Manuel Castells, un acadèmic compromès

Quan la majoria de la gent amb prou feines intuïa l'impacte que podia tenir internet, Manuel Castells (Hellín, Albacete, 77 anys) ja havia escrit la seva gran obra sobre la Societat de la Informació i havia vaticinat que l'avenç disruptiu de les noves tecnologies de la comunicació no només canviaria la nostra manera de comunicar-nos i accedir a la informació i la cultura, sinó que configuraria un nou model de producció, una nova economia.

Amb la trilogia La Era de la Información: economía, sociedad y cultura (1996-2003), Castells es va convertir en el referent internacional de la nova societat de la informació. Investigador incansable, no ha deixat de publicar llibres i treballs científics mentre exercia com a assessor de tota mena d'organismes internacionals, des de la Unesco fins a la Comissió Europea, i nombrosos governs. Com a resultat d'aquest ingent treball, Castells ocupa la sisena posició de la llista d'investigadors més citats entre el 2000 i el 2017 al Social Science Citation Index.

Però el seu interès com a sociòleg ha estat sempre global, holístic i no s'ha limitat a analitzar els efectes de la revolució tecnològica, sinó a explorar les mutacions d'un món en ràpida transformació immers en un procés de globalització que implica noves formes d'exclusió. La seva preocupació pels efectes socials de l'evolució econòmica i política ha estat present a tota la seva obra, amb títols recents tan explícits com La crisis de Europa i Ruptura, la crisis de la democracia liberal, en què aborda les causes de la pèrdua de legitimitat de les institucions.

Castells va seguir molt de prop les discussions del Fòrum Social de Porto Alegre, el moviment del 15-M a Espanya i totes les revoltes dels indignats que van recórrer el món per aquells anys, des de les primaveres àrabs a les protestes d'Occupy Wall Street. Va analitzar les seves motivacions i el canvi que implicaven en obres com araRedes de indignación y esperanza, un títol de referència sobre les noves formes d'expressió política. Amb Pekka Himanen va publicar Sociedad de la Información y Estado de Bienestar, en què afirmen que, com demostra el cas de Finlàndia, és possible estar a l'avantguarda de les transformacions tecnològiques i de la globalització sense pagar per això un alt preu en termes de desigualtat i exclusió social.

Home discret, de profundes conviccions progressistes, que defuig la notorietat i els focus de les televisions com si cremessin, ha fonamentat una ingent obra acadèmica sobre la formació d'equips multidisciplinaris que ha exhortat a explorar nous angles de la realitat. Els seus col·laboradors saben des del primer contacte que tot esforç serà poc per estar a l'altura de l'exigència que Manuel Castells s'aplica a si mateix i als seus equips. Aquesta és la clau del seu reeixit pas per les universitats més prestigioses. Expulsat d'Espanya pel franquisme, es va llicenciar en Sociologia per la Universitat de París, on va tenir com a mentor Alain Touraine, i amb tot just 24 anys es va convertir en el professor més jove d'aquesta universitat. De París va saltar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va ser catedràtic de Sociologia i Planejament Urbà i en la qual al llarg de 24 anys va desenvolupar la part central de la seva carrera. Sense deixar aquesta institució, de la qual continua sent catedràtic emèrit, Castells va tornar a Espanya per dirigir la Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.

Autor de 26 llibres i coautor o editor de 22 més, és doctor honoris causa per 18 universitats europees i ha estat professor convidat en 17 de les més prestigioses del món, entre les quals les d'Oxford i Cambridge i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El nombre de premis i distincions que figuren en el seu currículum aclapara. Entre els quals, el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política el 2008 i el premi Holberg del 2012 creat pel Parlament de Noruega per suplir les carències del Nobel en ciències socials. Tenir aquest nivell de reconeixement internacional és una excel·lent credencial per ocupar la cartera d'Universitats.

En els últims anys s'ha implicat en l'esdevenir polític espanyol i internacional des de tribunes periodístiques i fòrums de debat. Ha expressat sense embuts crítiques acerades a la manera com s'abordava des de les institucions de l'Estat el conflicte polític català, i també a la manera com s'ha gestionat la crisi econòmica a Espanya i a Europa. Comprensiu amb les causes que han portat l'auge del sobiranisme a Catalunya, ha abordat també el paper que juguen les noves identitats religioses, culturals i nacionals al món global. La línia de pensament que ha expressat en els seus articles periodístics ha estat en sintonia amb els nous corrents polítics de l’anomenada esquerra transformadora. En les eleccions brasileres va fer una crida als intel·lectuals per impedir l'elecció de Jair Bolsonaro i en les últimes municipals va donar suport a la candidatura d'Ada Colau. Ara respon a la seva trucada per a una tasca tan compromesa com formar part del Govern en aquests temps de polarització extrema.