L’última empenta al ‘cas Pujol’

El cas Pujol afronta el que sembla que és l'últim tram d'un camí llarg i tortuós. La Fiscalia Anticorrupció pretén donar una empenta final a la investigació perquè finalitzi abans del 23 de setembre, data clau perquè és quan venç el termini d'instrucció. Encara que es podria prorrogar, els investigadors intentaran que això no passi amb l'objectiu de portar el cas a judici. Són conscients que encara s'han de completar algunes comissions rogatòries —Liechtenstein, Malta o França no han contestat; Suïssa ho ha fet a mitges— i que una de les principals preguntes segueix en l'aire: Quin és l'origen precís de la fortuna que els Pujol van acumular a Andorra i van ocultar a la Hisenda espanyola durant tres dècades?

L'expresident Jordi Pujol assegura que els diners procedeixen d'una deixa que el seu pare, Florenci Pujol, va lliurar a Marta Ferrusola i als fills de la parella per si venien temps de vaques magres. Això és el que va explicar en un comunicat que va enviar als mitjans de comunicació i del qual aquest dijous es compleixen cinc anys, asfixiat per les primeres informacions sobre els comptes a Andorra. Els seus advocats es van moure amb agilitat i, fora de càmeres, van regularitzar els fons abans que Pujol confessés, de manera que només se li pogués atribuir una irregularitat amb l'Agència Tributària, però no un delicte.

Más información

La fi del ‘mite Pujol’

Pujol deixa de ser ‘molt honorable’

Oleguer Pujol: “No tinc 3.000 milions, ni 89”

Pujol i tota la seva família van acabar igualment investigats per frau fiscal i blanqueig de capitals —i encara ho estan— en una complexa investigació que n'inclou tres, en la qual s'han integrat tant l'origen de la fortuna andorrana com els negocis del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, i del benjamí, Oleguer. La instrucció del cas Pujol va arrencar a finals del 2012, amb la denúncia de Victoria Álvarez, exparella de Júnior.

Els investigadors no han donat mai crèdit a l'explicació oficial, exposada pel patriarca a la carta i defensada després sense fissures pels membres de la família que han hagut de declarar davant del jutge. “El meu pare Florenci Pujol i Brugat va disposar com a última voluntat específica que uns diners situats a l'estranger, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobava regularitzada en el moment de la seva mort, el setembre del 1980, fossin destinats als meus set fills i a la meva esposa”.

Així arrenca el comunicat de Pujol, que malgrat la mesura de cadascuna de les paraules i el mea culpa que va entonar, es va veure sotmès des de llavors a un procés de desconstrucció de la seva figura que el va apartar de la vida pública. Encara avui, l'expresident lluita per reivindicar el seu llegat polític —va ocupar la presidència de la Generalitat durant 23 anys— més enllà de la màcula d'aquesta herència opaca. I els investigadors, encara que mai se l'han cregut, tampoc han descobert l'origen dels diners. Sospiten que procedeixen de la “corrupció política”, i han intentat indagar en casos antics —Banca Catalana, Grand Tibidabo—, ara com ara sense èxit. Pujol tampoc ha aportat cap document que acrediti l'existència de la deixa, però la càrrega de la prova, en qualsevol procés penal, correspon a l'acusació.

El que és més evident, en la instrucció, són els indicis contra el fill gran, que va rebre pagaments milionaris d'empreses adjudicatàries de la Generalitat. Tot i això, la defensa de la família intentarà guanyar el partit abans de jugar-lo: creu hi ha prou elements per buscar la nul·litat de les actuacions —començant per la declaració d'Álvarez— i és conscient que el temps corre a favor seu. El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata manté viva la instrucció, però les novetats, ara com ara, són escasses.