Barcelona declararà dimecres l’emergència climàtica amb una dràstica reducció del cotxe privat

Dimecres que ve Barcelona declararà l'Emergència Climàtica. Una mesura que han pres altres institucions a Espanya (el Congrés, parlaments, comunitats autònomes i ciutats) però que en la majoria dels casos no van lligades a un document d'objectius concrets de reducció de la contaminació. Després de mesos de treball, la declaració, que es traduirà en un decret del Govern de l'alcaldessa, Ada Colau, contemplarà una reducció dràstica de la mobilitat amb cotxe privat, multiplicar la generació d'energia solar en edificis privats (sobretot d'ús industrial) i fomentar la rehabilitació energètica d'edificis d'habitatge.

Más información

Colau exigeix a l’aeroport i al port zones de baixes emissions

La zona de baixes emissions impulsarà la T-Verda però aparcarà la T-Aire

La DGT admet que hi ha cotxes sense etiqueta ambiental que n’haurien de tenir

La declaració s’ha treballat en cinc sessions participatives amb entitats i experts i, a part de la reducció d'emissions, inclourà objectius en aspectes molt diferents. En matèria de reducció de plàstic d'un sol ús, en reciclatge de les escombraries domèstiques, pacificació de carrers (en campanya electoral Barcelona en Comú va proposar de convertir en un eix verd un de cada tres carrers de l'Eixample), talls puntuals de grans artèries de comunicació, habilitació de punts per repartir mercaderies en vehicles no contaminants, crear la figura d'un responsable de medi ambient a cada districte, reduir la contaminació acústica, el consum de carn a les escoles i fomentar l'alimentació de proximitat o crear refugis climàtics pensant en onades de calor. “Dibuixem una Barcelona del 2030 o 2040 que requereix canvis estructurals, per arribar-hi cal començar avui”, va defensar el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, al desembre en una entrevista en aquest diari.

I més enllà de les actuacions que depenen de l'executiu municipal –i que probablement cap no superarà en envergadura la restricció de trànsit de la Zona de Baixes Emissions i la creació de superilles– la declaració també interpel·larà altres administracions de les quals depèn la gestió de grans infraestructures, com el port o l'aeroport. Dos grans espais que tenen plans de creixement, mentre Colau i el seu equip ja han manifestat que són partidaris de limitar-ne activitat. En el cas de l'aeroport, eliminant els vols curts que tenen alternativa amb tren, com el pont aeri amb Madrid.

El document encara no està tancat i una de les incògnites és quin percentatge de reducció d'emissions es fixarà finalment com a objectiu global. El Pla Clima de l'Ajuntament preveu una reducció de gasos amb efecte d'hivernacle del 45% per al 2030 respecte al 2005. Però les entitats ecologistes exigeixen un horitzó més exigent: fins a un 55% de reducció i prendre com a referència l'any 1990, com estableix la normativa europea (el 1990 hi havia menys emissions que el 2005).

Una discussió que va portar cinc organitzacions i plataformes (entre aquestes Fridays for Future, Moviment per la Justícia Climàtica o Rebel·lió o Extinció) a reunir-se divendres passat amb el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, a qui pressionen perquè la declaració fixi objectius de reducció d'emissions quantificables, un calendari per materialitzar-los i pressupost per executar-los. El recel del consistori a augmentar les exigències és que, si la resta d'administracions no fan el mateix, Barcelona corre el risc de no complir el seu propi compromís. De fet, aquestes entitats també pretenen que hi hagi un compromís de reducció anual: del 7% de gasos amb efecte d'hivernacle. A més, són partidaris de prioritzar una desena de mesures i no fins a un centenar, com ha tingut el consistori sobre la taula fins aquesta setmana. El Pla Clima ja contempla 246 mesures.

Des de la vaga del clima del mes de setembre passat, les entitats també demanen frenar el creixement d'infraestructures com el port o l'aeroport, crear un peatge urbà dissuasiu per reduir l'entrada de vehicles a Barcelona, incrementar la generació d'energies renovables o tancar la incineradora Tersa. Sobre la participació de les entitats, una de les qüestions que ha sorprès els tècnics de l'Ajuntament és que en les sessions temàtiques han detectat la presència de fins a un 30% més de persones sobre l'habitual, sobretot integrants de plataformes que han sorgit en els últims temps i que no són les ONG ecologistes tradicionals.