_
_
_
_

Els barris pobres de Barcelona tenen quatre vegades més embarassos adolescents

La taxa de gestació entre noies de 16 a 19 anys manté una tendència a la baixa a la capital catalana

Jessica Mouzo

Els embarassos adolescents continuen caient a Barcelona. A poc a poc, sense descensos acusats, però mantenint una tendència a la baixa des de 2013. El que es perpetua, tanmateix, és la bretxa entre els barris rics i els més desfavorits. Les zones pobres de la capital catalana tenen una taxa de fins a 25,9 embarassos per 1.000 dones de 15 a 19 anys, quatre vegades més que als districtes de rendes altes. Els experts incideixen a millorar l'educació sexual i facilitar l'accés a mètodes anticonceptius. El 2018, hi va haver 529 embarassos adolescents, encara que el 72% van acabar en avortament. Van néixer 143 nens.

A Nou Barris i Ciutat Vella, dos dels districtes amb la renda familiar disponible més baixa i els índexs d'atur més alts de la capital catalana, la taxa d'embarassos adolescents —que mesura els nascuts vius i els avortaments voluntaris— és de 24,7 i 25,9, respectivament. Són els nivells més alts d'una ciutat que té una taxa mitjana de 16 gestacions per cada 1.000 noies d'entre 16 i 19 anys. A l'altra punta de la ciutat, els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, erigits com les zones més afavorides socioeconòmicament, tenen unes taxes de 6,4 i 6 respectivament. La xifra més baixa d'embarassos adolescents es registra, no obstant això, a Gràcia (4,6).

La bretxa persisteix, encara que segons l'Ajuntament, també aquest paràmetre s'ha reduït en els últims anys. “Hi ha desigualtat entre districtes, però també hi ha un descens més alt als barris desfavorits. La bretxa es fa cada vegada més petita. L'embaràs juvenil a Ciutat Vella i Nou Barris ha baixat gairebé a la meitat en una dècada”, valora la regidora de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa.

Amb tot, coincideixen els experts, no s'ha d'abaixar la guàrdia. Encara hi ha més de mig miler d'embarassos i neixen gairebé 150 nadons amb mares adolescents. “Per a nosaltres són embarassos i ens agradaria disminuir més la taxa perquè considerem que un embaràs adolescent priva la noia d'un posicionament social més bo. Sol augmentar l'abandonament dels estudis o no continuar després d'acabar l'ESO. Si ens comparem amb altres països, com el Regne Unit o els Estats Units, estem millor, però anem baixant molt a poc a poc. De 2017 a 2018 només hem baixat en vuit embarassos”, afirma Cristina Martínez, responsable corporativa dels Equips d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Catalunya.

Els ASSIR donen assessorament als joves sobre salut sexual, fan seguiment d'embarassos, atenen dones que vulguin sotmetre's voluntàriament a un avortament i incideixen en la prevenció del càncer i infeccions de transmissió sexual. “La porta d'entrada és lliure. Informem l'adolescent dels drets que té i, depenent de la seva edat, informem també el seu entorn. A Barcelona tenim grups d'adolescents que van voler continuar endavant amb l'embaràs i fem un seguiment físic i psicològic de la gestació, tant sols com en grup”, explica Martínez. La idea és que, si decideixen continuar endavant amb l'embaràs, mantinguin, al màxim possible, la seva situació vital i de creixement personal per esquivar la precarietat.

Els motius de l'embaràs són diversos, explica Martínez. Des de joves que no han utilitzat mètodes anticonceptius i tenen problemes per negociar l'ús del preservatiu en una relació sexual, per exemple; fins a embarassos “per posar en perill els pares”, apunta l'especialista. “També hi ha embarassos qualitatius, no desitjats de manera conscient. Hi ha elements inconscients, com estar sola en un entorn amb dificultats de comunicació amb la família i que vol passar al món dels adults”, agrega.

Idealitzar la maternitat

Un altre element que influeix és la visió romàntica de l'embaràs, la maternitat i la nova família. “El 70% de les parelles adolescents embarassades que se’n van a viure juntes no continuen com a parella al cap d'un any. Cal trencar aquesta idealització des de la reflexió i el diàleg amb els adolescents”, apunta Martínez. L'experta afirma que la bretxa entre barris rics i pobres està relacionada amb l'accés al sistema de salut. “Les poblacions més desfavorides utilitzen menys els recursos sanitaris”.

Però a part de perjudicar l'ascensor social de la mare, els embarassos adolescents també comporten una sèrie de riscos per a la salut. “Hi ha més índex de prematuritat i baix pes en néixer. La repercussió social, personal i psicològica de la mare també és important. L'índex d'ansietat és més alt”, adverteix Martínez.

Reforçar l'educació sexual a les escoles i facilitar l'accés a altres mètodes anticonceptius, a part del preservatiu, són claus, coincideixen els experts, per arribar a una taxa zero d'embarassos adolescents.

Més educació sexual a les escoles de Barcelona

La regidora de Salut, Gemma Tarafa, insisteix a reforçar l'educació sexual en l'àmbit escolar. “Els programes de prevenció de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) arriben a un 30% de les escoles. L'ASPB té capacitat per absorbir més demanda però depèn de la direcció del centre”, lamenta.

En aquestes formacions, l'ASPB aborda temes d'addiccions i salut mental i salut sexual i reproductiva. Tarafa intensificarà aquest programa. “Volem arribar a més del 50% dels de primària i el 60% de secundària”, avisa.

 El Consistori també reforçarà el programa Sirian, de prevenció i assessorament de salut sexual, als barris amb les taxes més altes d'embarassos adolescents.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_