Central de Vandellòs, 30 anys de l’accident i el reactor continua latent

El 19 d'octubre de 1989 el món fixava la mirada en la costa oest dels Estats Units, espantat per les notícies que arribaven del terratrèmol que havia partit per la meitat la ciutat de San Francisco. Les imatges eren impactants. A Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, un poble de dos noms i dues centrals nuclears, els veïns tenien motius de més proximitat per posar-se a tremolar. A les nou del vespre, quan a TV3 estava a punt de començar el Tres Pics i Repicó i a Televisió Espanyola s'anunciava un programa especial per informar de les imminents eleccions generals, que acabaria guanyant Felipe González per davant d'un novell José Maria Aznar, un foc es va desencadenar en l'àrea de generació elèctrica de Vandellòs 1. El focus inicial va ser una turbina que es va encendre, però les flames van propagar-se amb rapidesa i l'efecte cadena va ser instantani. Abans d'activar l'alerta d'accident, els treballadors de la central van advertir fum i van sentir explosions. La intensa escalfor de les flames que cremaven la maquinària va malmetre, de retruc, una canonada que portava aigua del mar al sistema de refrigeració i va causar una fuita d'aigua que va inundar els baixos del caixó del reactor. Alerta màxima, i més quan dos dels quatre ventiladors que refredaven el nucli del reactor, van deixar de funcionar. La temperatura va disparar-se fins a nivells de perill màxim per a l'estabilitat del reactor, el que va fer témer per un imminent accident nuclear. Llavors, feia només tres anys del terrible accident de la central ucraïnesa de Txernòbil.

Els bombers van estar treballant fins entrada la matinada per apagar les flames que amenaçaven la central. La falta de mitjans i de coneixements tècnics dels equips d'emergències, la desinformació sobre com calia actuar i els dèficits de coordinació van ser factors que no van ajudar gens a l'hora de gestionar la crisi. Uns greuges que 30 anys més tard segueixen sense resoldre's, segons que denuncien els municipis que estan afectats per l'àrea d'influència de les centrals de Vandellós i Ascó. El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, està redactant un informe sobre les mancances dels plans d'emergència nuclear (PENTA). Els obstacles que hi hauria en cas d'una necessària evacuació o les mancances tecnològiques que encara hi ha a la zona, com punts negres sense cobertura de telefonia mòbil, són aspectes que apareixen en el report del Síndic. L'informe definitiu es farà arribar al Ministeri d'Interior, a la Generalitat i al Defensor de Poble.

Aquell 19 d'octubre de fa 30 anys, van ser diversos els treballadors, els que estaven de guàrdia i d'altres que es van mobilitzar des de casa, que es van apropar a la zona afectada per ajudar a sufocar l'incident. Ells eren qui millor coneixien les instal·lacions afectades. L'exposició al risc va ser molta alta però un informe posterior va descartar que hi hagués hagut emissió de material radioactiu. Una plantilla que va ser recol·locada en la planta veïna de Vandellòs 2 i en la d'Ascó quan una ordre ministerial va ordenar el tancament de Vandellòs 1. El desmantellament total de la planta està calculat en més de 240 milions d'euros i, malgrat que el desmuntatge de part de la instal·lació està enllestit, el reactor segueix encara latent. No està previst que sigui desmuntat fins al 2029, quan el risc radioactiu hagi minvat. Llavors hauran passat quatre dècades des de la nit més incerta de Vandellòs.