L’INE comença a rastrejar milions de mòbils però hi ha maneres d’esquivar-ho

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) comença avui dilluns el seguiment de milions de mòbils d'usuaris de tot Espanya en una campanya que tindrà lloc vuit dies amb l'objectiu d'obtenir informació sobre els desplaçaments dels espanyols i els seus llocs preferits de vacances.

En aquesta primera fase, del 18 al 21 de novembre, l'organisme públic prova de saber els moviments típics dels ciutadans en dia laborable. Per això, ha demanat a les tres operadores telefòniques col·laboradores (Telefónica, Orange i Vodafone) que li proporcionin informació de la posició dels mòbils en àrees de 15.000 habitants de mitjana.

Es tracta d'informació anonimitzada, és a dir, les companyies ofereixen la posició dels mòbils però no els titulars de la línia, i després agreguen aquestes dades i les faciliten a l'INE.

Per fer-ho, es pren la posició dels mòbils entre les dotze de la nit i les sis del matí cadascun dels dies, per establir el lloc de residència. I entre les nou del matí i les sis de la tarda s'examinaran els fluxos de persones, de quina cel·la a quina cel·la van per treballar o estudiar. Per qualificar-ho de destinació quotidiana, l'INE considera que el mòbil haurà d'estar present a la mateixa localització almenys quatre hores en dos dels quatre dies.

En una segona fase, l'INE intentarà comprovar els desplaçaments els dies festius i vacances. En aquest cas, prendrà mostres el diumenge 24 de novembre, el 5 de desembre; i dos dies d'estiu, el 20 de juliol i el 15 d'agost, també festiu.

Encara que es tracta d'una pràctica legal, amb la qual s'intenten evitar les entrevistes personals, molt més imprecises perquè depenen del testimoni de l'enquestat, moltes organitzacions de consumidors han manifestat la seva protesta.

Mètodes per evitar la localització

Hi ha mètodes per esquivar l'estudi. El més efectiu i radical és apagar el mòbil o posar-lo en mode avió. Desactivar la ubicació no serveix de res perquè la informació es recull a través de les cel·les de la xarxa mòbil, no dels satèl·lits.

A més, les companyies disposen de mecanismes que permeten gestionar la cessió de dades. En primer lloc, els abonats del grup MásMóvil i totes les seves marques (MásMóvil, Yoigo, PepePhone, Lebara i LlamaYa) no s'han de preocupar perquè no participen en l'estudi. Tampoc ho fa l'operador romanès Digi.

Els que estan en pitjor situació són els de Movistar, que no facilita als seus clients cap tipus de mecanisme perquè gestionin aquest tipus d'autoritzacions. Vodafone i Orange sí que permeten que els seus clients decideixin si cedeixen informació a tercers, tot i que sigui de manera anònima.

En el cas de Vodafone, es pot fer a través de l'aplicació Mi Vodafone. Només cal accedir a El meu compte, Permisos i preferències i triar l'opció "No accepto que Vodafone cedeixi dades anonimitzades". A Lowi (marca que pertany a Vodafone) es fa a través de l'app Mi Lowi. Els passos són: Mi Lowi > Configuració > Notificacions > Permisos i preferències.

A Orange es pot fer per correu, enviant un escrit a les oficines centrals de la companyia amb la referència “protecció de dades” o a través de l'adreça electrònica orangeproteccion.datos@orange.com. La companyia no ha confirmat si es facilitaran només dades d'abonats de la marca Orange o s'inclouran clients d'altres marques com Jazztel, Simyo o Amena que també pertanyen al grup francès. 

En tot cas, les tres companyies principals han volgut aclarir que la cessió d'aquestes dades no vulnera la legislació vigent, ja que estan "altament agregades" (resumides), en paraules de Telefónica. L'Institut Nacional d'Estadística pagarà mig milió d'euros a les operadores per les dades: abonarà 163.616 euros a Telefónica, 150.000 a Vodafone i 185.000 a Orange.