els que odieu els corredors, prepareu-vos, la venjança serà terrible.