Amb el calze fins a la tomba

Les excavacions arqueològiques, per més feina prèvia que es fa abans de clavar el pic, la pala o el bisturí, acostumen a portar sorpreses que acaben focalitzant la resta d'una campanya i, fins i tot, tota una temporada d'excavacions d'una comunitat. Fa uns dies, durant el balanç de les campanyes fetes el 2019 a Catalunya –1.240 intervencions arqueològiques i paleontològiques– en les quals s'han invertit 2,2 milions per part de la Generalitat de Catalunya, la protagonista no va ser la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, qui va presidir l'acte, sinó un petit calze de plata parcialment banyat d'or i decorat amb petites pedres de pasta vítria. Les característiques de la peça, de 21 centímetres d'altura, 12 de diàmetre i 350 grams de pes, remeten a un element de l'aixovar litúrgic de tradició gòtica del segle XIV i es pot trobar encara en algunes esglésies com a objecte de culte.

El cas estrany és que aquest objecte s'ha localitzat no sobre un altar o en un racó d'una església perduda, sinó al costat d'un mort, a la necròpolis situada al voltant de l'església de Santa Maria de Besora (Osona) durant l'última campanya d'excavacions que s'han dut a terme en aquest indret. En concret sobre el braç esquerre d'un individu de qui, fins ara, només se sap que era un home que van enterrar embolcallat en un drap de lli. El calze era dins d'una caixa de fusta de la qual només n'han sobreviscut els claus de ferro.

“No tenim cap indici de qui era l'individu, potser un clergue o el mateix rector de la parròquia que va decidir enterrar-se amb el seu calze, amb el qual havia oficiat en vida”, va explicar Cesc Busquets, l'arqueòleg que va recuperar aquest sant grial, que no descarta que l'individu pugui ser un lladre que es va endur al més enllà el seu últim furt. I és que no hi ha cap resta que indiqui que es tracta d'una cosa o l'altra: ni botonadures, ni sivelles, res de res. Caldrà esperar el resultat de les anàlisis de laboratori per si es poden arribar a saber les causes de la mort de l'individu per poder saber més d'aquesta misteriosa història.

El calze, i el seu últim amo, és només un dels nombrosos objectes que s'han recuperat l'últim any a Catalunya a través de les més d'un miler d'excavacions fetes a tot el territori —861 preventives, 157 programades i 7 d'urgència—, com es va poder veure en la presentació de les dades fa uns dies a la seu del Departament de Cultura. Amb aquesta xifra, que marca una projecció, sembla que s'ha deixat enrere la crisi que va fer que les intervencions disminuïssin considerablement: el 2013 només hi va haver 613 treballs arqueològics.

L'arqueologia no són els objectes, per més estranys i luxosos que siguin, sinó la informació que proporciona i el context en què es localitzen, però mostren, de manera evident, el resultat d'uns treballs. Després vindrà la feina al laboratori. Mentrestant, l'altre dia es va poder veure al costat del calze, que sostenia amb cura i orgull el seu descobridor, una llucana romana del segle II amb forma de gladiador localitzada a l'àrea residencial de l'Estrella, a Badalona, on s'han excavat enormes cavitats en què es van encaixar recipients ceràmics per fermentar vi.

En el cas de les excavacions paleontològiques les troballes han estat de pes: al paratge de les Gavarres de Suterranya (Pallars Jussà) s'han localitzat tres fòssils espectaculars que pertanyien a un tiranosaure d'uns 23 metres de longitud i 70 milions d'anys. A la conselleria hi havia l'ulna (os de l'avantbraç) de gairebé un metre de llarg embolicat encara en gases al llit amb el qual es va extreure. Al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella els paleontòlegs han desenterrat un esquelet sencer d'un bòvid de 3,1 milions d'anys en el que havia estat un llac on un bon nombre d'animals van quedar atrapats durant una catàstrofe volcànica.

Un altre dels avanços importants que es va anunciar va ser la localització de les estructures portuàries de la colònia grega d'Empúries (Alt Empordà), que fins ara s'havien resistit a aparèixer.

L'any que ve el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat celebrarà el 40è aniversari amb la intenció de continuar recuperant part del passat i difondre'l. Tenen feina. A Catalunya hi ha 12.000 jaciments i només 150 estan oberts al públic.