El cavall, el tren i el motor d’explosió

Un dia, un amic meu, Bob Cooter, economista i antropòleg, em va dir que la ciutat va aguantar el cavall i va suportar el ferrocarril, però que no toleraria un motor d’explosió per habitant. És així: a l’àrea metropolitana de Barcelona i des del gener del 2020, una zona de baixes emissions (ZBE), delimitada per les rondes Litoral i de Dalt, exclourà els turismes de gasolina matriculats abans del gener del 2000 i els de dièsel que hagin estat matriculats abans del gener del 2006. Amb les furgonetes, hi haurà màniga ampla (la data límit és l’1 d’octubre del 1994), i hi haurà una regla intermèdia per a motos i ciclomotors (gener del 2003). L’exclusió regirà de dilluns a divendres, entre les set del matí i les vuit de la tarda.

Una altra manera de saber com funciona és comprovar si té el distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit al parabrisa del vehicle: si és groc, verd, entre verd i blau, o del tot blau, no us amoïneu. Se’n pot informar a la Direcció General de Trànsit. Per saber de quants vehicles estem parlant, serveix una dada: a la província de Barcelona hi circulen més d’un milió i mig de vehicles sense cap distintiu.

Els vehicles plantegen dos problemes: un de contaminació, que és el que aborden ara les nostres autoritats, i un altre de congestió, que no ho ha estat

Les restriccions s’aplicaran des del gener del 2020, hi haurà un trimestre de gràcia per a tothom i un any per a camions, camionetes i vehicles professionals. També hi haurà excepcions, per a serveis essencials, 10 dies a l’any per a autoritzacions personals o per a estrangers. Després vindran les multes, que poden anar dels 200 als 1.803 €.

Els que hi hem viscut tota la vida hem vist altres transicions. Encara en els anys cinquanta del segle passat, venien escombriaires amb carros de cavalls a buscar la brossa, la gent la baixàvem al carrer quan sonava la corneta i el bon home la recollia amb un cabàs i la llençava al carro. Finalment, el cavall va marxar, però la transició havia costat més de mig segle. Avui ningú s’imagina la quantitat de porqueria que havia de gestionar una ciutat amb cavalls als carrers, però així havia estat durant centenars, milers d’anys.

Va passar una cosa semblant amb el ferrocarril: l’amplada prevista per al carrer d’Aragó de Barcelona, per Ildefons Cerdà el 1860, era de 50 metres, pensada per donar cabuda al ferrocarril. Després es va quedar en 30 i amb el ferrocarril. Les façanes de les cases del carrer van quedar negres durant dotzenes d’anys com a conseqüència del fum de les xemeneies de les locomotores de vapor. Quan va arribar l’electrificació, es va començar a pensar en la cobertura d’Aragó, però les obres iniciades el 1957 van acabar el 1962. Avui ningú recorda com eren les coses abans, una mica també perquè oblidem de seguida com vivien els nostres avis i ens costa una barbaritat pensar en la ciutat dels nostres fills, la que hauria d’importar.

Les restriccions de trànsit per contaminació a Barcelona deixaran un trimestre de gràcia per a tothom i un any per a camions, camionetes i vehicles professionals

Però sí, la ciutat va passar del cavall i del tren de superfície al metro i al cotxe, i finalment ens hem adonat que no ens podem permetre un vehicle per habitant.

Els vehicles plantegen dos problemes: un de contaminació, que és el que aborden ara les nostres autoritats, i un altre de congestió, que no ho ha estat. Els londinencs, sempre empírics, són més dràstics: des del 8 d’abril del 2019, els amos de vehicles que circulen per Londres Central (s’ampliarà a l’octubre), o bé compleixen amb els requisits, molt estrictes, d’emissions, o bé paguen una taxa diària de 12,50 lliures esterlines, a més de la taxa de congestió d’11,50 que ja paguen (busqueu ULEZ, Ultra Low Emission Zone). Els vehicles elèctrics, quan acabin d’arribar (que no serà demà passat), resoldran el primer problema, però quedarà la congestió. A París, una cultura que oscil·la, espasmòdica i rutinària, entre el poder central i el del carrer, hi ha una zona de baixes emissions (ZFE, sigles de Zone à Faibles Émissions), on, des del juliol d’aquest any s’exclouen els vehicles amb etiqueta Crit’Air 4. A més, encara que això dependrà de les eleccions i del carrer, les autoritats anuncien l’exclusió de la ciutat dels motors dièsel el 2024 i la dels de gasolina el 2030. Una imprudència ideològica.

Jo, també temerari, encara volto pels carrers d’aquesta ciutat preocupat per les partícules en suspensió, pel diòxid de nitrogen o de sulfur, i soc conscient que la transició serà llarga. Com sempre passa, els meus nets no en sabran res.

Pablo Salvador Coderch és catedràtic de Dret Civil de la UPF.