Tsunami ‘noviolent’

Un nou actor, desconegut fins ara, s’ha afegit als debats continus sobre l’ortografia catalana, amb una capacitat de comunicació que està desbordant les previsions més optimistes. Es tracta de la incògnita aquesta del Tsunami Democràtic, que si diumenge no arribava als 130.000 seguidors al seu canal de Telegram, quan s’escriuen aquestes ratlles ja supera aquesta xifra en més de 150.000 persones. No cal dir, doncs, que el Tsunami Democràtic ha començat a esdevenir un superemissor de llengua, en tant que els seus missatges, atès el nombre de receptors, poden tenir un impacte fenomenal. Parlem de llengua, esclar.

El que primer destaca d’aquest Tsunami és la qualitat de la llengua que transmet, no tan sols en els missatges més o menys preparats o editats amb algun grafisme vistós, sinó també amb els tuits que semblen espontanis i que revelen molt pocs errors gramaticals. Hi hem d’estar agraïts, perquè és impossible fer una revolució si es comenten faltes d’ortografia. També destaca, i aquí sí que els hem de fer una bona onada tsunàmica, que no han caigut en el parany del morrofortisme i no tenen inconvenient a fer servir paraules catalanes d’aquestes que ultrancers com Gabriel Bibiloni o Josep M. Virgili s’entesten a perseguir com si constessin al Codi Penal, com per exemple el substantiu tarda: “Aquesta tarda a l’aeroport. A peu, en bici o en patinet”, deia el Tsunami dilluns passat. I hem de celebrar, finalment, que hagin assumit la normativa actual com a pròpia (com no podia ser d’altra manera) i que apliquin la nova normativa quant a diacrítics: “Ves a poc a poc, no tenim pressa”, deien. Un missatge potent per a tots aquells que, des de les xarxes i un digital com Vilaweb, continuen fent-hi una absurda objecció de consciència.

Però una cosa ortogràficament rellevant, i molt, ha cridat sobiranament l’atenció: la supressió de tot guionet o espai entre els mots no i violència per tal d’escriure, tot junt, noviolència, amb tota la derivació que se’n poden veure afectada, en especial l’adjectiu noviolent. Un empoderament en tota regla que, pel que hem apuntat més amunt, no és fruit de la casualitat ni de la malaptesa de no saber escriure-ho correctament. Ja hi ha hagut qui ha criticat la gosadia apel·lant, amb bon criteri, al que diu l’ortografia vigent, però és evident que els temps canvien i que correm el risc que l’onada ens passi pel damunt.

La normativa és molt clara sobre aquest no, i d’altra banda és molt confusa; un punt en contra per a la normativa, que si una cosa no es pot permetre és precisament ser clara i confusa a la vegada. És clara perquè aquest no és un adverbi (no pas un prefix), i per tant no és possible aglutinar-lo, la llengua ja té prou prefixos per expressar els contraris i sempre ha estat d’ells que s’ha servit. Per tant, des d’aquest punt de vista, l’aglutinació noviolència és agramatical i si m’apures aberrant. Però, ai ves, la mateixa ortografia permet de tractar aquest no com un prefix sempre que 1) el separem del mot adjacent amb un guionet, i 2) el resultat de la fusió “hagi assolit un alt grau de lexicalització”. I per tal que ho entenguem, ens en dona alguns exemples: no-ingerència, no-ficció i, per descomptat, no-violència.

Ara bé, en les expressions no lexicalitzades en què aquest no actua realment com un adverbi cal mantenir la separació, i l’ortografia fa bé de distingir entre no-violent (això és, un partidari de la no-violència, tot esmentant Gandhi) i no violent, per referir-se a algú que senzillament no és agressiu. I ara ens hem de preguntar: el moviment generat pel Tsunami és no-violent o no violent? Quan diuen “Sempre noviolents, sempre desobedients”, què volen dir en realitat? Que són partidaris de la no-violència o que no s’han de fer destrosses? Possiblement totes dues coses, d’aquí que l’empoderament de fer noviolència no sigui ni gratuït ni eixelebrat, sinó una solució prou hàbil que el temps dirà si sedimenta.

Això i, per descomptat, el fet que en els hashtags no és possible d’escriure amb espais i guionets. Qualsevol moviment que es basi en l’intercanvi de missatges a través de les xarxes socials, tant ara com en el futur, no es pot sostraure de pagar el peatge que imposen les convencions gràfiques de les noves tecnologies.