Retrat de desobedient amb segrestador

Un espectacle, aquest milhomes. El nen que aparenta ser home. El Torra que juga a Puigdemont.

Quim Torra. El que envia la seva família a activar desordres i es fon veient-los a la tele; el que flirteja amb no assistir al seu judici i després hi va; el que jura que no retirarà pancartes partidistes i al final s'acovardeix i ho fa, però triga.

Per defensar les conductes gamberres o properes a la delinqüència (encara) menor, no hi ha res millor que un condemnat per sentència ferma a 14 anys per delicte greu: l'advocat Gonzalo Boye, que va cooperar amb ETA en el segrest de l'industrial Emiliano Revilla.

És clar que aquest individu —que també defensa el fugat de Waterloo, juga a l'estratega amb el seu infiltrat als comuns Jaume Asens, i se l'investiga per blanqueig del narcotraficant Sito Miñanco— al·lega que el seu judici va ser injust: doncs hauria d'haver presentat recurs, ell, que es vanta de guanyar plets.

No hi ha manera que aquesta estranya parella es guanyi la vida decentment i aplicadament. Tot el seu argumentari va estar (mal) copiat d'un article de l'exmagistrat —aquest sí, honest a carta total— José Antonio Martín Pallín.

Atès que l'ordre violada de la Junta Electoral Central (JEC) no és una “resolució judicial” (article 410 del Codi Penal), “l'única possibilitat seria considerar-la [la Junta] com a autoritat superior al president del Govern d'una autonomia, triat per la voluntat sobirana dels ciutadans, la qual cosa no té base constitucional ni legal”, argumentava (La Vanguardia, 29-7-2019).

Quan Torra va assegurar dilluns: “No vaig complir l'ordre, sí que vaig desobeir”, venia a reconèixer que la JEC sí que li podia donar ordres. Doncs desobeir és “no fer el que ordenen les lleis o els qui tenen autoritat”, defineix la RAE. Per això, per defensar-se del delicte, el reu va dir que l'ordre era “il·legal”.

Més enllà del diccionari, la realitat legal ens presenta la JEC no només com una autoritat superior, sinó com l'única competent en grau màxim per “garantir la transparència i objectivitat del procés electoral i del principi d'igualtat”; “resoldre les queixes”, i “exercir potestat disciplinària” (Llei Orgànica del Règim Electoral General 5/1985, del 19 de juny, articles 8, 9 i 19). O sigui, per ordenar a Torra des del seu estricte àmbit competencial que retirés llaços; a l'alcaldessa, Ada Colau (que aquesta sí que va complir a temps), el mateix; o a un altre nivell, per amonestar el cap del Govern espanyol per fer una entrevista electoral a la Moncloa.

I pel que fa al contingut material del delicte de desobediència, vegeu la sentència en cassació del Suprem 722/2018 (23-1-2018) sobre l'actuació d'Artur Mas el 9-N: “La pregunta que ha de respondre's per afirmar el dol penal és: ‘Sabia que la seva conducta era il·lícita?’ i no ‘sabia que la seva conducta era delictiva?”.

Atesa la irrellevància argumental de l'advocat, és d'esperar que la Generalitat no li pagui minutes a costa del contribuent. Ja no per segrestador. Per gandul.