Així funciona l’‘app’ distòpica de Tsunami Democràtic que controla les protestes a Catalunya

La revolta de l'independentisme es juga al carrer. I a internet. Grups de protesta com els Comitès de Defensa de la República (CDR), el col·lectiu Anonymous Catalunya, Pícnic X la República i l'estrella del moment, Tsunami Democràtic, s'organitzen amb una nova app de missatgeria, clau per coordinar les estratègies del moviment independentista. Els canals de Telegram d'aquests grups avisen sobre localitzacions a les quals cal acudir per secundar accions –com la interrupció de vies de transport–, i per controlar els moviments de la policia. Aquestes organitzacions, a diferència de les fins ara principals aglutinadores de les bases independentistes –l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural–, no defugen l'enfrontament amb les forces de seguretat.

El moviment Tsunami Democràtic es va activar el 2 de setembre amb el suport públic del president de la Generalitat, Quim Torra; el seu vicepresident, Pere Aragonès, i del president del Parlament, Roger Torrent. Es desconeix qui en són els líders, però la policia creu que el tret de sortida es va produir en una reunió a Ginebra (Suïssa) entre l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Torra, representants dels partits nacionalistes catalans, l'ANC i Òmnium Cultural. Assistents a la reunió van assegurar a EL PAÍS que el projecte del Tsunami va ser presentat pels representants de la CUP. Una dels seus líders, Anna Gabriel, resideix a Ginebra.

Tsunami Democràtic té tres canals de comunicació per convocar protestes: un compte a Twitter, un canal a la xarxa de missatgeria Telegram i la citada app, la gran desconeguda. En un missatge distribuït ahir dimecres, Tsunami anunciava que fins al 26 d'octubre no faria cap convocatòria més. Poc després es va esborrar aquest missatge per dir que "la propera acció s'anunciarà quan siguem milers de gotes connectades amb l'app".

Más información

La policia creu que Tsunami Democràtic va néixer en un cim amb Torra en Ginebra

Les protestes es radicalitzen a Catalunya amb el suport de Torra

Última hora a Catalunya

Un dels avantatges de les apps (aplicacions dissenyades per ser executades en mòbils, tauletes i altres dispositius mòbils) és la seva facilitat per estendre's amb rapidesa entre els usuaris. Milers de catalans que no feien servir Telegram se l'han descarregat en les últimes hores per seguir el canal de Tsunami, que té més de 300.000 seguidors. La d'Anonymous en té prop de 105.000; la dels CDR, uns 40.000. Tsunami té ara com ara només 15.000 apps activades, segons les seves pròpies dades.

Per què l'app creix més a poc a poc? Perquè li costa més escalar: en llenguatge tecnològic, "escalar" és una funció bàsica. Passar de 1.000 usuaris a un milió és relativament senzill, només cal utilitzar els serveis de descàrrega d'aplicacions d'Android i Apple –Play i App Store. Però Tsunami no està aquí. Cal anar a un web específic i descarregar una de les dues versions que ofereix. I esperar que funcioni. Aquí apareixen les anomenades friccions: traves que dificulten l'escalada.

La principal fricció de l'app de Tsunami és el codi QR, que algú t'ha de facilitar i que només disposa de 10 usos. Això millora la seguretat, però impedeix que es multipliqui el nombre d'usuaris. El que Tsunami anomena "el llarg camí cap a la desobediència civil no violenta" té obstacles tecnològics.

EL PAÍS ha parlat amb quatre enginyers i informàtics que han analitzat el codi d'aquesta app per veure com serà el dia que s'engegui. Només quan això passi es veurà com flueix el tràfic per l'aplicació i què demana exactament. De moment, l'app seguia ahir en silenci.

L'objectiu principal és aconseguir una comunicació xifrada entre nodes segurs. Però a l'app de Tsunami no tothom té el mateix nivell: hi ha un grup dirigent que emet missatges, decideix accions, genera i reparteix codis QR, i milers de nodes que reben aquesta informació i l'executen, cosa que la mateixa app anomena "gotes": "Un espai on pots compartir el teu compromís en forma de temps i recursos. El Tsunami està fet de gotes", segons diu una descripció de l'app dins del seu codi.

“Una xarxa de bots humans”

"Els lideratges no són visibles. Hi ha una confiança cega, sense qüestionar res. És com si haguessin aconseguit una xarxa de bots humans per llançar-los a alguna operació", diu Enric Luján, professor de Ciència Política especialitzat en Tecnologia de la Universitat de Barcelona i membre del grup Críptica. És fàcil imaginar que hi ha un grup al seu centre de comandament fent que ploguin "gotes" en una carretera o estació de Catalunya i veient en directe els resultats. Aquest maneig de voluntats s'apropa a la distopia.

L'app demana permisos per saber la localització precisa, fer fotos i activar el micròfon de cada telèfon de la xarxa. Cada usuari ha de detallar, a més, de quins mitjans de transport disposa –des d'un patinet a un tractor– i els dies i hores lliures en què pot participar. La majoria de missatges al codi de l'aplicació van destinats a fer accions puntuals: "La teva zona geogràfica no té cap acció en curs"; "confirmes que han arribat els piolins al lloc de l'acció?"; "confirmes que has arribat al lloc de l'acció?"; "si durant l'acció hi ha alguna incidència rellevant, contacta amb el coordinador per notificar-la". Aquests coordinadors han de formar part dels dirigents d'aquesta organització.

Cada membre del grup només coneix el graó immediatament superior: qui li ha passat el codi QR. Els controladors, en canvi, poden veure tots els membres específicament. Si tenen totes les comissaries de Catalunya delimitades, poden saber si algun dels membres entra en una sovint.

Per evitar perills amb infiltrats, l'app té almenys dos remeis hipotètics. D'una banda, detecta patrons estranys i els pot eliminar la connexió. A més, si un infiltrat aconsegueix entrar només veu el que passa al seu node i zona geogràfica: si viu a Barcelona, no hauria de veure les convocatòries a Tarragona.

La complexitat d'elaborar una app F2F (friend to friend, d'amic a amic) és destacable, no perquè tècnicament és molt complexa, sinó perquè requereix un alt grau d'especialització. "Això no ho han fet només a Barcelona, t'ho puc assegurar, requereix de molt assessorament", diu un dels enginyers que ha analitzat l'app i prefereix mantenir l'anonimat. "No es fa en una estona, ni en un mes ni dos. L'arquitectura requereix coneixements especials. Sabien què feien. Poden fer-ho menys de 10 persones, dos o tres programadors i uns quants arquitectes de sistemes. Però amb molt d'assessorament. És el mateix tipus de gent que va recomanar a Puigdemont canviar de cotxe al túnel quan va fugir", afegeix.

La manera més senzilla de saber què passa a l'app és infiltrar-se, però no és una tasca d'unes setmanes. Hi ha alternatives més ràpides, però molt sorolloses: "Suposant que funcioni d'una manera similar a RetroShare [un software de comunicació xifrada entre usuaris], el tràfic que genera l'aplicació és atípic, especialment procedint de dispositius mòbils", diu Sergio López, informàtic especialitzat en virtualització i sistemes. "No sé si les operadores de telefonia tenen obligació de subministrar aquesta informació a les autoritats, però sospito que per a elles no seria difícil analitzar el tràfic i crear un mapa dels usuaris, on es vegi quins dispositius són els nodes principals. Aquesta és una de les raons per les quals els manifestants a Hong Kong intenten evitar la xarxa de dades, utilitzant Bluetooth en el seu lloc", afegeix López. Així es pot analitzar la xarxa, però derrocar-la és un grau més alt d'intromissió.

Hong Kong com a model

Hong Kong està inspirant alguns aspectes de la desobediència a Catalunya. En els últims mesos s'han succeït declaracions per part de polítics independentistes establint comparacions amb aquesta regió autònoma xinesa, com ha estat el cas de Josep Costa, vicepresident del Parlament i diputat de Junts per Catalunya: “El que passa a Hong Kong ens ensenya algunes coses, per exemple, que les societats riques també es poden rebel·lar amb totes les conseqüències”.

S'han produït accions semblants als aldarulls a Hong Kong, com l'intent de dilluns d'invasió de l'aeroport del Prat i l'estratagema de facilitar l'accés a les seves instal·lacions amb targetes d'embarcament falses. Pícnic X la República recomana al seu web tres canals de Telegram d'activistes de Hong Kong per aprendre a organitzar les mobilitzacions. Ideòlegs de l'independentisme, com el filòsof Xavier Antich o l'editor Vicent Partal, van vaticinar a principis de setembre que “be water my friend” –frase cèlebre de l'actor Bruce Lee i que ha servit de lema per a les protestes a Hong Kong– també seria un bon eslògan per al Tsunami Democràtic. Així va acabar sent durant la jornada d'invasió de l'aeroport.