Sense sostre i sense dret al padró

La Mónica és el reflex de tantes persones sense sostre que no poden accedir als serveis socials per la falta de padró. “No tinc dret a la targeta sanitària, ni ajuts dels serveis socials; ni podré acreditar que porto a Espanya més de tres anys per poder aconseguir feina”, lamenta.

L'Ajuntament de Barcelona alerta que el Govern central i la Generalitat de Catalunya desatenen les seves funcions. A més, critica el menyspreu de la resta d'ajuntaments de l'àrea metropolitana. Segons la tinenta d'alcalde de drets socials a l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, en tota l'àrea metropolitana no hi ha ni un centenar de places per albergar les persones sense sostre.

“No vull que ningú de la meva família al meu país sàpiga que em trobo en aquesta situació. No utilitzis el meu nom real en el reportatge. M'hauria agradat dir-me Mónica”. És colombiana, té 50 anys i és una de les desenes de persones sense sostre a qui se'ls ha denegat el dret a empadronar-se. “Sense padró no tinc dret a la targeta sanitària, ni la possibilitat que m'ajudin en els serveis socials, ni podré acreditar que porto a Espanya més de tres anys per poder aconseguir feina”, lamenta desesperada.

L'Ajuntament de Barcelona alerta que el Govern central i la Generalitat desatenen les seves funcions però, a més, critica el menyspreu de la resta d'ajuntaments de l'àrea metropolitana. La tinenta d'alcalde de drets socials a l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, posava el desembre passat els números sobre la taula: en tota l'àrea metropolitana no hi ha ni un centenar de places per albergar les persones sense sostre. No hi ha persones sense sostre fora de Barcelona? El politòleg Albert Sales, de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, va encertar: “Si no estàs empadronat la majoria de municipis considera que es tracta d'una persona de pas i per tant no és el seu problema. No existeixen en les seves estadístiques”.

Cada setmana, el cap de l'àrea social d'Assís Centre d’Acollida, Roger Fe, assegura que l'entitat compta més de mitja dotzena de casos de persones a qui se'ls ha denegat el padró. “A Santa Coloma de Gramenet no empadronen si no presentes un contracte de lloguer, i per tant, sense padró no tens ajuts. A l'Hospitalet de Llobregat sí que t'empadronen, però necessites ser com a mínim enginyer per esquivar la quantitat de traves que et posen. Entre departaments no tenen criteris unificats i acaben aconseguint que una persona sense llar acabi llançant la tovallola. Tenim exemples similars a Cornellà, on algunes entitats ho han denunciat, o a Sant Boi”, explica Fe.

Fa unes setmanes que la Mónica va arribar a Assís desesperada. Va emigrar a Espanya el 2018 i des d'aleshores ha estat treballant a Gijón i Valladolid interna a les cases on cuida persones grans. “El problema és que els pobres acaben morint i jo em quedo sense feina”, lamenta. El passat 15 de desembre el seu fill va arribar a El Vendrell i se'n va anar amb ell. “Són a casa d'una familiar de la meva nora. Jo sempre dic, de broma, que els cadàvers a partir del tercer dia fan olor. I així va ser, vaig començar a destorbar. Me’n vaig anar a Barcelona per intentar guanyar-me la vida”, apunta. Res no ha anat com esperava i els diners que tenia estalviats s'esgoten. La Mónica va trobar una habitació a Sant Climent de Llobregat, però l'amo no la deixava empadronar-se i ella necessitava anar al metge. “A l'Ajuntament em van dir que sense direcció fixa o contracte de lloguer... no podia”. 

Incomplir la llei

“Sempre passa el mateix. El que fan els consistoris és saltar-se la llei”, adverteix Roger Fe. El cap de l'àrea social d'Assís envia sempre una normativa als ajuntaments que eludeixen la seva obligació d'empadronar. És l'apartat 3.3 d'una resolució del 2015 firmada pel president de l'Institut Nacional d'Estadística i el director General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. En aquest apartat s'aclareix: “Els infrahabitatges poden i han de figurar com a domicilis vàlids al padró”. El mateix punt assegura que per realitzar notificacions, la direcció que figuri al padró serà la del lloc on es trobin els serveis socials, l'alberg municipal o “un punt geogràfic on el veí solgui pernoctar”.

“Vam trucar a Sant Climent de Llobregat i vam alertar que tenien l'obligació d'empadronar la Mónica”, recorda Roger Fe. Va ser inútil, no ho van fer. La Mónica va ser finalment empadronada en una altra direcció, i malgrat malviure al Baix Llobregat, figura com a veïna de Barcelona. La capital catalana sí que empadrona sense domicili fix, i això atrau persones de tota la província.

La Mónica ha imprès uns cartells amb què busca feina cuidant gent gran. Una ocupació per a la qual té anys d'experiència. Després del dinar a Assís, busca feina i menja al menjador social de Navas. Sap que a mitjan de març se li hauran acabat els diners.