Quim Torra, l’activista que ha perdut el control

Hi ha un home que dilluns passat es va congratular de l’intent d’ocupació de l’aeroport del Prat a Barcelona. Paradoxalment, alhora va defensar els policies que reprimien els manifestants. Aquest home, en plena crisi de violència a Catalunya, també va participar en una marxa que tallava una autopista i va animar la població que s’afegís a l’aturada laboral de divendres passat. Aquesta persona no és un dels milers d’activistes mobilitzats contra la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els líders independentistes: es tracta de Quim Torra, el president de la Generalitat i oficialment el màxim representant de l’Estat a Catalunya.

Dimecres passat, després del bloqueig de l’aeroport i després de la nit de dimarts —la primera jornada de violència urbana—, l’Executiu català va mantenir una tensa reunió d’urgència. Es va anunciar una declaració davant de la premsa del conseller d’Interior, Miquel Buch, però les diferències sobre com afrontar la situació entre les dues forces que el componen, Junts per Catalunya i ERC, van provocar la cancel·lació de la compareixença. Torra i Buch rebien una ona de crítiques des de les seves files i des d’ERC per la intervenció dels Mossos d’Esquadra en l’intent de paralitzar El Prat i en els aldarulls nocturns. Alts càrrecs dels republicans, com el president del Parlament autonòmic, Roger Torrent, o el líder del partit al Congrés, Gabriel Rufián, han exigit dimissions per les actuacions de la policia catalana.

Más información

Barcelona, nit quatre

Barcelona concentra les protestes per la sentència del procés

Barcelona es lleva amb pudor de plàstic cremat

Desconcert

Enmig d’aquest desconcert polític i institucional, la reunió de l’Executiu va finalitzar sense comunicar cap resultat. Torra es va traslladar a la marxa independentista que en aquells moments tallava l’autopista AP-7. Acompanyat per l’exlehendakari Juan José Ibarretxe i per persones de la seva confiança, Torra va oferir unes breus paraules, recollides per l’agència Efe, en les quals va assegurar que donava suport “a totes les manifestacions que s’estan fent a Catalunya”, i va agrair “a tots els manifestants, els milers de persones que avui són a tots els carrers, autopistes i autovies de Catalunya, el seu esperit cívic i pacífic.” La primera crítica, de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va tardar poc a arribar: “Estem veient un president que sembla més activista que president. No necessitem un president que se’n va a les manifestacions en lloc d’explicar la situació i com creu que cal afrontar-la”.

Mentre el vicepresident, el republicà Pere Aragonès, i altres referents d’ERC van demanar d’aïllar la violència al carrer des de les primeres hores de l’esclat, Torra va continuar en silenci. La mitjanit de dimecres a dijous, quan la situació semblava insostenible, el president va reaccionar amb una declaració institucional: “No podem permetre que grups d’infiltrats i de provocadors espatllin la imatge d’un moviment de milions de catalans que han sortit sempre al carrer de manera ferma, però serena”. El fet de mencionar que els violents eren infiltrats, i no joves independentistes, va escalfar més els ànims. Dijous, al Parlament, Torra va insistir amb una altra falsedat: “Hem hagut de veure el desplegament de militars i guàrdies civils a Catalunya, ordenat pel govern de Pedro Sánchez.”

Els crítics recriminen a Torra que sigui més activista que governant. Hi ha unes paraules que l’oposició constitucionalista li recorda, les que va dirigir a membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) en un acte del 2018: “Pressioneu, i feu bé de pressionar”. Quan l’Audiència Nacional va ordenar el setembre passat la detenció de nou membres dels CDR investigats per la seva possible vinculació amb suposats preparatius d’atemptats, Torra no només no se’n va desmarcar, sinó que a més va denunciar que era un muntatge per criminalitzar l’independentisme.

Torra (Blanes, 1962) era el número 11 de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya a les eleccions autonòmiques de 2017. El seu antecessor, Carles Puigdemont, va ser qui va decidir el seu nomenament com a president, i des d’un primer moment va subratllar que Torra seria un president interí fins que la “repressió de l’Estat” finalitzés. Torra és advocat i editor, és nacionalista per tradició familiar i per una militància que ha demostrat des dels anys en què l’independentisme era minoritari. Una convicció que ha expressat de manera bel·ligerant contra Espanya, ja sigui en articles de premsa o comentaris a les xarxes socials. “Espanya ha estat un país exportador de misèria, materialment i espiritualment parlant. Tot el que ha estat tocat pels espanyols s’ha convertit en font de discriminacions racials, diferències socials i subdesenvolupament,” va escriure el 2010. Les seves valoracions més polèmiques les va publicar el 2012 al digital Món, en un article en el qual considerava “carronyaires, escorpins, hienes, bèsties amb forma humana” els espanyols que vivien a Catalunya al marge de la cultura en català.

Torra també s’ha caracteritzat per expressar-se amb altes dosis d’èpica nacionalista, com quan el 2010 va ser el pregoner del municipi de la seva família, Santa Coloma de Farners, a Girona: “Tots els colomencs som fruit d’un minut, quan un grapat de segadors, camperols, ferrers, adobadors, manyans i taverners van decidir rebel·lar-se contra l’ultratge i l’explotació, farts de ser humiliats per les tropes del rei d’Espanya. I en aquell minut que els nostres avantpassats agafaren les falçs i les forques, els bastons i les fangues, nosaltres vam néixer i vam obrir els ulls. Som fruit d’aquell minut”. La família Torra va protagonitzar a Santa Coloma un escàndol amb tocs caciquistes durant el ple de nomenament de la nova alcaldessa el juliol passat. La candidata local de Junts, Susagna Riera, havia subscrit un acord de govern amb el PSC, i el dia del ple, la germana del president català i la seva cunyada van encapçalar un grup de veïns que va sabotejar la sessió. El moment més surrealista va arribar quan la germana de Torra, com a protesta, es va emportar el retrat del president que penjava al saló de plens. Torra va pressionar Riera per trencar el pacte, com va acabar succeint.

La divisió amb ERC

Torra va ser president d’Òmnium i un dels ideòlegs de la llista electoral unitària de l’independentisme del 2015. La relació entre Junts i ERC ha tingut alts i baixos però el moment de més divisió s’ha produït en aquestes últimes jornades. ERC s’ha desmarcat de l’estratègia errant del president. Torra va proposar dijous a la Cambra catalana de celebrar un referèndum d’autodeterminació en aquesta legislatura, una idea que els republicans desconeixien i que van criticar. “No és el moment de reagrupaments nacionalistes. És moment de treballar en consensos que representen el 80% de la ciutadania”, va respondre Sergi Sabrià, portaveu d’ERC al Parlament. Sabrià sí que va animar dilluns la població que s’apuntés al bloqueig de l’aeroport.

L’escalada de violència va forçar que Torra i Aragonès compareguessin junts ahir. Ambdós van carregar la principal responsabilitat de la situació sobre el Govern central i van demanar que les protestes continuessin però de manera pacífica. “La causa dels drets i les llibertats és imparable. Arribarem tan lluny com el poble de Catalunya vulgui”, va dir Torra al final de l’acte.

L’estratègia del president està supervisada per Puigdemont. La comunicació entre ambdós és permanent, amb trobades com el de l’agost passat a Suïssa. En aquesta cita, Torra, Puigdemont i representants dels partits nacionalistes i de les principals entitats socials de l’independentisme van ser informats de l’aparició de l’organització anònima Tsunami Democràtic. Els assistents van donar el seu vistiplau i van celebrar públicament el seu naixement. Tsunami Democràtic, que té més de 350.000 seguidors als seus canals de comunicació, va dirigir el bloqueig de l’aeroport de Barcelona i està sent investigat per l’Audiència Nacional.

Davant del descontrol polític i violent creixen les veus que demanen un avenç electoral a Catalunya. El veterà membre d’ERC Joan Tardà ha exigit comicis “com més aviat millor per generar un Govern que representi majories més àmplies”. Torra va respondre que no veia motius per trencar la coalició. El seu futur com a governant pot dependre del tribunal que en els propers mesos el jutjarà per presumpta desobediència a la Junta Electoral Central quan va mantenir llaços grocs a la façana del Palau de la Generalitat en plena campanya de les eleccions generals. Si és condemnat, podria ser inhabilitat fins a dos anys per ocupar un càrrec públic.